Minibús Intergalàctic són un grup de música que els agrada parlar clar i sense embuts. El primer cap de setmana de maig, els gironins van guanyar molt protagonisme a les xarxes socials arran de la seva aparició sorpresa en les tradicionals recomanacions setmanals del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a TikTok: "He sentit aquest grup de música català, de Girona, que no coneixia i, sobretot, recomano aquesta cançó del seu últim àlbum: Per sentir-me ple", deia Sánchez.
El missatge del cap de l'executiu espanyol no va deixar indiferent les xarxes socials, que ràpidament es van afanyar a fer befa sobre la "psoització" d'aparèixer en aquests recopilatoris de recomanacions. També ha estat el tema de conversa en moltes de les posteriors entrevistes que han fet. Finalment, Minibús ha deixat clar el seu posicionament en una entrevista amb Xavier Grasset a La Selva: "Aprofitem que hem vingut a la tele per dir que, entre tu i jo, no som uns espanyols", exclama l'Ícar, una de les veus del grup.
El missatge és contundent des del primer moment i no afluixa: "Qualsevol opinió d'algú del PSOE ens la rellisca bastant a no ser que sigui per anar-hi en contra", afegeix el cantant, que defineix la recomanació de Pedro Sánchez com "una cosa que ha caigut del cel". El que és clar, doncs, és que no han donat cap importància a aparèixer en aquestes recomanacions musicals del president espanyol.
vam haver d’anar a can Graset a deixar clar l’asunto…… pic.twitter.com/aZ6J7IsyoL
— Minibús Intergalàctic (@minibusers) June 18, 2026
Qui són Minibús Intergalàctic?
Minibús Intergalàctic naix el 2021 a Girona format per Santi Fonfría (veu i guitarra), Ícar Iranzo (veu i teclats), Ivette Roig (baix elèctric), Aram Figueras (veu i guitarra) i Eduard Lazo (bateria i percussions). El grup sorgeix d’una colla d’amics i construeix un univers sonor propi entre guitarres, sintetitzadors i referències que es mouen entre el rock psicodèlic i el postpunk i beuen del llegat dels anys seixanta.
En conversa amb Nació, i amb motiu de la presentació del seu nou disc, van defensar una idea clara sobre la música que creen: fer cançons des de la intuïció i en col·lectiu. La banda defensa el format disc, reivindica l’ambigüitat i s’allunya de la immediatesa per apostar per una escolta més lenta. Les seves cançons juguen amb l’absurd, la quotidianitat i referències generacionals, construint un univers propi que connecta especialment amb el públic jove.
