Aquests dies el diari Público acaba de desvetllar unes informacions relacionades amb els atemptats de Barcelona i Cambrils de fa 2 anys que fan esgarrifar. Unes informacions que, aquest cop, ens han tocat molt de prop amb tot allò que s’ha desvetllat sobre l’imam i els joves de Ripoll que van participar en els atemptats. Una vegada més s’ha fet més que evident el funcionament d’un Estat com l’espanyol, dels més corruptes d’Europa. Alguns en diuen “clavegueres d’Estat”, però jo preferiria dir-ne directament “els lavabos de l’Estat”, no cal anar tan avall. 

Aquests “lavabos” no estan tan amagats com podrien ser unes clavegueres. Els trobem darrere una porta al costat dels salons, les cuines i els dormitoris dels poders de l’Estat. Després de cuinar una estratègia, assaborir-la al saló i pair-la una nit, al matí es lleven i van al lavabo a fer neteja. Forma part del funcionament normal d’una societat, l’espanyola, que té interioritzada com a pròpia una manera de fer totalitària i corrupte. Si no, no s’entén que partits com PSOE, PP i C’s continuïn tenint el 60% dels vots i el 70% dels diputats del Congreso. Fa pocs dies en vam tenir un exemple claríssim. Felipe i Aznar es van tornar a reunir en un dels tours que últimament fan conjuntament i l’exmembre del trio de les Azores va tornar a demostrar les sinergies quan va afirmar que “nos hemos peleado mucho, pero había dos cuestiones fundamentales: se hacía en la centralidad y, en segundo lugar, se compartían objetivos importantes”. Ho he deixat en castellà perquè ho entengui tothom. O sigui, hi ha temes d’Estat intocables (objetivos importantes) i, a més, es tracten dissimulant la radicalitat antidemocràtica (en la centralidad). 

Des de Catalunya, abans de l’inici del Procés, ens hem mirat aquesta corrupció a certa distància perquè no ens tocava de ple. A més, els mitjans més propers ja s’encarregaven de desviar l’atenció amb una altra corrupció, l’estrictament econòmica, que ens ha esquitxat durant els governs autonòmics convergents i locals socialistes. Però a partir del 2012, aproximadament, els lavabos de l’Estat s’han encarregat de fer neteja a Catalunya. Matada la bèstia basca, calia ara anar per la catalana. 

I ara, com ja va passar fa uns anys amb casos com el terrorisme d’Estat, un mitjà espanyol ha estat capaç d’entrar dins els lavabos de l’Estat i comprovar com els poders feien les seves necessitats. I què passa? Doncs ja ho estem veient, que aquests poders, inclosa la majoria de la premsa corrupta, fan els possibles per tancar la porta dels lavabos amb baldó. 

La conxorxa política, policíaca, mediàtica i judicial contra el Procés ens està passant per sobre com una piconadora. I el cas dels atemptats del 17A del 2017 es fa difícil deslligar-los d’aquesta conxorxa. Les dades que s’estan desvetllant per part de Público fan difícil no veure un cert lligam entre una cosa i l’altra. La vinculació del CNI amb l’imam de Ripoll i tota la informació de què disposaven fa molt creïble la possibilitat que l’Estat estigués darrere els atemptats, ni que sigui per omissió. I la campanya que se’n va derivar contra els Mossos d’Esquadra no fa més que accentuar aquestes especulacions.

D’acord, és lleig fer especulacions i algú em pot acusar de ser un manipulador insinuant coses que no puc demostrar. Però mentre aquest Estat sigui tan opac i no tinguem una premsa lliure que actuï realment com a 4t poder, no ens deixen altre terreny de joc que no sigui el de les especulacions.