ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
L'any passat es va recuperar a Cantonigròs la cursa Memorial Ramon Oliu (Cantonigròs 1923-Hamilton 2005) que es feia abans d'una aturada forçosa d'uns quants anys per falta de mitjans, com acostuma a passar amb aquestes coses. L'Associació Fem Corrent Esport, Salut i Muntanya, que presideix el corredor veterà Miquel Pucurull, va tornar-la a posar en marxa el 2022. Van venir alguns dels seus fills (viuen als Estats Units) per córrer-la, i aquest any també vindran. I més encara perquè és l'any del centenari del seu pare.
La cursa no necessita propaganda. Els que l'han corregut ja saben per què. I és que no hi ha un bum de corredors en una efemèride així, però sí que segurament qui haurà fet aquests deu quilòmetres, us dirà que són privilegiats pel paisatge i per l'ambient; que, a banda de ser gratuïta (ep, que no hi ha gaires curses que ho siguin!) és un plaer passar-hi el matí, que se senten ben atesos i que en surten amb un somriure. Amb dues curses infantils prèvies, de 800 metres fins a 9 anys, i de 2.400 fins a 14. Ho trobareu tot ben indicat aquí. No passa res si us hi inscriviu a última hora, però l'organització us agrairà que ho feu abans per allò de mesurar forces (i bàsicament material).
En Ramon Oliu va néixer el 1923 a Cantonigròs, se'n va anar a viure als Estats Units però va tornar a viure durant uns anys a Catalunya i va ser introductor i impulsor del córrer popular a casa nostra, i de la primera Marató del país i de l'estat, que es va fer a Palafrugell el 1978, i que després es va traslladar a Barcelona. Allà, a Montjuïc, hi té una placa que ho recorda. A Cantonigròs, aquest any, coincidint amb el centenari, potser hi haurà alguna sorpresa. Potser.
Recordo en Ramon Oliu sempre corrent i sempre parlant de córrer. Era la seva vida i la de les persones amigues (entre les quals, en Miquel Pucurull) de qui es va saber envoltar almenys aquí a Catalunya, els pocs anys que hi va viure després d'haver-se iniciat en les curses als Estats Units. Va escriure L'essència del córrer, un llibre que s'ha reeditat diverses vegades i que ha servit de base a bona part dels corredors que han escrit llibres sobre el tema posteriorment. I un llibre que ens va ensenyar a córrer (bé) a uns quants com ara jo.
No cal dir que a Cantoni en Ramon Oliu havia organitzat les curses que convingués (amb la inestimable ajuda d'amics impagables com el desaparegut Raimon Vancells) i també la mitja marató que consistia a anar i venir de la Devesa per la carretera. Sempre gratuït, sempre pel plaer de fer esport i de córrer. La seva filosofia era que amb unes sabatilles de córrer s'ha de poder fer esport, i que tothom hauria de poder participar en una cursa. Per això, a la cursa en honor seu es manté la gratuïtat i n'hi ha prou amb un parell de sabatilles per participar-hi.
A la XIV Cursa Memorial Ramon Oliu hi col·labora tot el poble començant per les associacions com la de Veïns, el club de futbol, el Festival... I també pels comerços. I acabant pels voluntaris que la fan possible. A més d'altres col·laboracions, hi ha la implicació decidida d'institucions com l'Ajuntament de l'Esquirol, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
4 de juny. Jo de vosaltres no m'ho perdria.
La cursa no necessita propaganda. Els que l'han corregut ja saben per què. I és que no hi ha un bum de corredors en una efemèride així, però sí que segurament qui haurà fet aquests deu quilòmetres, us dirà que són privilegiats pel paisatge i per l'ambient; que, a banda de ser gratuïta (ep, que no hi ha gaires curses que ho siguin!) és un plaer passar-hi el matí, que se senten ben atesos i que en surten amb un somriure. Amb dues curses infantils prèvies, de 800 metres fins a 9 anys, i de 2.400 fins a 14. Ho trobareu tot ben indicat aquí. No passa res si us hi inscriviu a última hora, però l'organització us agrairà que ho feu abans per allò de mesurar forces (i bàsicament material).
En Ramon Oliu va néixer el 1923 a Cantonigròs, se'n va anar a viure als Estats Units però va tornar a viure durant uns anys a Catalunya i va ser introductor i impulsor del córrer popular a casa nostra, i de la primera Marató del país i de l'estat, que es va fer a Palafrugell el 1978, i que després es va traslladar a Barcelona. Allà, a Montjuïc, hi té una placa que ho recorda. A Cantonigròs, aquest any, coincidint amb el centenari, potser hi haurà alguna sorpresa. Potser.
Recordo en Ramon Oliu sempre corrent i sempre parlant de córrer. Era la seva vida i la de les persones amigues (entre les quals, en Miquel Pucurull) de qui es va saber envoltar almenys aquí a Catalunya, els pocs anys que hi va viure després d'haver-se iniciat en les curses als Estats Units. Va escriure L'essència del córrer, un llibre que s'ha reeditat diverses vegades i que ha servit de base a bona part dels corredors que han escrit llibres sobre el tema posteriorment. I un llibre que ens va ensenyar a córrer (bé) a uns quants com ara jo.
No cal dir que a Cantoni en Ramon Oliu havia organitzat les curses que convingués (amb la inestimable ajuda d'amics impagables com el desaparegut Raimon Vancells) i també la mitja marató que consistia a anar i venir de la Devesa per la carretera. Sempre gratuït, sempre pel plaer de fer esport i de córrer. La seva filosofia era que amb unes sabatilles de córrer s'ha de poder fer esport, i que tothom hauria de poder participar en una cursa. Per això, a la cursa en honor seu es manté la gratuïtat i n'hi ha prou amb un parell de sabatilles per participar-hi.
A la XIV Cursa Memorial Ramon Oliu hi col·labora tot el poble començant per les associacions com la de Veïns, el club de futbol, el Festival... I també pels comerços. I acabant pels voluntaris que la fan possible. A més d'altres col·laboracions, hi ha la implicació decidida d'institucions com l'Ajuntament de l'Esquirol, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
4 de juny. Jo de vosaltres no m'ho perdria.
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.