El 13 de juny del 2015 l'alcaldia de Barcelona requeia per primer cop en una dona, Ada Colau, en representació d'una coalició de confluència de l'esquerra transformadora que malgrat la seva victòria electoral, tot just sumava 11 dels 41 regidors d'un ple municipal atomitzat en set grups polítics. Amb aquests números la pressuposició que l'oposició seria indulgent amb el nou govern, almenys durant els preventius cent dies de gràcia, anava molt més enllà del que els trenta regidors que no formaven part de Barcelona en Comú estaven disposats a garantir.

En els primers cent dies de govern de l'alcaldessa, des del 13 de juny fins el 20 de setembre, a Ada Colau li han caigut per totes bandes. Les primeres mesures de govern, marcadament alternatives com la moratòria hotelera i la retirada de la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, s'han hagut de combinar amb reculades com l'oposició frontal al Mobile World Congress o la incapacitat per reduir els sous als regidors més enllà del voluntarisme. I totes i cadascuna d'aquestes accions han estat criticades per l'oposició, fins i tot quan ha estat la mateixa oposició la que ha impedit amb el seu vot contrari que les propostes de Barcelona en Comú no fossin aprovades, com la reducció de salaris.

Efectivament, Ada Colau governa en minoria, i malgrat ser escollida en primera votació gràcies als vots d'ERC, el PSC i un de la CUP, Barcelona en Comú està molt lluny d'articular un equip de govern capaç d'exercir les seves atribucions amb autonomia i seguretat. Cada pas, cada acció, demana una negociació amb els grups que ha portat en els darrers mesos l'equip de Colau a sondejar complicitats variables, ara amb el PSC, ara amb ERC, ara amb la CUP, ara amb totes les combinacions possibles i amb una acurada intenció de combinar les fotografies amb els uns i amb els altres. Una estratègia però, que no ha evitat a Colau perdre votacions al ple o haver de retirar a última hora propostes per evitar quedar en evidència davant la majoria dels regidors.

  Tot plegat, els primers cent dies de govern de Bcomú s'han viscut sense treva per part dels partits de l'oposició i des d'alguns mitjans de comunicació no especialment amables amb el nou projecte de govern de la ciutat. És per això mateix que l'escriptor Xavier Fina ha titulat precisament Sense treva (Pòrtic, 2015) el llibre que recull aquestes primeres setmanes de govern.

Complicitat crítica

Amb una certa complicitat, Fina no s'està de reconèixer la seva admiració per un "projecte renovador", però sense amagar un posicionament crític que el porta a mirar-se des de la distància decisions polèmiques com els nomenaments de les parelles d'Ada Colau i Gerardo Pisarello en llocs de responsabilitat o la inexistència en el cartipàs d'un regidor específic per a l'àrea de Cultura, que queda integrada en la tercera tinença d'alcaldia –Drets de ciutadania, transparència i participació- encapçalada per Jaume Asens, un punt vital per a un autor amb llarga trajectòria com a analista de polítiques culturals.

Així mateix, Fina perfila de forma acurada la trajectòria recent de Colau, amb observacions com la que descriu la suposada cordialitat de l'alcaldessa amb Artur Mas: "President i alcaldessa em recorden els meus fills quan els obligo a ser amics dels fills dels meus amics"; o el moment en què Colau es veu obligada a posar ordre en un ple municipal: "Deu recordar aquella seqüència de Viva Zapata en la qual Marlon Brando pren consciència que –tot i sent revolucionari- des del moment que ocupes el poder tens una altra perspectiva i reprodueixes més d'una acció que abans criticaves".

A més, com l'equip de BComú a l'ajuntament està format per onze regidors, talment un equip de futbol sense reserves, Fina aprofita el llibre per fer un "1 per 1", complement habitual de les cròniques futbolístiques que a Sense treva serveix per retratar les diferents personalitats d'una candidatura que, en ser de confluència, és necessàriament multiforme.

A mode de conclusió, Fina dóna per fet que aquests primers cent dies de govern de Colau han estat un  període d'aprenentatge necessari per una alcaldessa que té com a repte immediat i imprescindible el de constituir un govern estable amb altres formacions polítiques. "No tant per guanyar votacions al ple sinó per poder fer front a la complexitat de l'Ajuntament", apunta l'autor, perquè "amb una alcaldessa i deu regidors no es pot governar". Així es tanquen cent dies per aprendre, i s'obren més de tres anys ben bons per demostrar i posar en pràctica allò après. Amb o sense treva de l'oposició.