El clima mediterrani dóna un caràcter especial als nostres rius, on es combinen estius força calorosos i més o menys eixuts amb hiverns moderadament freds i només una mica plujosos. La primavera i la tardor és quan els rius duen més aigua. Però, justament degut a la irregularitat del nostre clima, de vegades, tot plegat és a l’inrevés.

Hem de tenir molt en compte els cabals, doncs, que, si són elevats, poden diluir els contaminants o, si hi ha sequera, poden concentrar els contaminants molt més del que és habitual. L’any 2014 va ser força plujós a les capçaleres del Ter, més que d’altres anys. Als rius Méder i Gurri, en canvi, el cabal no va augmentar especialment. Per tant, en general, hi va haver la dilució habitual o lleugerament superior a la mitjana.

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu del Ter duu a terme l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d’Osona des de l’any 2002. Es mesura el cabal i es determina la qualitat dels ambients aquàtics i el bosc de ribera, la qualitat fisicoquímica i la qualitat biològica de l’aigua. Un element bàsic consisteix a fer servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres animalons) com a indicadors de qualitat. La seva longevitat permet integrar la qualitat fisicoquímica que ha tingut l’aigua setmanes o, fins i tot, mesos enrere.

Els trams de riu estudiats l’any 2014 van donar una bona qualitat, tant a la primavera com a l’estiu, en part, a causa del manteniment de cabals elevats. La qualitat biològica va ser bona o molt bona a la majoria dels punts, tant a la primavera com a l’estiu: com ja es venia exposant els darrers quatre anys, no hi va haver cap punt on la qualitat biològica fos molt dolenta. Això porta a considerar que, tot i algunes incidències localitzades o puntuals, hi ha una bona gestió de l’aigua al conjunt de rius d’Osona.

De la banda negativa, destaca la mala qualitat del bosc de ribera al riu Méder al nucli urbà de Vic i el riu Ges al nucli urbà de Torelló, fruit de la seva canalització. Així mateix, queda per destacar que les dades fisicoquímiques del Gurri i el Méder, que transcorren en bona part per ambients agrícoles, van mostrar una tendència negativa: els nivells de nutrients (amoni i fosfats) van ser molt més elevats que a la resta d’estacions de mostreig i en anys precedents. Indicadors de contaminació agrària, poden tenir relació amb una gestió poc eficient dels residus ramaders. S’hi haurà de posar remei.

Podeu consultar la memòria complerta de l’estat dels rius d’Osona el 2014 en aquest enllaç.