Aquest diumenge tornem anar als col·legis electorals. Aquesta vegada per a les europees i les municipals, curiosament les que ens cauen més lluny i més a prop. Tal i com ja vaig escriure fa unes setmanes en aquesta mateixa columna, per primera vegada vaig a una llista electoral, la d’ERC-Junts per Torelló. Tot i que en altres legislatures també hi he donat suport, aquests últims mesos he viscut molt intensament la gestació d’una candidatura fins arribar al moment clau de la votació. Aquest fet m’ha permès constatar, més que mai, una evidència: que darrere d’una llista hi ha persones.

Aquesta obvietat, que serveix per a totes les llistes, siguin o no municipals, a vegades l’oblidem quan anem a votar. Són molts els que quan dipositen el vot a l’urna ho fan només per fidelitat a unes sigles. Fins i tot n’hi ha que amb prou feines saben qui encapçala aquella candidatura. Això es pot entendre, per exemple, a les europees o a les del Senat. Però també passa a les nacionals (em refereixo a les del Parlament de Catalunya) i a les municipals. Els índexs de coneixement dels candidats així ho demostren. De fet, en algunes llistes municipals fantasma és materialment impossible que la gent del poble conegui els seus membres pel simple fet que ni tan sols hi viuen. 

Potser estaria bé, però, que abans de dipositar el nostre vot penséssim també en la gent que hi ha darrere aquella llista. Hi ha moltes persones que treballen a l’ombra per fer possibles les candidatures i els programes electorals que es presenten, per exemple, a aquestes municipals.

Estic segur que no parlo només en nom de la llista de la qual formo part si dic que són majoria les persones que estan dins un grup polític municipal perquè volen ajudar a fer un poble millor. Candidats que treuen hores de les estones d’oci, de família o fins i tot de son per bastir una candidatura per tirar endavant els que consideren que seran els millors projectes de poble. Persones que corren a donar el sopar als seus fills per anar després a reunions a hores intempestives. Gent que després d’una llarga jornada laboral s’arremanguen per anar a repartir tríptics a les bústies. Veïns que transporten escales, cordills i brides per penjar cartells. Ciutadans que es passen hores sota una carpa explicant el projecte als seus conciutadans.

Estem acostumats a criticar els polítics perquè els veiem com a persones que es mouen per interès propi o perquè no compleixen les promeses. I segur que en molts casos, sobretot els que estan a la primera línia, fem bé de criticar-los. Però també hi ha moltíssima gent que es posa en política sense cap mena d’ambició personal. Fins i tot n’hi ha, i ho puc dir per coneixement directe, que no van ni tan sols a les llistes i que fan moltíssima feina d’organització perquè el projecte tiri endavant.

Possiblement seria millor que les llistes electorals fossin obertes i poguéssim votar gent de diferents candidatures com ja passa, si no vaig equivocat, en pobles petits. Però, mentre no puguem, i sense deixar de tenir una mirada crítica obligatòria, quan anem a votar aquest diumenge fem-ho també pensant que estem escollint persones i no només llistes amb un programa electoral.