Pocs minuts abans de les 20:30 hores, la cua ja serpentejava bona part de la placeta que dona accés a la Bassa dels Hermanos, on aquest dimarts al vespre s'ha inaugurat oficialment el Festival Nits de cinema oriental de Vic.
És precisament en aquest emplaçament on cinema, gastronomia i cultura s'uneixen cada nit per regalar als espectadors un viatge per diferents països asiàtics. La d'aquest dimarts, al Japó.
Així, amb l'obertura de portes, curiosos i ferris seguidors del festival –els anomenats nitòmens- anaven prenent mides per viure una nit màgica. I també deliciosa, perquè aquest dimarts la gastronomia japonesa n'ha estat la protagonista amb un sopar elaborat pel restaurant Hachiware, un àpat maridat amb la cervesa Nitòmana, edició especial de la cerveseria Montseny dedicada al certamen.
Tampoc passaven desapercebudes les postres, obra del millor mestre xocolater del món, Lluc Crusellas, qui s'ha implicat en el festival any rere any amb dolces i espectaculars creacions com la mítica caca de l'Arale o una exòtica Bola de Drac, picades d'ullet a les mítiques sèries del recentment desaparegut Akira Toriyama que, enguany, també tindrà un homenatge en el marc del Festival Nits.
Tot plegat acompanyant a l'escenari d'una exhibició de Karate, Jujutsu i Kobudo d'Okinawa que ha entretingut el públic assistent durant la prèvia a l'acte inaugural de la 21a edició. Una cerimònia que arrencava amb la intervenció de l'alcalde de Vic, Albert Castells, qui ha lloat el Festival Nits, un certament "consolidat de nivell internacional" i que aposta, també, per posar en valor la llengua catalana –totes les projeccions són en versió original subtitulades en català-.
Prova d'això, i de la fusió magistral de cultures que ofereix el certamen, Anzu Maekawa, responsable d'assumptes culturals del consolat del Japó a Barcelona, es dirigia al públic de les Nits a la Bassa en català.
Al Festival Nits s'hi implica tothom i, especialment, les comunitats asiàtiques de la ciutat que cuiden tots els detalls per mostrar als assistents una petita pinzellada de les seves arrels, una contribució essencial que, al seu torn, Quim Crusellas, el director del certamen, posava en valor dalt de l'escenari de la Bassa.
El Festival Nits de cinema oriental de Vic s'ha guanyat un lloc de prestigi i és considerat el segon certamen d'aquestes característiques més rellevant d'Europa. Ho demostra el fet que, any rere any, directors i productors decideixen fer-hi confiança i projectar –sovint en categoria d'estrena mundial- les seves pel·lícules, exercici per calibrar l'èxit que poden tenir els films fora dels seus països d'origen.
Un altre argument que acredita la rellevància que s'ha forjat el certamen també és la presència de personalitats destacades de la cinematografia asiàtica. Enguany, amb la del director de culte japonès Minoru Kawasaki (Tòquio, 1958), qui ha rebut el Gran Premi Honorífic 2024 del Festival Nits contagiant d'energia i humor a tots els nitòmens que aquest dimarts a la nit han posat els peus a la Bassa.
"Les meves pel·lícules agraden més aquí que al Japó", apuntava arrencant els somriures i aplaudiments del públic. Durant els dies del Festival Nits, Kawasaki restarà a la ciutat per acompanyar i gaudir de totes les activitats que es despleguen al voltant del certamen, on també presentarà la seva obra de culte The Calamari Wrestler (2004) i oferirà l'estrena mundial del seu nou film The Game of Shark.
La primera nit a la Bassa es tancava amb la projecció de Sabakan, un dels títols més destacats de la Secció Oficial del festival que competeix pels premis del públic, jurat i crítica, i que evoca a la història d'un escriptor en hores baixes que, per recuperar l'alegria, recorda l'aventura que va viure l'estiu de 1986 juntament amb el seu amic Takemoto, amb qui va fer un viatge en bicicleta a l'altra punta de l'illa per veure dofins.
Per tot plegat, tot i que el cinema asiàtic és un gènere força desconegut pel públic general, a la capital d'Osona guanya adeptes any rere any, i no només per la qualitat i la sofisticació de les pel·lícules que es projecten durant sis dies, sinó també perquè és molt més que cinema, és una porta d'entrada a cultures que deixen bocabadat a qualsevol.