Benvolgut senyor Tió: com que no sóc monàrquic, li envio la carta que la gent sol adreçar habitualment als Reis Mags per demanar-li que cagui de gust. Així doncs, cagui torró d’avellanes i pinyó, i cagui també arengades salades, que són tan bones com els torrons. I com que no m’agradaria beneficiar-me personalment de la seves generoses deposicions, li prego que faci moltes cagades cíviques en benefici de la meva ciutat (Vic), el meu país (Catalunya) i el meu planeta.
Per començar, cagui, si li plau, un estoc de pitets per aixoplugar les bavalles de satisfacció dels guanyadors de les eleccions del 28 de novembre; i grans dosis d’humilitat pels nostres governants locals i autonòmics, sobretot els manaies de CiU. A l’alcalde i flamant diputat Josep Maria d’Abadal, i als també diputats Ramon Espadaler i Quico Homs, que passaran moltes hores asseguts a les butaques del Parlament, doneu-los uns bons coixins, una carretera en condicions (sense retencions), un tren elèctric amb una bona catenària i unes potents antenes amb audiòfons incorporats per sintonitzar i escoltar les queixes i els anhels dels soferts súbdits osonencs i catalans en general.
Pel perínclit Xavier Solà, prodigi de bondat i modèstia, cagui també una bona poltrona amb tapisseria rococó en algun departament cultural de la capital. Pel nou coordinador de l’Ajuntament de Vic, el tenaç regidor en cap Antoni Serrat, afluixeu un bon patinet motoritzat perquè pugui fer amb rapidesa i diligència els encàrrecs de l’alcalde Josep M. quan sigui a Barcelona (o quan hi hagi, tal com pregonen, un doctor substitut seu a l’alcaldia). Ah! I no s’oblidi de cagar nous càrrecs, servicials, eficaços i treballadors, pel nou i honorabilíssim govern de la Generalitat.
Pels pobres perdedors del 28 de novembre, els afligits manaies del PSC i ERC, cagui mocadors a dojo perquè puguin eixugar les seves desolades llàgrimes. Cagui una generosa fundació mixta destinada a socórrer els pobres, finançada amb els esplèndits sous que cobraran anualment els expresidents Montilla i Benach. Cagui també una brúixola pel sanedrí socialista i una altra pels dirigents republicans. Al modest Josep Burgaya, etern alcaldable vigatà, feu-li arribar un camió ple de fe, esperança i caritat. I al diligent exdiputat Freixanet, una bona col·locació forestal o ramadera al Lluçanès.
Cagui una nova bicicleta pel diligent ecosocialista Joan Herrera i una col·lecció de Mossos d’Esquadra de plom perquè es pugui entretenir el malaguanyat Joan Saura. Deposi un joc d’urnes pels dirigents i militants laportistes de Solidaritat. Cagui un joc de màgia Borràs pels invisibles polítics locals del PP, una farmaciola plena d’analgèsics pels carreteristes, una olla gegant plena de til·la pels abstencionistes i votants en blanc, i una garrafa d’oli de ricí per aquell suposat polític que vostè i jo sabem. I no cal ni noms.
Ara a portada
-
Societat Osona Salut Mental amplia les instal·lacions amb consultoris nous i sales per a teràpies de grup Redacció
-
-
-
Societat La Facultat de Medicina de la UVic-UCC inaugura el primer laboratori especialitzat en audiologia de l'Estat Redacció
-
Societat Els Mossos han denunciat 95 vehicles durant l'abril per accedir de manera il·legal entorn del Salt del Mir Redacció
18 de desembre de 2010