Comença el curs. I comença tens. I comença tens per raons moltes, i jo també en reivindico una, frenar la reculada de l’ús de la llengua: oral i escrit. De fet, Ricard Ustrell demanava al president Illa, en l’entrevista institucional, sobre aquesta reculada, que és tanta que el país ha hagut d’institucionalitzar un pacte per la llengua. Des de la represa democràtica hi ha dos fenòmens nous per a la situació del català i dos que no han fet més que accentuar-se, però ja apuntats d’anys llargs. Els primers, la revolució informàtica; i les xarxes socials, hi afegim avui; i l’allau migratòria, que hem d’integrar en la nostra llengua, que és la d’ús preferent. 

Dels dos altres, d’aquests fenòmens, un és la persistència instintiva de la majoria dels catalans de servir-se del castellà quan constaten o intueixen que l’interlocutor no és catalanoparlant; l’altre, la incapacitat per sobreposar-se a un discurs reivindicatiu de l’ensenyament prioritari de i en la llengua del país que no es basi només en la ponderació de les gràcies de la llengua materna en primera instància de l’infant.  

Com és possible que malgrat l’alerta creixent, i el Pacte Nacional per la Llengua, avui encara els mitjans de la Corporació Catalana (que vol dir TV3 i Catalunya Ràdio) que haurien de ser model de llengua i d’actitud lingüística, continuïn passant-se a l’espanyol quan l’interlocutor no parla català? I la traducció? Per què ens planyem, llavors, de la reculada de la llengua? Lluitem-la amb l’actitud aquesta cultura de plany i gemec. I ara, doncs, que arrenca un nou curs, què n’hem de dir de l’ensenyament? Catedràtics de llengua i de literatura escandalitzats del nivell de competència amb què els estudiants arriben a la universitat. I horroritzats de com, molts, hi arriben matriculats a Filologia Catalana.        

A l’aula i a casa hem de tenir sempre present que la pilota del redreçament lingüístic és en camp propi. Si ens mantenim ferms en crear i tenir consciència lingüística guanyarem competència tant autòctons com immigrants. Si no persistim en la consciència lingüística ens pot passar el que deia Fuster l’any 1981, que la insuficiència general de què som víctimes els catalans té a veure principalment amb la nostra pròpia dimissió lingüística, i no s’hi val a atribuir totes les culpes a l’enemic tradicional, cosa que fora molt còmoda, atès que, a banda d’altres interferències, els mateixos catalans també en tenim molta, d’aquesta culpa, perquè si no som els catalans els qui posen el coll en la nostra pròpia causa, no serà lícit parlar de genocidi, ans al contrari, més aviat caldrà parlar de suïcidi col·lectiu. 

Ara tenim un nou Pacte per al precari present i per al problemàtic futur del català, amb un redreçament que urgeix. Tenim aula, carrer i casa i hem de lluitar perquè el català no sigui només una llengua instrumental, ens cal créixer en consciència lingüística i actuar en conseqüència. I deixar-nos de pal·liatius, que vol dir subterfugis amb efectes passatgers, només per anar tirant. Amb admiració i respecte per als mestres i professors.