Ja sabem que les anècdotes personals no s'han de convertir en categoria, però tothom coneix algú amb fills, nebots, nets, veïns o coneguts que pateix. S'angoixa de manera considerable pel consum massiu de pantalles dels nostres menors d'edat i pateix, encara més, per la tendència futura a la qual ens estem llançant de cap i sense paracaigudes. Aquesta mateixa setmana hem sabut que Netflix treballa per incorporar vídeos verticals a la seva plataforma. Serien de pocs minuts, amb un algoritme propi i contingut fet des de la mateixa empresa. Està en fase de desenvolupament, però aterrarien als catàlegs dels subscriptors a partir d'aquest any. Fins i tot una multinacional del nivell de Netflix, que està pendent de comprar la Warner Bros., es veu obligada a crear noves maneres de retenir una audiència cada vegada més distreta. La fórmula TikTok ho envaeix tot. Això ens porta al problema principal.

"Soc un dopamínic". "Necessito dopamina". "Si no veig tres o quatre pantalles a la vegada, m'avorreixo". "Quan estic veient una pel·lícula necessito treure el mòbil". Són frases que hem escoltat, i molt, entre els més joves que tenim a prop. És una espècie d'epidèmia que s'estén, de manera silenciosa, entre tots nosaltres però amb especial incidència entre els més joves. Ens ho trobem en els formats en els quals aposten les xarxes socials, tots similars, perquè no hi ha millor competència que aquella que és pràcticament monopolística.

Els shorts de YouTube, els reels d'Instagram, els tiktoks. Només per posar xifres: cada dia del 2025, arreu del planeta, es consumien 200.000 milions de shorts a YouTube de mitjana, un 186% de la xifra registrada el 2024. Scroll permanent, contingut, contingut, contingut, entreteniment, entreteniment, distraccions... Tot això afecta de manera considerable els adults, però l'atenció s'hauria de centrar en els nostres joves. En aquelles persones que estan en la fase d'aprenentatge a les escoles i als instituts i als qui els costa agafar hàbits com llegir. Aquesta addicció absoluta als petits rastres de dopamina que ens deixa cada nou vídeo, cada nou gest per lliscar amb el dit un nou contingut ens presenta un panorama funest. 

Veure com gegants tecnològics com Netflix destinen els seus recursos a aquestes pràctiques desanima, i molt, perquè suposa la constatació que el rumb triat és aquest: sobrecarregar, explotar la gallina dels ous d'or fins que rebenti i sacrificar, si cal, la paciència (de manera literal) dels nostres joves, adolescents i menors d'edat. Una companya periodista, amb moltes dècades a la televisió i a la ficció, em constatava que sentia una gran preocupació per una frase que la seva filla li havia regalat feia uns dies: "Però per què haig d'esperar per veure una sèrie? Que no surten, ja? Perquè no la puc veure?". La seva anècdota va ser recollida per més gent, que va explicar situacions similars. L'horitzó no té bona pinta. No sé si estem preparats per fer-hi alguna cosa.

El timeline de Next

En les darreres setmanes, els companys de Nació i del Next us han regalat diversos temes que volem destacar en el nostre espai de recomanacions. No els deixeu escapar, que hi ha molta teca!

· El concert per Palestina, en imatges: l'«star system» català s'uneix al Palau Sant Jordi contra el genocidi; per Hugo Fernández

· 31 FAM, Ginestà i The Tyets lideren les nominacions als premis Enderrock

· Entrevista a Guarres!: «Els nostres 'haters' són la colla de Sílvia Orriols i ja ens va bé»; per Guillem Maneja

· Glòria Serra sorprèn tothom amb una confessió: és una apassionada del «World of Warcraft»; per Victor Rodrigo

· Els treballadors d'Infantils de TV3 mostren el seu enuig pels canvis de la direcció i defensen Laia Servera: «Manca claredat»; per Victor Rodrigo

Fins a la setmana vinent!