Josep Maria Loperena, el passat divendres a Vic. Foto: Toni Carrasco
El Fòrum de Debats va programar per al passat divendres, 5 de març, una conferència amb el títol de "La nova censura" que va anar a càrrec de Josep Maria Loperena, advocat. La xerrada tindrà lloc al Museu de l'Art de la Pell de Vic i va anar seguida de col•loqui. L'acte va ser presentat pel periodista Quico Sallés, d'Osona.com. Podeu llegir-ne la crònica a sota, a càrrec de Toni Carrasco, també col•laborador d’aquest diari.
Josep Maria Loperena, advocat i escriptor, ha destacat per la seva defensa aferrissada de la llibertat d'expressió. Ha estat defensor en importants processos judicials en què perillaven els drets civils com va ser el cas de "Els Joglars" arran de la seva obra "La torna", l'atemptat del cas Scala de Barcelona, l'assalt a la caserna de Berga, la demanda de Lluís Llach contra Felipe González per l'incompliment de la promesa electoral de no incorporar l'Estat espanyol a l'OTAN ... Actualment, és el representant legal de la querella per crims de guerra contra l'expresident del govern espanyol, José María Aznar, per la seva intervenció en l'ocupació de l'Iraq.
- Més informació de Josep Maria Loperena
-------------------
M'HAN CONDEMNAT A L'OSTRACISME I LA MORT EN VIDA PER DIR VERITATS CONTRASTADES I LLUITANT TOTA LA VIDA CONTRA UN MUR
Josep M. Loperena, censurat als diaris catalans i TV3 per les seves opinions sobre política, fa una defensa acèrrima de la llibertat de l'individu i en contra de l'aborregament i alienació de la societat actual
Vic.- Joan Bruguès i el periodista i advocat Quico Sallés van presentar el passat divendres una de les conferències més atractives i poc formals de les que s'han fet els darrers anys al Fòrum de Debats i que possiblement portarà cua i no va deixar a ningú indiferent. L'advocat i escriptor de causes perdudes Josep Maria Loperena va fer una exposició lliure, visionària i reflexiva sobre els moments que estem vivint actualment i va desenvolupar les seves teories sobre l'aborregament general dels ciutadans en els moments actuals en una xerrada de més de dues hores i amb més de seixanta persones de públic que van omplir en part l'auditori del Museu de la Pell de Vic el passat divendres 5 de març. I a sobre, mal que li pesi a alguns, no és va fer avorrit sinó tot el contrari. En la línia del periodista Eliseo Bayo (també fa anys defenestrat pels mitjans d'informació espanyols) Loperena manté un esperit combatiu, reflexiu, clarivident i de no haver perdut encara cap batalla i per suposat cap guerra; amb ànims i humor intel•ligent va anar desgranant una sèrie de temes tabús que alguns saben però que en públic ningú gosa dir avui dia amb tanta força i convenciment.
Per situar-nos en un context històric, Loperena va començar explicant la nova censura i el fet de que ell ara ja està vetat fins i tot a la premsa escrita catalana i a TV3, gràcies al seu darrer llibre "El circo de la política".
Entre d'altres havia portat el cas dels Joglars amb l'obra La Torna o el de Lluís Llach contra Felipe Gonzalez per no haver sortit de la OTAN desprès del referèndum (o com molt bé deia François Mitterrand les promeses electorals només afecten als que se les creuen). Com diu l'advocat a la justícia avui dia "se li ha parat el rellotge". Reconeix "cada cop tinc menys palestres, i per això avui vostès tenen el privilegi de veure'm perquè a la tele no em veuran mai més".
