L'any passat es va recuperar a Cantonigròs la cursa Memorial Ramon Oliu (Cantonigròs 1923-Hamilton 2005) que es feia abans d'una aturada forçosa d'uns quants anys per falta de mitjans, com acostuma a passar amb aquestes coses. L'Associació Fem Corrent Esport, Salut i Muntanya, que presideix el corredor veterà Miquel Pucurull, va tornar-la a posar en marxa el 2022. Van venir alguns dels seus fills (viuen als Estats Units) per córrer-la, i aquest any també vindran. I més encara perquè és l'any del centenari del seu pare.

La cursa no necessita propaganda. Els que l'han corregut ja saben per què. I és que no hi ha un bum de corredors en una efemèride així, però sí que segurament qui haurà fet aquests deu quilòmetres, us dirà que són privilegiats pel paisatge i per l'ambient; que, a banda de ser gratuïta (ep, que no hi ha gaires curses que ho siguin!) és un plaer passar-hi el matí, que se senten ben atesos i que en surten amb un somriure. Amb dues curses infantils prèvies, de 800 metres fins a 9 anys, i de 2.400 fins a 14. Ho trobareu tot ben indicat aquí. No passa res si us hi inscriviu a última hora, però l'organització us agrairà que ho feu abans per allò de mesurar forces (i bàsicament material).

En Ramon Oliu va néixer el 1923 a Cantonigròs, se'n va anar a viure als Estats Units però va tornar a viure durant uns anys a Catalunya i va ser introductor i impulsor del córrer popular a casa nostra, i de la primera Marató del país i de l'estat, que es va fer a Palafrugell el 1978, i que després es va traslladar a Barcelona. Allà, a Montjuïc, hi té una placa que ho recorda. A Cantonigròs, aquest any, coincidint amb el centenari, potser hi haurà alguna sorpresa. Potser.

Recordo en Ramon Oliu sempre corrent i sempre parlant de córrer. Era la seva vida i la de les persones amigues (entre les quals, en Miquel Pucurull) de qui es va saber envoltar almenys aquí a Catalunya, els pocs anys que hi va viure després d'haver-se iniciat en les curses als Estats Units. Va escriure L'essència del córrer, un llibre que s'ha reeditat diverses vegades i que ha servit de base a bona part dels corredors que han escrit llibres sobre el tema posteriorment. I un llibre que ens va ensenyar a córrer (bé) a uns quants com ara jo.

No cal dir que a Cantoni en Ramon Oliu havia organitzat les curses que convingués (amb la inestimable ajuda d'amics impagables com el desaparegut Raimon Vancells) i també la mitja marató que consistia a anar i venir de la Devesa per la carretera. Sempre gratuït, sempre pel plaer de fer esport i de córrer. La seva filosofia era que amb unes sabatilles de córrer s'ha de poder fer esport, i que tothom hauria de poder participar en una cursa. Per això, a la cursa en honor seu es manté la gratuïtat i n'hi ha prou amb un parell de sabatilles per participar-hi.

A la XIV Cursa Memorial Ramon Oliu hi col·labora tot el poble començant per les associacions com la de Veïns, el club de futbol, el Festival... I també pels comerços. I acabant pels voluntaris que la fan possible. A més d'altres col·laboracions, hi ha la implicació decidida d'institucions com l'Ajuntament de l'Esquirol, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

4 de juny. Jo de vosaltres no m'ho perdria.