Fins a finals d'any a la sala osonenca s'hi podran veure obres de 21 artistes de diferents disciplines, gèneres i generacions com Niki de Saint Phalle, Núria Pompeia o Priscilla Monge. La imatge d'una mare feliç que acaba de donar a llum amb la placenta i el cordó encara units al nadó es tota una declaració d'intencions per donar la benvinguda al visitant.
Les obres dels artistes dialoguen amb imatges documentals i d'altres exposicions o amb fotografies d'espais naturals i històrics que completen el discurs de la mostra. La majoria de les peces no s'han vist mai a Vic, i algunes es presenten per primera vegada al públic com Las lunas que no vi, 2021, de l'artista equatoriana Saskia Calderón, el tríptic Trans pelvis Os de l'artista sueca Victoria Verseau o La cueva 2018, d'Euàlia Valldosera. També destaca l'acció inèdita My body doesn't belong to me de Santiago Serra, que denuncia que ni homes ni dones són realment amos dels seus cossos.
En total l'exposició acosta al públic una vintena d'artistes d'arreu. Entre ells, hi haurà Anna Álvarez-Errecalde, Austin Camilleri, Cuco Suárez, Eulàlia Valldosera, el Grup de Defensa del Ter, Isabel Banal, Josefa Tolrà, Juanna Castro, Kyung-Jin Cho, Louise Bourgeois, Niki de Saint Phalle, Núria Duran, Núria Pompeia, Pau Costa, Priscilla Monge, Santiago Serra, Sasika Calderon, Sergio Caballero, Tania Berta Judith i Victoria Verseau.
Durant la presentació, Rosa Martínez, la curadora, ha defensat l'exposició com una mostra "multidisciplinària, transhistòrica, transgeneracional i transgènere". De fet, el seu propòsit era la creació de l'índex "d'un possible museu imaginari, que aplega pàgines extretes conscientment d'un atles interminable" i que a més es configura com "una assemblea de veus i visions múltiples". "S'hi associen imatges i obres d'art de manera iconogràfica i simbòlica per reflexionar sobre la vida, la mort, el plaer i la bellesa, entesos des de diferents perspectives culturals, ecològiques, de gènere i de classe social", ha explicat Martínez.
La curadora Rosa Martínez, a l'exposició. Foto: ACN
En el fons el que fa la curadora amb el seu discurs és celebrar la creació i la vida i qüestionar estèticament i ideològicament què suposa portar un món al món, "ja sigui un ésser viu o una creació artística".
L'exposició, que es podrà veure fins el 30 de desembre, marca el final de l'etapa de Ton Granero al capdavant de l'ACVic. De fet, la regidora de Cultura, Bet Piella, ha explicat que properament sortirà a concurs la direcció artística de l'espai, la gestió i la part pedagògica. Les adjudicacions es faran de cara al mes de gener.
