Després de diferents intents per mantenir-la oberta, la Llibreria i Papereria Xicoy de Torelló ha abaixat definitivament la persiana un cop els meus pares s’han jubilat. Sí, és el negoci familiar nascut l’any 1948 i que els últims anys han conduït els meus pares i la meva germana. 

Es fa difícil escriure aquest text sense caure en la vessant personal. Vaig arribar a conèixer la fundadora del negoci, la iaia Rosa, la meva besàvia. Vaig treballar-hi alguns estius, sobretot al magatzem preparant els llibres de text i material de les escoles (una part important del negoci que es va perdre ja fa temps). També hi vaig despatxar algunes vegades, no moltes, i fins fa poc encara he fet alguns encàrrecs a Barcelona per anar a recollir material que després es vendria a la botiga. Per tant, es fa difícil fer una tria de records sense caure en la nostàlgia i el perill d’oblidar-se de molts moments significatius. Però si m’hagués de quedar amb un seria les estones que em passava de petit assegut a les escales llegint algun còmic: els meus preferits eren Tintín, Astèrix i Mortadelo y Filemón. Eren aquells moments màgics sortint de col·le en què em submergia en les històries dels meus herois mentre feia temps, moltes vegades acompanyat d’un panet de Viena de Can Riera (els millors que s’han fet mai), abans d’anar cap a casa. 

Podríem mirar d’esbrinar quines són les causes que ens han portat fins aquí i arribaríem a la conclusió que n’hi ha moltes. Però, sense cap mena de dubte, la crisi de la venda en paper de premsa i llibres i la competència del comerç per Internet i en grans superfícies hi han ajudat bastant. Cada vegada menys gent, i també menys empreses, hi comprava premsa, llibres i material i en canvi cada cop hi anaven més clients a comprar només allò que no havien trobat per altres vies. Unes vendes, aquestes últimes, que deixaven molt poc marge de benefici perquè aconseguir aquells productes suposava un alt cost de gestió. Jo mateix fa molts anys que no llegeixo els diaris en paper i me’ls descarrego directament a l’iPad. Alguns llibres també, tot i que en aquest cas encara prefereixo el tacte del paper. 

En tot cas, Torelló ha perdut un altre dels comerços familiars més antics del poble. Ja són pocs els establiments familiars nascuts abans del segle XXI que queden oberts. Sí, sap greu i la veritat és que fa basarda veure l’aparador buit, les portes tancades i els llums apagats d’un negoci que només tancava els tres dies a l’any en què no es publiquen diaris en paper: 26 de desembre, 1 de gener i divendres Sant. És molta la gent que ha expressat la tristesa, i alhora mostres de suport, pel tancament i més tenint en compte que un poble de 13.000 habitants pràcticament ha quedat orfe d’aquest tipus de negoci. Però ara cal passar pàgina, i mai més ben dit, perquè tampoc serveix de res lamentar-nos-en. Com dèiem, si s’ha arribat fins aquí és en bona part perquè els temps canvien i la majoria de nosaltres ens hem adaptat a les noves formes de compra i de consum.