La bandera marroquina que hi havia a la manifestació contra el racisme a Vic, ara fa dues setmanes, em va fer mal d’ulls. En el moment en què la vaig veure, vaig trobar contradictori mobilitzar-se per les llibertats i mostrar, al mateix moment, un símbol d’un país que d’això no n’és el paradigma.
Deixant de banda si era o no adient el moment de la manifestació, o si això podia ser més positiu que negatiu per als xenòfobs, aixecar aquesta bandera és posar-se a la mateixa alçada del pensament a qui va dirigida la capçalera de la pancarta.
El Marroc ha vetat la venda, en més d’una ocasió, del diari El País pel fet de parlar del rei, ha empresonat un jove de 18 anys per fer unes caricatures de Mohamed VI, i porta a la pràctica detencions polítiques arbitràries, maltractaments als detinguts i atemptats a la llibertat d’expressió.
Ben cert que el nostre estat no ens serveix gaire d’exemple, ja que aquí els deixem morir al llit. Però si alguns creuen que s’ha de xiular la monarquia o la bandera espanyola per tots els greuges que està patint el nostre país, la coherència ens faria no aixecar banderes que estan, avui dia, encara més tacades.
ARA A PORTADA
-
Romà Casanova: «L'Església és una de les institucions que més i millor ha gestionat la pederàstia» Xavi Llambrich
-
El bisbe de Vic elogia el caràcter «proper a la gent» de Lleó XIV i la «defensa dels més necessitats» Redacció
-
Vic demanarà a la Generalitat ampliar el servei de bus que connecta amb el Lluçanès i el Berguedà Irene Giménez Vinyet
-
-
13 de juny de 2012
Debatre, escoltar, discrepar i escoltar amb atenció a qui discrepa. Després de començar a Ràdio Taradell, he passat per RKOR-Ràdio Vic, Onda Rambla, Ona Catalana, la SER, els 40 Principals i Canal Taronja, i tot, sense moure’m gairebé del mateix despatx. Observar altres pensaments i realitats és sens dubte la millor medicina.