"La mera existència dels palestins està sent destruïda davant dels nostres ulls amb un silenci còmplice". Així ha lamentat Maha Abdallah, activista de l'organització palestina Al-Haz, la situació dels ciutadans de Gaza en una roda de premsa al Parlament aquest dijous, al costat del director d'Al Mezan Center for Human Rights in Gaza, Issam Younis, i la portaveu de SUDS, Novact, Hèlia i Paz con Dignidad, Alys Samson, després de reunir-se amb els grups parlamentaris del PSC, ERC, Comuns i CUP. Els activistes han reclamat que es prenguin accions amb urgència per suprimir totes les relacions diplomàtiques i econòmiques amb Israel. "S'està acabant el temps", ha lamentat Abdallah.

Els activistes han agraït els "gestos de solidaritat" de les administracions, així com el tancament de l'oficina d'Acció a Tel-Aviv, però han advertit que "no responen a la situació d'extrema gravetat" que pateix el poble de Gaza. En aquest sentit, a més de la suspensió de totes les relacions, han reclamat un embargament d'armes i que es posi fi "a la complicitat que permet a Israel seguir cometent genocidi i apartheid" contra el poble palestí: "La gent a Gaza està morint amb armes occidentals", ha dit Younis, que ha explicat que la seva família es troba a Gaza i ha insistit en la necessitat que els estats actuïn per frenar l'ofensiva d'Israel.

Per la seva banda, Alys Samson ha assegurat que hi ha "vaixells amb armes que paren al port de Barcelona" i ha criticat que la Fira de Barcelona "aculli sistemàticament empreses armamentístiques israelianes", així com la presència del ministre d'Economia i Indústria d'Israel, Nir Barkat, al Mobile World Congress.

D'aquesta manera, els activistes han demanat directament a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i a l'Estat que prenguin "mesures concretes de manera urgent" per acabar amb els contractes de col·laboració amb el govern israelià i també que vetllin perquè l'ajuda humanitària arriba als palestins. En concret, la portaveu d'Al Haz ha reclamat que el govern espanyol "empenyi" per suspendre Israel de les Nacions Unides (ONU).

Moviments de la Generalitat i el Congrés

La Generalitat va anunciar la setmana passada el tancament de manera immediata l'oficina exterior a Tel-Aviv després d'arribar a un acord amb els Comuns. Es tracta de l'oficina d'Acció a la segona ciutat més gran d'Israel, que es va obrir el 2015, i que tenia la funció de potenciar les empreses catalanes a la zona. El moviment de Salvador Illa, negociat les darreres setmanes amb la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, s'incardina amb la pressió de la Unió Europea i la comunitat internacional, amb cada cop més veus que demanen tancar l'aixeta a Benjamin Netanyahu, i l'enduriment de la posició de Pedro Sánchez i el PSOE, que ja defensen l'embargament d'armes a Israel.

El tancament de l'oficina és un posicionament polític rellevant, però de conseqüències limitades i implicacions menors, tal com han lamentat els activistes, perquè des que va esclatar l'ofensiva l'octubre de 2023 es van cancel·lar missions comercials o activitats de promoció empresarial a la regió.

Quant a l'Estat, el ple del Congrés va aprovar la presa en consideració d'una proposició de llei (PL) de Sumar, ERC i Podem per poder aplicar embargaments d'armes i material de defensa a països investigats per genocidi o crims de guerra. La proposta, que va tirar endavant amb 176 vots a favor i l'oposició de 171 diputats de PP i Vox, busca acabar amb els forats de l'actual regulació de comerç armamentístic.