Aquest dies estic rellegint el Diari lila de la Carlota de la Gemma Lienas. La primera vegada que el vaig llegir, fa una pila d’anys, va ser  perquè em van explicar que unes nenes se l’havien recomanat entre elles, i un grup d’adults, en saber-ho, s’havia escandalitzat que llegissin aquestes coses. I és clar, em va picar la curiositat .

En aquell moment vaig pensar que el què potser els havia ofès era que aquelles nenes  llegissin les crues dades objectives sobre la situació de les dones al món que hi ha reflectides al llibre.

Amb els anys, penso que el que també molesta a part de la societat és la gent que ens mirem el món amb ulleres liles, tal i com fa la Carlota, i que denunciem no només les actituds masclistes sinó també les micromasclistes, aquelles mostres de masclisme normalitzades socialment, subtils, naturalitzades, i sovint massa invisibles per a la societat que apareixen en el nostre entorn dia rere dia.

No només per eradicar actituds masclistes, sinó també per fer agafar consciència de la seva transcendència a la gent que les vol ignorar i invisibilitzar, sempre hem de dur posades les ulleres liles. Perquè cada dia és 8 de març.