En el marc dels actes de la 24a Marxa dels Vigatans que organitza Òmnium d'Osona es rendirà homenatge aquest divendres a Pep Musté (Sant Quirze de Besora, 1957), juntament amb la seva companya Teresa Putellas. Musté, pagès i ara jubilat, encara milita des de la CUP de Montesquiu, però durant els anys noranta va ser un dels activistes independentistes de primera plana. Un dels fundadors del Moviment de Defensa de la Terra i militant de Terra Lliure, encara guarda el "reconeixement" de ser l'independentista amb una condemna més alta: 140 anys de presó, dels quals en va complir quatre.

En conversa amb Nació abans de l'homenatge a Montesquiu, Musté recorda la seva trajectòria activista. Recorda com l'independentisme s'ha expandit a Osona i a Catalunya i també com va viure personalment l'alta condemna rebuda, les tortures o el pas per la presó. En paral·lel, també tracta alguns assumptes de l'actualitat, com les errades dels líders del procés, el paper de la CUP en un moment complicat per a la formació o el com plantar cara a l'extrema dreta.

La Marxa dels Vigatans l'homenatja com un dels militants històrics de l'independentisme. Quants anys fa que participa del moviment?
Fa quaranta anys que hi estic implicat. Tot va començar el 1979, que hi va haver a Osona una campanya contra l'extracció d'urani que volien fer a les Guilleries. Jo havia acabat d'estudiar i hi ha una manifestació a Vic amb una repressió brutal per part de la policia. I vaig veure que la gent que donava la cara eren realment els independentistes. A partir d'aquí veig les coses d'una altra manera. Encara no penso a militar, però amb una colla d'amics de Sant Quirze de Besora intentem moure alguna cosa per posar-nos d'acord amb tota aquella gent que va donar la cara.

Va ser un dels fundadors del Moviment de Defensa de la Terra i va militar a l'organització armada Terra Lliure. Quin rol van tenir?
Totes dues van tenir un paper molt important. Terra Lliure es forma a partir de gent que està en contra de la Constitució espanyola perquè és una continuació del franquisme. I hi ha una altra cosa que també motiva la causa de Terra Lliure i és que la majoria dels polítics antifranquistes estaven d'acord amb el dret a l'autodeterminació, en què hi hauria un trencament i una ruptura i resulta que quan mor Franco, tots intenten entrar a partits polítics i deixar estar la ruptura. La majoria d'antifranquistes aposten per l'autonomisme i per opcions que no ens porten a la independència. El Moviment de Defensa de la Terra és importantíssim perquè la gent treballi dins de les lluites populars que hi ha en el seu territori. Es converteix en un moviment de masses que fa que l'independentisme pugui i s'engresqui.

És aquest el gran mèrit del Moviment de Defensa de la Terra?
I també conscienciar la gent que només amb la independència no hauríem arribat enlloc sinó que calia estar dins de les lluites socials. Sense les lluites socials, el moviment no podia créixer.

Per què aposta per la lluita armada?
A mi ja se m'havia proposat uns anys enrere, però no hi vaig voler entrar perquè estava poc polititzat. El 1988 hi ha la ruptura del Moviment de Defensa de la Terra entre la gent que volia una política independentista de combat i la gent que volia un front patriòtic, i va haver-hi una ruptura. En aquell moment també hi va haver molta repressió amb diverses ràtzies que havien detingut molts independentistes. I s'acostaven els Jocs Olímpics. Són els tres motius que van fer que entrés a Terra Lliure.

Terra Lliure és considerada una organització terrorista. Què ho justificava?
Era una lluita molt diferent a les altres que tenim al cap, com el País Basc o Irlanda. Era una lluita que en dèiem de propaganda armada perquè intentàvem fer accions per unes lluites que ja es portaven al carrer. I era per donar més rellevància i fer entendre a la gent la prioritat de les lluites. Era una qüestió més política que militar.

Parlava del País Basc o Irlanda, on es van cometre atemptats contra persones,i que amb Terra Lliure no va ser així...
No, nosaltres no anàvem contra la gent. Volíem que la societat prengués consciència de les lluites que es portaven a terme. I també perquè es conscienciés la gent que es necessitava la independència. 

Allò va deixar de tenir sentit...
Van passar unes quantes coses, però una de les més importants va ser que Esquerra Republicana aprofita la ruptura del Moviment de Defensa de la Terra per fer contactes amb la gent de Terra Lliure exiliada a la Catalunya Nord, i amb el secretari d'Interior de llavors, Rafael Vera. Intenten callar una mica la gent que encara milita a Terra Lliure o a l'MDT. Això fa que la gent de Catalunya Nord pugui tornar sense cap trasbals jurídic i fa que molts decideixin trencar la relació amb Terra Lliure. Això va ser un pas una mica en fals per part de l'organització. Hi havia gent que encara estàvem militant a Terra Lliure i no se'ns havia comentat res. No ens va venir de nou, però sí que esperàvem que ens ho diguessin. I això va ser una mica el trencament de Terra Lliure.

Va ser condemnat a 140 anys de presó, fet que el converteix en l'independentista amb un càstig més gran. Com va viure que li caigués aquella condemna tan alta?
Et penses que estaràs tota la vida allà dins de la presó i que no en sortiràs mai. Allà dins estàs molt tancat, només t'arriben les notícies per la família quan et visita o perquè algun polític t'ha vingut a veure i t'explica alguna cosa. I penses que la cosa ja està acabada aquí. El que passa és que vam tenir la sort que la mobilització al carrer va ser molt important. I això va fer que els polítics també es mullessin per tal que poguéssim sortir en llibertat.

