El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat els resultats del mostreig que realitzen anualment, amb l'ajuda d'una seixantena de persones voluntàries, per conèixer el nivell de contaminació per nitrats de les fonts d'Osona i el Lluçanès.
Enguany s'han mostrejat un total de 171 brolladors, dels quals només se n'han pogut analitzar 113, ja que les 58 restants no rajaven en el moment de prendre les mostres. Així, en el 34% de les fonts d'ambdues comarques no córrer l'aigua, una dada que s'ha vist millorada respecte del 2024 -eren el 52%-, ja que els darrers mesos ha plogut més.
D'altra banda, el 40% de les fonts mostrejades estan contaminades i no són aptes pel consum humà, ja que superen el llindar fixat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que se situa en els 50 mg/l de nitrat. Aquesta xifra no ha canviat respecte de l'any anterior, quan era del 41%
Amb tot, des del GDT indiquen que, quan les aigües contenen un valor superior, per exemple, als 6 mg/l, ja es pot considerar que estan contaminades, perquè els nitrats n'alteren el bon estat ecològic produint efectes que poden ser greus pels ecosistemes. Així, seguint aquest criteri, els ecologistes situen les fonts contaminades a Osona i el Lluçanès en el 73%, encara que els brolladors que presenten valors baixos de nitrats es puguin considerar legalment potables.
El rànquing de les fonts més contaminades del territori l'encapçala, un any més, la font de Gallisans de Santa Cecília de Voltregà amb 495 mg/l de nitrats -gairebé 10 vegades el llindar de potabilitat-. La segona posició l'ocupa la font de Santa Cecília de Voltregà amb 337,4 mg/l; mentre que, en tercer lloc, hi trobem la font Salada de Gurb, amb 219,2 mg/l de nitrats.
"Fa 25 anys que recollim nitrats a les fonts d'Osona i, lamentablement, no hi ha manera de donar bones notícies", insisteix Jesús Soler, membre del GDT i expert en la matèria. Les fonts, diu, són un bon indicador de la qualitat dels aqüífers i de les reserves d'aigua i, si bé la situació de sequera que viu Catalunya ha fet que alguns brolladors hagin deixat de rajar i, fins i tot, que hagin desaparegut, també denuncia que "s'extreu, de forma legal o il·legal, aigua dels pous de manera intensa i poc controlada".
Reducció de la cabana porcina: una solució al problema?
Des del GDT continuen insistint en el fet que una de les solucions és reduir la cabana porcina industrial -s'estima en 1 milió de porcs- i adequar-la als recursos naturals d'Osona i el Lluçanès. Critiquen que el model econòmic centrat en el porc, a més de deixar els aqüífers "plens de merda", també comporta llocs de "treball precari, la fi de la pagesia, la contribució a la contaminació atmosfèrica i al canvi climàtic", exclama Soler.
Per a tot plegat, els ecologistes demanen a la Generalitat de Catalunya un pla estratègic de reducció de la cabana porcina per equilibrar-la amb les capacitats del territori i reduir, així, la contaminació de les aigües per nitrats.
Al mateix temps també sol·liciten un pla de control i recuperació d'aqüífers finançat pel sector porcí, així com un registre "exhaustiu" dels pous i captacions existents "per tal de tenir control i poder limitar el consum d'aigua de granges, grans consumidors i nous creixements urbanístics".
La presentació dels resultats del mostreig anual del Grup de Defensa del Ter, a la font de la Cadernera de Manlleu, ha comptat amb la presència d'una trentena de persones i una conversa amb l'artista i poeta Perejaume.