Aquest dies estic rellegint el Diari lila de la Carlota de la Gemma Lienas. La primera vegada que el vaig llegir, fa una pila d’anys, va ser perquè em van explicar que unes nenes se l’havien recomanat entre elles, i un grup d’adults, en saber-ho, s’havia escandalitzat que llegissin aquestes coses. I és clar, em va picar la curiositat .
En aquell moment vaig pensar que el què potser els havia ofès era que aquelles nenes llegissin les crues dades objectives sobre la situació de les dones al món que hi ha reflectides al llibre.
Amb els anys, penso que el que també molesta a part de la societat és la gent que ens mirem el món amb ulleres liles, tal i com fa la Carlota, i que denunciem no només les actituds masclistes sinó també les micromasclistes, aquelles mostres de masclisme normalitzades socialment, subtils, naturalitzades, i sovint massa invisibles per a la societat que apareixen en el nostre entorn dia rere dia.
No només per eradicar actituds masclistes, sinó també per fer agafar consciència de la seva transcendència a la gent que les vol ignorar i invisibilitzar, sempre hem de dur posades les ulleres liles. Perquè cada dia és 8 de març.
Ara a portada
-
Societat Un veí del centre de Vic: «Vaig anar a dormir i encara no hi havia llum» Irene Giménez Vinyet
-
Societat Entre la llum de la plaça Major i la foscor a gran part dels barris: així es va viure a Vic l'apagada elèctrica Redacció
-
Societat Una metgessa del CAP de Centelles: «Hem tornat a fer les receptes amb paper i bolígraf, com abans» Redacció
-
Societat Catalunya recupera la normalitat a la xarxa elèctrica i Rodalies torna parcialment Lluís Girona Boffi
-
04 de març de 2016
Osonenca, bibliotecària de professió i vocació, amant de la música clàssica i l’òpera, defensora del transport públic i els serveis públics, activista pels drets socials i per la llibertat de les persones.