L’església de la Pietat de Vic exhibeix des d'avui el cambril dels Sants Màrtirs completament restaurat. El procés, que va començar el 2020, ha culminat amb la recuperació d’un dels espais més representatius de la "religió cívica" a l’art barroc català del segle XVIII, i que inclou pintures de gran format del pintor vigatà Marià Colomer.
La intervenció ha abraçat murals, escultures i ornaments, cobrint un total de 800 metres quadrats. El delegat de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, Dani Font, afirma que "l’actuació ha estat llarga i costosa econòmicament -uns 180.000 euros- i en alguns moments pensàvem que no ens en sortiríem".
En el tram final de la restauració, han aparegut a la cúpula vuit figures femenines identificades com les virtuts. Segons Font, "ara llueixen pletòriques". Aquestes personificacions completen la iconografia barroca del cambril, agrupant-hi Prudència, Justícia, Fortalesa, Temprança, Esperança, Fe, Caritat i Religió. Són representacions farcides de simbologia que encapsulaven els valors que es transmetien als fidels d’aquell període.
- Una de les pintures del vigatà Marià Colomer que es podran veure a l`exposició dedicada al pintor barroc.
- L.Casademont/ACN
Recuperació històrica i rellevància col·lectiva
Font sosté que "és una fita important", ja que la recuperació ha permès redonar part d’aquest edifici emblemàtic. També descriu el procés com a "modèlic" que ha implicat el Bisbat de Vic, l’Ajuntament i la parròquia. Durant l’última etapa, sota una capa de pintura verda, s’han identificat les vuit figures femenines de Marià Colomer (1743-1831). Aquestes pintures protegien la comunitat vigatana i afavorien la "connexió amb allò diví".
Francesc Miralpeix, investigador i docent de la Universitat Autònoma de Barcelona, detalla que s’ha corregit una "anomalia": fins ara, el nom del barroc Marià Colomer no tenia presència en la història de l’art català, malgrat que, segons Miralpeix, mereix aparèixer-hi en "lletra majúscula". La recuperació d’aquest llegat, fins fa poc desconegut, permet reivindicar la contribució de Colomer a la pintura religiosa del país i subratllar la importància de la seva obra dins el patrimoni nacional.
Redescobriment de marià colomer
"Ara entrarà en el lloc que es mereix, com un pintor artesà, lligat a la tradició i bàsicament de programes religiosos", manifesta Miralpeix. La investigació feta els darrers quatre anys ha permès establir que s’han conservat gairebé cent obres, lluny de la dotzena que es pensava. Aquesta feina, fruit de la col·laboració entre diverses institucions i l’esforç d’especialistes, ha permès documentar i localitzar treballs de Colomer arreu del territori.
"El trobem treballant a Castellterçol, Moià, Sant Boi de Lluçanès, la Gleva o a l’església de la Congregació dels Dolors de Girona, i a gairebé tots els espais principals de Vic", diu Miralpeix. Moltes de les peces són grans i van ser creades pensant específicament en l’espai destinat, un tret gens habitual dins el barroc conservat. Aquesta habilitat demostra la capacitat de Colomer per dialogar amb l’arquitectura i fer que pintura i espai conflueixin, reforçant el sentit espiritual i l’estètica dels temples.
Exposició, activitats i difusió del patrimoni barroc
Amb la fi de la restauració, aquest dissabte a la tarda s’estrenarà una exposició a la nau central i als laterals de la Pietat. Fins a finals de setembre, la mostra reunirà una trentena d’obres procedents de museus, arxius i col·leccions particulars, permetent endinsar-se en la societat d’aquell temps. Les peces exposades ofereixen l’oportunitat d’aprofundir no només en la trajectòria de Colomer, sinó també en el context en què va exercir, i evidencien el pes de la pintura religiosa com a canal de valors i identitat col·lectiva.
S’han previst també recorreguts guiats sense cost, visites a espais que conserven obra de l’artista i un seguit de conferències. La regidora de Turisme, Anna Alemany, precisa la voluntat de "donar un impuls" al passat barroc de Vic i de convidar a "redescobrir" aquest pintor "gairebé oblidat". Aquest seguit d’activitats busca acostar Colomer a la població i reforçar la memòria artística local, estimulant la participació ciutadana. La posada en valor del llegat de Colomer amplia, a més, l’atractiu cultural de Vic i consolida la ciutat com a punt de referència en la conservació i promoció del patrimoni barroc català.
L’any vinent, es preveu estrenar una peça musical contemporània, un oratori dedicat als Sants Màrtirs, amb text de l’escriptor vigatà Jordi Lara i música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. Aquest projecte vol recuperar una tipologia present en època de les pintures i reforçar la relació entre patrimoni, música i identitat local. Amb aquesta proposta, Vic reafirma el compromís amb la cultura i la memòria, oferint als veïns noves vies per apropar-se a la riquesa del seu patrimoni.
