Fa uns dies vaig escoltar en una tertúlia de ràdio que "el govern de Pedro Sánchez oferirà a Catalunya una caixa de bombons que els partits independentistes no podran rebutjar i acabaran donant suport als pressupostos de l'Estat". Una metàfora per explicar que el govern del PSOE farà una de les ofertes d'inversió a Catalunya més altes dels últims anys i que fins i tot s'acostarà a la inversió prevista per l'Estatut que mai cap govern espanyol ha complert.

¿Us ha passat mai que us han regalat una caixa de bombons i que quan l'heu obert us ha decebut? La mida de la caixa, i fins i tot la fotografia del disseny, us feia creure que a dins estaria ple de bombons. Però un cop oberta descobríeu, decebuts, que els bombons estaven dipositats molt separats els uns dels altres en un repositori d'un sol pis quan n'hi podrien cabre perfectament dos. Si us haguéssiu llegit atentament la informació de la caixa, sovint en lletra petita i a la part de darrere, hauríeu vist que ja diu que només hi ha 200 grams en lloc de mig quilo i que hi ha un model de cada bombó, deu en total, en lloc d'una vintena.

Doncs bé, el govern espanyol fa dècades que ens regala caixes de bombons que comprem a canvi de suports parlamentaris. Però quan les obrim no només ens trobem que no es compleixen les expectatives promeses sinó que sempre hi acaba havent fins i tot menys bombons dels que podíem llegir a la lletra petita. De fet, moltes vegades ens han venut la caixa buida, sense bombons. Això sí, una caixa de disseny embolicada amb un llacet.

Ara que està de moda a Instagram el repte #10YearChallenge, que consisteix a penjar una foto d'un mateix del 2009 i una del 2019 de costat per comparar com hem canviat en una dècada, podríem fer un exercici de memòria històrica. El 20 de febrer del 2009 el 3/24 publicava aquesta notícia: "El Consell de Ministres dóna llum verda al pla de Rodalies de Barcelona, amb una inversió de 4.000 milions d'euros".

Aquella promesa del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero assegurava que des d'aquell 2009 i fins al 2020, l'any que ve, l'Estat invertiria fins a 4.000.000.000 d'euros per millorar una infraestructura que reconeixien molt deficitària. Entre aquestes millores, entre aquestes promeses, hi havia el desdoblament de la via de tren entre Barcelona i Vic. Suposo que tots els lectors d'Osona.com saben que l'any que ve tindrem doble via de tren entre Vic i Barcelona, oi?

Aquell any 2009 vaig escriure un article en el meu bloc que vaig titular "L'enèsim insult". Vaig redactar: "El que pretén fer ara Espanya amb els trens catalans és que d'aquí a 10 anys estiguin com ja haurien d'estar i com ja gaudeixen províncies com la de Madrid". Però és que en el mateix text feia referència a una promesa que havia fet l'any 2003 el llavors ministre del PP Francisco Álvarez Cascos de 150 milions per a modernitzar i "recuperar la fiabilidad de la línea". On són els bombons? Qui se'ls ha menjat?

10 o 15 anys després sabem que els bombons mai han arribat a Catalunya. Cap de les promeses s'han complert i la línia de tren de Puigcerdà a Barcelona ha tingut unes inversions mínimes que suposo que deuen haver servit perquè no hàgim hagut de lamentar, de moment, cap accident greu amb víctimes mortals (si no tenim en compte la gent que hagi pogut perdre la vida a la carretera C17 i que amb un tren en condicions potser no hauria agafat el cotxe).

No seré jo qui ha de dir als partits independentistes què han de fer amb els pressupostos de Sánchez. Per suposat, hi ha raons per aprovar-los i entenc que, estratègicament, pugui ser necessari. Però que entre els motius per aprovar-los ningú argumenti que ens menjarem més bombons que mai perquè la caixa podrà ser molt bonica però només servirà per fer molt goig en una estanteria de la Conselleria d'Economia al costat de la resta de les caixes buides de la col·lecció.