Salvador Illa, ministre de Sanitat durant la pandèmia, va ser enviat per Pedro Sánchez a les eleccions catalanes del 2021 com un revulsiu a l'hora d'encapçalar la candidatura del PSC i evitar la victòria d'ERC o de Junts. Va quedar primer, però no va governar. En els tres anys posteriors, amb una oposició dura però constructiva -va aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023 i ja tenia pactats els d'enguany amb Pere Aragonès-, Illa va anar abonant el terreny per imposar-se amb claredat i fer inevitable l'aterratge a Palau. Amb 42 escons a les eleccions del 12-M, set més que Carles Puigdemont, tenia l'objectiu a tocar. El va concretar quan, a finals de juliol, va assegurar-se el suport d'ERC.
Va ser investit el 8 d'agost, una jornada d'alt voltatge marcada per un debat parlamentari que tenia un ull al faristol i l'altre a l'exterior, on Puigdemont va protagonitzar una irrupció fugaç que no va impedir la tria del nou president. Illa s'ha envoltat d'un equip previsible -gestors socialistes com Albert Dalmau, veus contrastades com Alícia Romero i Sílvia Paneque- i incorporacions properes a ERC -Francesc Xavier Vila- i a l'espai convergent, com Miquel Sàmper i Ramon Espadaler. Amb el finançament al centre de la legislatura, perquè és el concepte sobre el qual pivota l'acord amb els republicans, de moment s'ha dedicat a recomposar un paisatge que ja és similar als anys anteriors a l'esclat del procés.
En aquest sentit cal emmarcar els primers gestos -previsibles- del mandat, com ara la recuperació de la relació amb la monarquia, la presència a Madrid el 12 d'Octubre o bé la participació en els actes del dia de la Constitució. Illa se sent còmode en el carril central -ha restituït definitivament Jordi Pujol-, amb una oposició que tot just comença a treure el cap i té el repte d'aprovar els pressupostos de la Generalitat. La sintonia amb la Moncloa és absoluta, i Sánchez hi confia per afermar una plaça, Catalunya, que és d'on li prové bona part de la força electoral. Amb menys de mig any a Palau, el president dóna per enterrat el procés i es prepara per governar tant temps com sigui possible.