El compositor osonenc i director musical Jordi Domènech estrenarà a Vic l'òpera El tàvec. Es tracta d'una proposta contemporània d'inspiració barroca a partir del llibre Història d'un ocàs de Stefan Zweig. Domènech ha explicat que el protagonista és un contratenor en hores baixes que interpreta el reconegut contratenor Xavier Sabata. El director ha assenyalat que ha escrit l'obra pensant sobretot "en la seva veu i la seva personalitat". El director també ha destacat que l'obra parla de metamorfosi i transformació, "com la música, que passa d'orquestra barroca a contemporània i torna a barroca, o la personalitat del protagonista". L'òpera es podrà veure a L'Atlàntida aquest dissabte al vespre.
Jordi Domènech ja havia estat al capdavant de projectes per a infants, però és la primera vegada que com a compositor fa una obra escènica per a adults. "El salt mortal que faig és molt gros", ha assenyalat. La gènesi de tot plegat va néixer de l'amistat personal que té amb el contratenor Xavier Sabata, amb qui ha coincidit i treballat en més d'una ocasió i amb qui els uneix una gran amistat. De fet, Sabata va ser qui li va demanar que li escrivís una peça per ell.
"Feia temps que em preguntava què seria el més adequat, no només que fos adient per a la seva veu, sinó també per a la seva personalitat i el fet que també fos actor", ha explicat Domènech abans del passi per a gràfics a L'Atlàntida. Quan li va caure a les mans els conte de Stefan Zweig, li va cridar molt l'atenció i va pensar que era l'"adequat". Un conte que, segons Domènech, parla de "transformació".
L'obra parteix d'un contratenor en hores baixes que per acomiadar-se dels antics admiradors que fa temps li van donar l'esquena organitza una sumptuosa vetllada barroca, per rememorar la patètica història de Jeanne-Agnès Berthelot de Pléneuf, marquesa de Prie, la cèlebre cortesana francesa que, abans de caure en desgràcia, va ser durant molt de temps la persona més influent de la cort de Lluís XV. El contratenor revisitarà l'última festa organitzada per aquella Madame de Prie també en hores baixes que, en el fons, només desitjava suïcidar-se sumptuosament davant els seus antics admiradors per denunciar, al mateix temps, la fragilitat que impregnava un món canviant i que la va conduir a un final patètic.
L'òpera que ha ideat Jordi Domènech consta de tres parts. El concert italià, amb una obertura de dues peces de Händel, un recital clàssic amb una orquestra barroca. Al final de l'ària, apareixen uns sorolls que molesten al cantant i interrompen el ritme natural de l'escena. És la primera aparició del brunzit del tàvec. "Ja ho notareu quan entra el tàvec, un símbol de l'ambició, el corc i la insatisfacció", ha destacat Domènech. En la segona part, el contratenor ja parla en català i amb música contemporània, ideada íntegrament per Jordi Domènech. Finalment, hi ha el concert francès, que consta d'una suite instrumental i una cantata dedicada al mite de Zeus i Ío. Domènech explica que aquí es torna "enrere", a l'època barroca, amb un llenguatge escrit per ell que "imita" el llenguatge barroc.
El llibret de l'òpera ha anat a càrrec d'Albert Arribas. Per la seva banda, el director escènic, Xavier Albertí, ha explicat que el principal repte que han tingut ha estat "ser fidels" al llibret i intentar explicar una història. Per Albertí, l'espectacle parla de "degradació", una degradació que pot esdevenir "patètica", i que té molt a veure amb la idea de metamorfosi. "L'espectacle és ple de metamorfosis", ha assenyalat, "perquè agafa elements que tenen molt a veure amb la literatura dramàtica i teatral barroca, amb personatges que surten del món de Händel, però després es passa a personatges que surten del conte de Stephen Sweig, i altres que provenen de la tradició grega".
