El mes de gener passat, després de rebre el premi Akutagawa, l'escriptora japonesa Rie Kudan va fer una confessió que va sonar com una bomba termobàrica. Resulta que algunes frases de la seva darrera novel·la van ser generades per ChatGPT. Kudan va defensar les virtuts de la intel·ligència artificial i va explicar que les seves converses amb el chatbot van servir d'inspiració per als diàlegs de la seva obra. De fet, la novel·la parla d'una societat governada per cervells cibernètics. Totes les explicacions, però, es van quedar petites al mig de la controvèrsia. Si la literatura no ha mort, en dirà algun, li queda poc.
[Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez]
En realitat, la tensió entre creació i tecnologia és tan longeva que costa poc trobar exemples. El compositor Heinrich Köselitz explicava que la prosa de Nietzsche havia esdevingut sintètica des que va començar a escriure a màquina. Tots dos coincidien en una idea: els instruments que utilitzem per a la creació modelen la creació mateixa. Més polèmica va ser l'evolució de Bob Dylan, que va abandonar els dominis del folk per abraçar les guitarres elèctriques. El 1965, durant un concert al festival de Newport, es va menjar la primera dosi d'esbroncades. Després van ser el pa de cada dia.
Algú objectarà, amb raó, que no és el mateix debatre sobre la incidència de l'autotune en la música popular que espantar-se davant d'una IA de possibilitats aclaparadores. Fa uns dies, una estudiant de Periodisme em preguntaven quines són les ansietats que assalten els professionals de la informació davant de la perspectiva que les tecnologies puguin posar la punta a l'ofici. Els pitjors presagis encara sonen com una amenaça abstracta i llunyana. Però la IA s'està obrint pas a marxes forçades.
Fa anys, als fòrums més abismals d'Internet, va sorgir una teoria de la conspiració que constatava la fi de la xarxa. Internet ha mort, amigues. Els conspiracionistes creuen que la major part del contingut digital està generat per bots i intel·ligència artificial. Les grans corporacions controlen el pensament públic, el CGI ja és més la norma que l'excepció i els algoritmes han fet prescindible la intervenció humana. Tot això, és clar, sempre va ser pres a xufla perquè sonava a xalada terraplanista. El que passa és que la informàtica ha fet passos de gegant i ja no ho veiem tot tan clar.
El mes passat, la firma de ciberseguretat Imperva presentava un informe de conclusions inquietants. Les estadístiques diuen que només la meitat del trànsit d'internet correspon a l'activitat humana. Els bots, afegeixen fonts de l'empresa, ben aviat es tornaran omnipresents. Fa temps que s'escampa aquesta sensació a les xarxes socials i sovint un no sap si s'ha embrancat en una disputa dialèctica amb una senyora d'Olot o amb un cíborg programat en un laboratori de Delaware. Si ens dominaran els bots, ja només demano que componguin bones cançons i escriguin bones novel·les. I que facin bon periodisme, que la cosa està molt malament.