Manresa commemorarà aquest proper dimecres el 50è aniversari del primer gran acte de l'Assemblea del Bages, en el marc de la programació dedicada als 90 anys del cop d'estat franquista. Sota el títol Primera Diada en Llibertat. 50 anys de l'acte de l'Assemblea de Bages (1976-2026), l'Espai Plana de l'Om acollirà, a partir de les 7 de la tarda, una taula rodona amb Isidre Badia, Dolors Estrada, Joan Tatjé i Sebastià Vives, moderada pel periodista Xavier Domènec Sala.
L'acte servirà per recordar la trajectòria i la importància de l'Assemblea del Bages, una plataforma política formada per militants antifranquistes de tendències diverses que va treballar per fomentar la lluita unitària contra la dictadura i per l'assoliment de les llibertats democràtiques.
Un nucli pioner de l'Assemblea de Catalunya
L'experiència bagenca va ser similar a la d'altres nuclis locals i comarcals vinculats a l'Assemblea de Catalunya, però va tenir un caràcter pioner i diferencial. Mentre que l'Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre de 1971, la plataforma bagenca ja havia celebrat la seva primera sessió plenària el març d'aquell mateix any, fet que la converteix en el primer o en un dels primers nuclis de l'entitat.
El procés de transició també va tenir característiques particulars al Bages, amb la implicació de formacions situades més a l'esquerra, com el PSAN i ERC, que van continuar sent il·legals fins a finals de 1977 i van quedar al marge del procés a nivell català.
De la clandestinitat a les grans mobilitzacions
Els primers anys de l'Assemblea del Bages van estar marcats per la clandestinitat i la repressió, amb una activitat centrada sobretot a Manresa. Després de la mort del dictador, però, la seva acció es va estendre arreu de la comarca i va contribuir a impulsar grans mobilitzacions al carrer.
La plataforma va tenir un paper destacat durant el procés de transició a la democràcia. En els anys previs a les eleccions municipals de 1979, la pressió ciutadana va ser especialment intensa per vigilar l'evolució de les institucions municipals i reclamar-ne la democratització, així com la dels espais públics i de la vida cultural.
Una commemoració que continuarà fins a final d'any
La taula rodona forma part del programa d'actes que impulsen l'Ajuntament de Manresa i les entitats Associació Memòria i Història de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Foment de la Memòria Popular per commemorar els 90 anys de l'aixecament feixista que va desembocar en la Guerra Civil i culminar amb la dictadura franquista.
El passat 18 de juliol, coincidint amb la data del cop d'estat, es va inaugurar l'escultura Metralla, de l'artista Marc Sellarès, com a monument de reconeixement i memòria permanent a les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista. A l'espai també s'hi han instal·lat plafons amb els noms de les víctimes mortals identificades pels historiadors de l'Associació Memòria i Història de Manresa.
La programació continuarà el dimecres 14 d'octubre, vigília del Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista, amb un acte de reconeixement al monument Metralla i la conferència El cost humà de la Guerra Civil i el franquisme a Manresa. Durant els mesos d'octubre i novembre també es preveuen nous actes, entre els quals n'hi haurà dedicats a recordar Josep Irla, president de la Generalitat a l'exili.