Finalment van ser quatre anys de presó.
Sí, el primer vam estar a Madrid i els altres tres a Catalunya. També per la pressió, sobretot dels familiars, però també de la gent del moviment i dels polítics del Parlament, que van fer possible que ens portessin aquí.

També va ser torturat durant l'operació Garzón. Pot explicar què li van fer?
Quan ens detenen, el primer que fan és aplicar-nos la llei antiterrorista, que vol dir estar cinc dies en mans de la policia sense cap contacte amb l'exterior. Tenen molt estudiat què han de fer i com ho han de fer. I la pràctica de la tortura implica que al cap de cinc dies pràcticament no es noti. A mi em van posar uns elèctrodes a les extremitats, en un braç i en una cama. A algú el van posar a la banyera fins a ofegar-lo. A gairebé tots els detinguts ens van posar la bossa al cap fins a ofegar-nos. També hòsties per tot el cos. Però sempre eren una sèrie de pràctiques que no deixen cap mena de senyal quan passen els cinc dies. El que sí que teníem era una visita amb una metgessa que és la que se'n cuidava de dir si es podia continuar torturant o no a algú. És l'única persona que vam conèixer. A la resta no els vaig poder ni veure.

Per tant, no sap qui el va torturar?
No, ni jo ni ningú. A tots ens van tapar els ulls i només a alguns els hi van destapar puntualment.

Llegeixo en una entrevista de fa uns anys a Vilaweb que té algun problema de salut actual que podria venir d'aquelles tortures.
És una sensació meva, però ho he demanat al metge i no m'ho ha pas negat. Estic fotut del cor i un altre amic meu també. A ell sí que li van dir que podia ser per les tortures perquè li va passar gairebé després. I jo ara he pensat que podria venir de les tortures. Els metges no sabien molt bé sobre què anava la cosa, i admeten que pot ser el motiu però no t'ho poden assegurar.

Escoltant el seu testimoni penso en el procés. Creu que va faltar cultura antirepressiva i ser més conscients de com actua un estat com l'espanyol?
Això va ser fonamental. El que no s'entén és que la Marta Rovira, poc abans de declarar la independència, digués que es tiraven enrere perquè havien sentit que hi hauria sang. Arribar a aquest punt va ser no saber o no entendre el què és l'estat espanyol. I ara es veu clarament. Esquerra Republicana posa Illa de president perquè es creu que amb el PSOE pot passar alguna cosa. I és impossible que us pugui fer un pacte a les bones per assolir la independència. Continuem estant igual.

Els partits independentistes han estat innocents?
Penso que sí. Però més que innocents és que treballen més pel partit que no pas pel país. No tenen clar com arribar a la ruptura i l'u d'octubre va ser un exemple. Si ens haguéssim assegut allà durant uns dies, potser ara estaríem més a prop de la independència. Es va tenir por també d'assumir certs costos. Per exemple, hauria preferit que tothom marxés al govern a l'exili. Un govern que pogués prendre decisions que el poble pogués dur a terme. I ara ha quedat un desgavell i anar altre cop enrere amb el govern actual.

La CUP es troba en mínims al Parlament. Què creu que ha de fer?
La CUP ha de continuar amb les lluites actuals. És un plantejament com el Moviment de Defensa de la Terra. És cert que ara la CUP és més institucional, però l'MDT era una cosa de posar-se en les lluites, continuar-les i intentar que la gent entengués el perquè de fer-les. Tinc entès que el partit vol girar cap a una organització de masses que és el que s'hauria d'haver fet des del principi. I ha d'ajudar l'esquerra independentista a tenir un paper important a la política catalana.

Per què l'independentisme d'esquerres ha perdut la força que havia aconseguit durant el procés?
El problema és que la CUP s'ha posat al mateix nivell que Junts i ERC després de l'u d'octubre. I penso que gràcies a la CUP va haver-hi CDR i una sèrie de moviments que van fer que allò es portés a terme. No és que sigui només mèrit de l'esquerra independentista, però va tenir un paper molt important. 

La solució per a l'independentisme d'esquerres és un front unitari?
Jo estic amb això. El que passa és que un front unitari ha de ser segons amb què i segons amb qui. S'ha de fer segons els objectius que es posin. No es pot fer un front unitari per dir només que hi ha un projecte d'esquerres. S'han de posar uns punts en què tothom estigui a favor i a partir d'aquí treballar-ho.

Creu que hauria de passar per una coalició electoral o per un programa compartit?
Ha de ser un acord de mínims. Perquè d'Esquerra Republicana a la CUP o als Comuns hi ha moltes diferències entre uns i altres.

Què es pot fer des de l'esquerra independentista per aconseguir frenar el fenomen d'Aliança Catalana?
Contra el feixisme s'hi val tot. S'ha de combatre el feixisme, tant és que sigui català o espanyol. El paper de l'esquerra independentista ha de ser clarament contra el feixisme, tant és que es digui Aliança Catalana com que es digui Vox. 

Per què als llocs on té més incidència Aliança és on la immigració és molt necessària per a l'economia?
La gent no és racista, o almenys bona part de la gent. La gent el que veu és que hi ha unes persones que venen i que tenen una manera diferent de pensar que no és la nostra. I que això no ens beneficia, sinó el contrari.