El franquisme va fer néixer la censura ideològica a tots els nivells i en tots els mitjans
Tot va començar als anys 40 on "amb el règim franquista en plena efervescència al ciutadà no li calia tenir informació, i així no tenia opinió". Per solucionar i controlar la informació la dictadura es va inventar la premsa del Movimiento (vaja com ara el Grama cubà). Però amb els anys van anar apareixent altres mitjans de pensament lliberal i obert com La Vanguardia i el Ciero (El Noticiero Universal). La censura i els censors abans de fer les galerades dels diaris en paper eliminaven i feien canviar tot allò que creien que no era convenient i l'endemà ja no sortia als diaris. Desprès van començar amb les pel•lícules i la seva “Exaltación del espíritu nacional” com els Reis Catòlics o Agustina d'Aragó (que per cert va néixer en un poblet proper a les Borges Blanques). Segons Loperena la gent d'una edat recorda com als cines i als centres parroquials quan els protagonistes es feien un petó el mossèn de torn el tapaven. Al teatre passava el mateix, amb un agreujant, no es podia fer en català i la censura deixava algunes salvetats i de fet els censors controlaven in situ tots les locals i teatres, a tots els pobles i en totes les representacions; quan feien l'assaig general hi havia una funcionària amb una còpia del text ja censat per veure que no es canviava ni una coma. En cas d'incomplir alguna d'aquestes mesures no hi havia presó però s'imposaven sancions importants. La llei de premsa que va coincidir amb el ministre Fraga (el dinosaure televisiu que encara és viu) va permetre una suavització al cine, amb la aparició del cinema de “Destape” amb un estil carpetovetònico (Alfredo Landa i companyia), al teatre i al premsa tot i que aquesta darrera encara patia el repàs de les galerades abans d'entrar a màquines. Com diu l'advocat amb ironia i humor "els censors van ser coautors de les pel•lícules de la època, tot i ser uns carques i una mena de tribunal de la inquisició, fins i tot el premi Nobel de literatura Camilo José Cela també havia estat censor".
La finalitat del dictador amb aquests comportaments era ben evident, "la borregada popular de tothom i sense opinió, i fins i tot quan jo anava a la universitat aquest aborregament ja es donava entre els estudiants amb temes recurrents encara ara com els toros i el futbol". Amb la transició la gent va passar de parlar de política a parlar de toros i sobretot futbol, l'aborragament continua.
La nova censura, més subtil, més cruel, més hipòcrita, fins i tot es diu que no existeix
I que passà ara? Hem passat de la dictadura al neoliberalisme (que no socialisme). Estem igual que estàvem en plena dictadura i ara la televisió a cada casa ens manipula "amb emissions durant tot el dia parlant de gent com la Belen Esteban, defensant en públic els drets de la seva filla ("jo por mi hija mato", una frase que passarà a la història de la filmoteca nacional demostrant el nivell dels espanyols, nota de l'autor).
Tot són fumarades per evitar el que Franco ja tenia clar: que no pensin i no es busquin solucions. Curiosament en altres països la cultura pròpia s'ha fomentat diferent i per exemple quan la BBC programa un Shakespeare els nivells d'audiència són extraordinaris. Han aconseguit tenir alienats a tota la població.
Al 92 la televisió, concretament Antena 3 amb el programa “Esta noche cruzamos el Missisipi” s'inventa el judici paral•lel amb el cas de les noies d'Alcàsser i aquest filó encara dura d'una forma denigrant. I a partir de llavors la premsa del cor apareix als judicis paral•lels amb un èxit important, fins i tot ressuscitant afers de fa 30 anys.
La nova censura avui, per Loperena, és la hipocresia de que tots les diaris són independents quan en realitat als diaris també manen el capital, els polítics i els anunciants. I el més greu és la forma en que avui dia es tracta de controlar als redactors i articulistes d'opinió, per a l'escriptor "la pitjor censura és l'autocensura del redactor. Va posar l'exemple de que al Rei no se’l pot tocar en els mitjans relacionats amb la Vanguardia (diari, Antena 3 o Rac1), "el Rei va concedir el Grande de Espanya al conde de Godó". I la censura a Loperena li va venir per un comentari a la ràdio on afirmava "amb els fons reservats es va pagar una important quantitat de diners a Bárbara Rey, segons ordre del rei al Cesid. I en aquest cas és l’única vegada que Loperena va estar d'acord amb Aznar "los fondos reservados nunca se han destinado para pagar braguetazos".
