Quan la burocràcia no s'adapta als temps actuals

20 d’octubre de 2015
Al Registre Civil visc una escena dantesca: pares primerencs que no saben com calmar els plors dels infants, dones que fa tan sols un parell de dies que han sortit de la sala de parts amb seqüeles més que evidents.

Tot i que el termini per inscriure un fill duri uns quants dies, la inscripció al Registre Civil és el primer tràmit que cal fer per engegar tot l’engrenatge burocràtic de l’infant i també per gestionar la baixa dels seus progenitors. Per això, moltes persones es veuen obligades a fer la visita als jutjats durant els primers dies de vida del nadó.

La presència de tantes dones acabades de parir acompanyades dels seus fills és degut a que si una parella no està casada, o si es vol posar al fill el cognom de la mare en primer lloc, han d’anar els dos progenitors al jutjat. Tot plegat sembla un afegitó al bíblic “pariràs amb dolor” per constatar, i a sobre si no tens una família com determinats cànons estableixen, que hauràs d’anar al Registre Civil a inscriure el teu fill desitjant que també  sigui una hora ben curta.

Per acabar d’adobar l’escena, els  formularis segueixen la mateixa línia d’heteronormativitat, amb el “dades del pare – dades de la mare”, tan poc adaptat a la diversitat familiar actual, que fa que famílies monoparentals i homoparentals es vegin obligades a començar a ratllar i rectificar.

Desconec els motius jurídics que fan que les inscripcions al Registre Civil no s’adaptin a la diversitat familiar actual, però de ben segur que per solucionar-los, cal, en primer lloc, voluntat política.

A Vic, només cal travessar el carrer per trobar un exemple d’altres maneres de gestionar paperassa. Quan ens dirigim a l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de Vic per inscriure un infant a les escoles bressol municipals, trobem treballadores que parlen de parelles i de famílies, en comptes del “marit i muller”, i formularis adaptats a la diversitat familiar.

Fa uns dies llegia la notícia que properament es podran registrar els infants als hospitals, tot i que enlloc parla que hi hagi cap voluntat per adaptar-se als nous models de família. A principis d’octubre ni el personal hospitalari ni el dels jutjats va saber dir-me si aquesta mesura tirarà endavant, ves que no quedi en paper mullat...