L'Ajuntament de Manresa ha aprovat de manera pràcticament unànime batejar dos espais públics del municipi amb els noms de Mercè Angla Escalé i Jaume Casacuberta Roma. La sessió plenària ha tingut una forta càrrega emotiva gràcies a la participació directa de representants civils de la ciutat que han defensat els mèrits dels dos homenatjats des del públic. La regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, ha emmarcat aquests dictàmens en la voluntat de reconèixer aquells manresans "que van influir molt directament en la ciutat en la que avui vivim" a través del teixit veïnal i de l'expressió artística.

Mercè Angla: trenta anys de lluita veïnal i descobriment del feminisme

El primer dictamen ha validat la designació de la plaça de Mercè Angla Escalé al barri antic, un espai situat entre el carrer de Serarols i la plaça del Carme. Durant la seva intervenció, la regidora Tània Infante ha definit Angla com una dona que "va entendre la participació ciutadana com una manera de cuidar les persones i construir comunitat".

Des del públic, Sandra Pujols, en representació del Consell Municipal de la Dona, ha estat l'encarregada de glossar-ne la figura. Pujols ha recordat que, tot i que la proposta ha trigat vuit anys a fer-se efectiva des que el Consell la va posar sobre la taula el 2018, fa justícia a una mare de sis fills que va sortir de casa per dedicar gairebé 30 anys de la seva vida a l'acció veïnal altruista. Pujols ha destacat el seu paper clau en la dignificació del llavors anomenat Barri Vell de postguerra i el seu compromís social amb la gent gran, però ha fet un èmfasi especial en la seva faceta personal: "en tots aquests valors que ella defensava s'incloïa, sense saber-ho i descobrint-ho a poc a poc, un alt sentiment feminista d'igualtat entre homes i dones. Es rebel·lava contra la injustícia que suposava la desigualtat de gènere."

Així mateix, ha valorat positivament l'elecció d'una plaça "modesta i discreta" que, tot i ensenyar encara mostres de degradació, evoca un dels grans missatges que va deixar Angla: "cal lluitar per millorar el barri". El dictamen ha tirat endavant amb 24 vots a favor i una sola abstenció de Vox.

Jaume Casacuberta: la llum del paisatge del Bages fixada a la memòria urbana

L'altre punt destacat de l'ordre del dia ha estat l'aprovació, aquest cop per unanimitat absoluta, de la plaça de Jaume Casacuberta Roma, ubicada al final del carrer Gaudí i al sud del carrer del Priorat, just on se situa un mural d'homenatge al pintor manresà creat l'any 2025. Infante ha subratllat la trajectòria d'un creador que va ser "referència de la pintura contemporània" i que va destacar pel seu mestratge i compromís cívic a la Sagrada Família i al Cercle Artístic.

La presidenta del Cercle Artístic de Manresa, Dolors Mas Rubió, ha intervingut davant del plenari per repassar la vida d'un dels pintors "més actius i estimats de la nostra comarca". Mas ha elogiat la transparència i els colors de les seves aquarel·les i olis figuratius, reconeguts a l'instant per qualsevol manresà, així com la seva vàlua humana: "era una persona discreta, treballadora, senzilla, de conversa pausada, que preferia que parlés la seva pintura sense grans pretensions."

Mas ha agraït que la ciutat dediqui aquest espai públic a Casacuberta comptant amb el "suport explícit del barri i amb un espai concret ja identificat".

El "manresanisme de socarrel" com a nexe d'unió

Els diferents responsables polítics del consistori han exhibit una sintonia total a l'hora de lloar ambdues figures i han agrupat els seus elogis destacant que tant Angla com Casacuberta comparteixen un origen comú -tots dos van néixer a Calders- i una mateixa identitat protectora amb Manresa. Els portaveus han coincidit a assenyalar que cap dels dos buscava l'elitisme ni el reconeixement institucional, sinó que es van bolcar des de la base en el teixit associatiu de la ciutat.

Amb aquestes dues noves altes al nomenclàtor, el govern local ha destacat el salt endavant de Manresa a l'hora de feminitzar els carrers de la ciutat, passant de tenir només vuit noms de dones laiques fa uns anys a arribar a les vint-i-cinc en l'actualitat.