José Maria Loperena reconeix que ha estat víctima "d'un estat no democràtic (fins fa relativament poc col•laborava a El Periodico) i m'han condemnat al ostracisme més absolut i al pacte de la fam només per dir les coses pel seu nom. I per una altra banda també se’m va castigar al programa dels matins del Cuní ara fa tres mesos". En el cas de TV3 van coincidir les meves declaracions amb el cas Pretòria i la vinculació amb una de les societats i la participació de membre del consell d'administració de la dona de José Montilla.
‘El circo de la política’, el darrer llibre de Loperena que ha acabat d'encendre totes les alarmes
L'aparició del llibre “El circo de la política” (desprès del seu èxit menys polèmic “El circo de la justícia”) ha reblat el clau per acabar essent un autor víctima de la mort civil i castigat en totes les aparicions públiques.
Loperena creu que "cap delicte d'opinió no pot acabar a la presó”. El llibre és per sobre de tot "riguròs, amb un to divertit i que arriba a tothom i alguns dels vetos han vingut per les meves aportacions sobre La conjura de los enanos (Montilla, Iceta, Zaragoza) per derrocar Maragall i tot el sector catalanista i nacionalista dels socialistes”. Desprès de dies en que el llibre havia sortit "els polítics no saben o no volen llegir però si els periodistes, un article publicat a la Vanguardia va encendre totes les alarmes i va començar la polèmica amb un resum telegràfic o en parlava de la implicació del rei al 23F, nans contra Maragall, les comissions de Zaplana, etc”.
Per a l'autor l'afirmació de que l'Estat espanyol no és democràtic ni estat de dret es basa en el fet de que els tres poders legislatiu, executiu i judicial no són independents (com bé ho demostra per exemple la sentència de l'Estatut). És un llibre de vocació republicana i catalana.
I per acabar...
Ha lluitat contra les lleis injustes i per això ha prevaricat. En casos com el Millet o Pretòria afirma "cada jutge és lliure de fer el que vulgui i concretament un magistrat amic meu em va dir que el jutge del cas Millet o prevarica o és idiota i jo li vaig contestar que prevaricava". I creu que hi ha altres solucions judicials que permeten que un pres no faci presó provisional però que són efectives com poden ser embargat el sou durant una bona pila d'anys o cobrar multes (en casos com per exemple per delicte d'opinió).
En quan a Garzón creu que "té un problema de notorietat, és mal jutge, inicia bé els processos però no els acaba bé”.
A preguntes del públic sobre que fer per sortir d'aquesta espiral d'aborregament va esmentar "assistir a xerrades com aquesta, fomentar la cultura, pensar, crear o col•laborar amb ateneus llibertaris, amb CNT, fomentar les associacions”.
De fet i resumint l'autor del “Circo de la política” reconeix que "tota la vida he lluitat contra un mur"
I una perla final del 23F: "El rei va sortir tard aquell dia per poder lligar el doble contracop, és a dir, calia fer un cop d'estat fals per evitar justificant un cop d'estat més endavant però de debò; però es van plantejar dos problemes: el primer error dolent és que un dels protagonistes no sabia que estava actuant en un cop d'estat fals i ell es pensava que era de debò, és clar Sr. Antonio Tejero; el segon error però bo va ser que una càmera de vídeo i una gravadora es van quedar en marxa dins l'hemicicle i tothom va poder sentir en directe el que allà estava passant". "El rei s'assabenta que un grup de militars s'han d'adelantat al cop d'estat de debò amb un de fals o de farsa (el del 23F) per poder parar el cop de debò; i fins i tot va haver-hi una reunió prèvia civil a Lleida amb polítics socialistes com Jaume Ciurana o Jordi Solè Tura. Tot plegat i que miserable, la qüestió era que el rei sortint a la tele agafés prestigi i notorietat, cosa que li va sortir bé i que finalment va ser així”. Com molt bé diu Loperena "fa temps jo pensava que el rei no era gaire intel•ligent però amb el temps bé ho ha demostrat, fins i tot no fent quan podia a la transició fent un referèndum sobre monarquia o república i aconseguint ser una de les deu majors fortunes d'Europa".
Toni Carrasco
Josep Maria Loperena, el passat divendres a Vic. Foto: Toni Carrasco
