Sovint, en política les qüestions personals ajuden a explicar trencaments i canvis de rasant. Quan Oriol Junqueras i Marta Rovira es distancien després de les eleccions municipals del 2023 i comencen a topar per qüestions estructurals -com ara la candidatura de Pere Aragonès a les eleccions catalanes-, s'obre una esquerda dins d'ERC que explica en bona mesura el camí que ha de transitar el president dels republicans per fer-se valer davant de Salvador Illa i Pedro Sánchez. En el fons, Junqueras ha hagut de gestionar un acord d'investidura -amb el finançament al centre- que, quan es va acordar, no es va fer seu. I ara ha d'apujar el nivell d'exigència per tenir credibilitat.
Per això resulten difícils d'interpretar els moviments dels últims dies. Repassem els esdeveniments des de l'estiu passat: la conselleria d'Economia emet un comunicat a finals de juliol assenyalant que l'IRPF no es podrà recaptar, com a mínim, fins al 2028, tot i que l'acord que va portar Illa a Palau -negociat per Rovira- estipulava que enguany ja hi hauria d'haver avenços. Després, quan s'estava coent el nou model, ja amb Junqueras liderant la interlocució amb la vicepresidenta María Jesús Montero, ERC va apostar per segregar la qüestió de l'IRPF per convertir-la en una proposició de llei que en garantís la recaptació. I, la setmana passada, aquest plantejament va decaure. Per què?
Ara, els republicans asseguren que recaptar el principal impost s'haurà d'incloure en l'apartat d'esmenes al model de finançament. Un nou sistema pactat entre Junqueras i Pedro Sánchez que encara no té garantida la seva aprovació, perquè Junts no hi acaba d'estar a favor i els integrants de la majoria de la investidura tenen recels al voltant del presumpte privilegi que rebrà Catalunya. Algunes d'aquestes formacions són les que intentarà seduir Gabriel Rufián per formar un bloc plurinacional a l'esquerra del PSOE, una proposta que intentarà estructurar-se a partir de dimecres. És quan Rufián se cita amb Emilio Delgado, de Més Madrid, amb moderació de Sarah Santaolalla.
Junqueras no hi serà, tot i que aquell mateix dia es reuneix amb el grup parlamentari d'ERC a Madrid, amb qui Rufián no té una relació òptima. També hi ha moviments que alimenten la hipòtesi que Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona, veu amb bons ulls una iniciativa d'aquest estil, ara que ja està deslliurada de les qüestions institucionals i de partit. Rarament es posarà en marxa un moviment liderat des de Catalunya que pugui animar l'electorat situat a l'esquerra del PSOE, però fer-ho atorga força a Rufián per tenir més pes a l'hora de decidir quina llista liderarà a Madrid quan hi hagi eleccions espanyoles. Cap enquesta veu possible frenar, per cert, una majoria del PP i de Vox.
A l'hora d'esprémer les legislatures que hi ha en marxa tant al Parlament com al Congrés, Junqueras s'haurà de moure entre l'exigència al PSOE -sense IRPF, diu el líder d'ERC, ningú tindrà pressupostos- i gestionar un vers lliure a Madrid que sovint sona allunyat de l'estratègia del partit. La setmana passada, per exemple, va defensar la feina d'Óscar Puente, un ministre a qui Junqueras ha demanat obertament la dimissió. Quan arribi el moment de decidir-se sobre els comptes, el camí serà exclusivament binari: atorgar oxigen a Illa a canvi de la recaptació de l'IRPF, o enrocar-se. Perquè l'any vinent, amb municipals i espanyoles, qualsevol finestra d'oportunitat s'haurà esvaït.