De l'anècdota no en podem fer categoria, però aquesta màxima queda desautoritzada en el món de les xarxes socials. El 2020 s'estrenava un documental, The Social Dilemma -que els catalans podem veure a través de Netflix-, que revelava les estratègies de les principals empreses tecnològiques i propietàries de les plataformes per tal d'enganxar els usuaris. Totes aquestes maniobres estaven supeditades als missatges populistes i d'extrema dreta que venien acompanyades de desinformacions o d'"habitacions d'eco", és a dir, col·locar l'usuari en un espai digital on les seves cerques o proclames rebotessin i el fessin sentir còmode i segur.
En cinc anys ens hem fartat d'estudis, anàlisis acadèmiques, investigacions d'instituts o laboratoris que arribaven al mateix resultat: vaja, començàvem a tenir un problema. I com en tota gestió acadèmica, arribaven tard no, tardíssim. Seguir preocupats, de manera sorprenent, amb el fet que els joves s'informen a través de plataformes o vídeos d'Instagram i TikTok és naïf i denota certa desconnexió realista del món en què hem viscut durant anys. La qüestió ja la tenim identificada, tots som molt llestos, altius i capaços de fer frases subordinades, però seguim sense fer res. Per què?
Traslladarem la metàfora als termes més simplistes possibles. Presentar-te a una baralla del carrer amb una navalla sense creure que l'oponent et traurà una pistola és estúpid. Amb les xarxes socials és el mateix. Considerar que contrarestar la ultradreta mediàtica amb unes armes similars és "posar-se al seu nivell" és de no haver entès absolutament res. Les normes (i els algoritmes) els posen ells. Per tant, sempre guanyaran. Només cal veure el seu Messies, Elon Musk, contradient-se a si mateix al seu compte d'X, rebent correccions per part de les pròpies Notes de la Comunitat que ell va crear "per contrarestar la desinformació" i sent rellevant, igualment, en tots els àmbits. I òbviament més ric.
Si abaixem la vista als lacais que segueixen les seves consignes, siguin del país que siguin, l'expansió de les barbaritats és inabastable. En qualsevol tema. Des de TV3, la política catalana, el medi ambient, la balisa V-16, la pesta porcina, les vacunes, la sexualització de celebritats, les ràtzies d'ICE als Estats Units, la llengua catalana. El que us podeu imaginar, setmana rere setmana. Quin és el problema, doncs? Els progressistes o liberals de veritat, siguin de l'edat que siguin, segueixen sense fer-se forts per contrarestar un relat narratiu que va començar per inventar-se que existia una guerra cultural per acabar creant-ne una.
Al llarg de la història trobem èpoques i moments en els quals el racisme, la misogínia, la xenofòbia o el reaccionarisme s'expandeix a un ritme alarmant gràcies a esdeveniments, però, especialment, gràcies a canals: publicacions, diaris de paper, ràdios, televisions i ara l'arma més poderosa fins ara, les xarxes socials. Revertir-ho ja no és una opció, és una obligació. O tindrem un problema com els Estats Units: un president fent broma sobre cancel·lar eleccions, una cap de premsa mentint i fent gaslight en directe i una societat radicalitzada que ja no s'amaga en mostrar les seves vergonyes.
El timeline de Next
En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai per recuperar recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!
· Qui és Montserrat Pujol, la «dona» que treu les vergonyes de molts influencers i comptes de TikTok per no fer vídeos en català; per Paula Rovira
· La IA d'Elon Musk al centre de la polèmica per despullar dones
· Aleix Espargaró aixeca polseguera en defensar TheGrefg i la seva entrevista a Nayib Bukele: «Criticar-lo fa més clickbait?»; per Victor Rodrigo
· Cap a on vas, TV3?; per Victor Rodrigo
· Així pots fer que Google et prioritzi el català als webs
Fins a la pròxima!
