Aragonès presenta 2024 com l'any d'«enfocar» el referèndum
El cap de l'executiu reclama al missatge nadalenc que els grups estiguin "a l'altura" per tenir pressupostos i promet "més esforços" per l'escola i fer front als efectes de la sequera
Aragonès, durant el discurs de Sant Esteve
|
Jordi Bedmar
El dipòsit del rei Martí a Barcelona ha estat l'espai triat pel president Pere Aragonès pel discurs de Nadal. Un indret monumental que remet a la urgència de la sequera per a un cap de l'executiu que, sense perdre de vista, si més no en les paraules, el gran objectiu de l'autodeterminació, viu immers en la gestió. Per la sequera o l'educació, dues urgències del seu executiu, però també les Rodalies o el nou finançament. El 2023 ha estat per a ell any de fites i el 2024 ho és d'oportunitats. La més difícil i desitjada, ha dit, és "enfocar el camí de fer d’aquesta dècada la de la prosperitat i la llibertat", per exemple votant en un referèndum d'independència.
Al discurs nadalenc de 2021 va avisar que si embarrancava el diàleg amb l'Estat, caldria buscar "alternatives". Però, per ara, no ha calgut, hi ha alguns resultats i, a més, Junts ha pujat al carro negociador d'ERC amb el govern del PSOE i Sumar, ara més dependent dels independentistes. I al del 2022 el cap de l'executiu va situar com a repte per al 2023 fer prosperar l'acord de claredat per votar. La seva debilitat, les difícils relacions amb el PSC i amb Junts, i la negativa del PSOE a negociar el dret a decidir ho han impedit. Ara hi torna en un escenari que considera millor per guanyar "el futur que mereixem". "El 2024 ha de ser l’any en què abordem la segona fase del procés de negociació amb l’Estat, on Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur", ha dit.
Aragonès no ha esmentat directament el pacte de claredat, però serà la proposta que ERC posarà damunt la taula del PSOE, de Pedro Sánchez i de la resta de partits catalans. Ha assumit que és difícil ("l'amnistia ens deien que era impossible") però que és necessari avançar en aquesta línia. L'amnistia, que ja es tramita al Congrés i que els independentistes volen esmenar per evitar esquerdes i la fúria del poder judicial, ha afirmat que cal que es pugui aplicar "plenament" per tal que es garanteixi "la llibertat i el retorn de les persones represaliades per l'1-O".
Votar en referèndum és, com l'amnistia, un "repte" que demana "enginy, esforç i buscar suport i complicitats arreu". És el que afirma que ha fet i farà el seu Govern amb la carpeta del procés i també amb les altres que té damunt la taula.
Un record per Gaza i els que ho passen sols
Aragonès ha citat, a diferència del que va fer Felip VI la nit de Nadal, a les víctimes de Gaza, "una massacre i una catàstrofe humanitària pels atacs contra la població civil que cal aturar", i d'Ucraïna. Ha tingut també un record explícit per a les famílies, als treballadors i autònoms, els que venen de fora o hi tenen familiars o els que s'ho passen sols. En un discurs de poc més de set minuts ha volgut tocar tots els pals.
Amb la mirada retrospectiva sobre el 2023, marcat pels pactes, ha afirmat que cal estar "satisfets pel camí recorregut". Així, ha esmentat la disminució de l'atur, l'enfortiment dels serveis públics, la captació d'inversions, els avenços mèdics, l'acord pel traspàs de Rodalies o de l'Ingrés Mínim Vital (serà una realitat aquest dimecres), o els avenços per enfortir el català a l'audiovisual, el Congrés o la UE.
La pedra a la sabata de la sequera i PISA
Però la gestió té llacunes, algunes amb més responsabilitat directa de l'executiu i altres amb menys però totes amb la seva implicació. La sequera, ha dit, ha suposat "un compromís extraordinari per pagesos i ramaders" i ha promès que continuarà fent feina per un país "amb més resiliència davant el canvi climàtic". Pel que fa a l'educació i als mals resultats de l'informe PISA, que ha evitat esmentar, ha garantit "abocar-hi més esforços".
I abocar "més esforços" porta directament a altres dues carpetes del 2024. D'una banda, els pressupostos que es negocien amb PSC, comuns, Junts i la CUP i que són "imprescindibles per continuar avançant". Ha afirmat que demanaran "compromís i responsabilitat" de la majoria del Parlament i que ell buscarà majories (ERC només té 33 dels 135 escons) però que els grups hauran d'estar "a l'altura". De moment, s'ha garantit que patronals i sindicats majoritaris s'alineïn amb l'executiu, que ha promès millorar prestacions.
L'altra forma de tenir recursos és "un finançament singular" que el PSC no veu necessari i que hauria de permetre deixar enrere el dèficit fiscal "insuportable" de 22.000 milions d'euros. Concretar el traspàs de Rodalies en condicions favorables i garantir que els que "els qui han arribat a Catalunya a la recerca de benestar i prosperitat" es facin seu el català figuren també entre les prioritats. El 2024 hauria de ser doncs un any de molta feina i també de molts acords a Catalunya i a Madrid.
