“Com m’agradaria ser ara amb la Naia. Però valdrà la pena”. Alba Camps (Puig-reig, 1989) se sincera sobre com troba a faltar la filla en un trasllat entre trobada i trobada amb la militància. Ve d’una visita a la secció local de Barberà del Vallès, on els presents, que no la coneixien abans, l’han acomiadat dient-li que seria una “magnífica presidenta”. De moment, aspira a ser la secretària general d’ERC, càrrec a què opta dins de Nova Esquerra Nacional, la candidatura encapçalada per Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969). Al cotxe la porta Marc Candela, alcalde de Martorelles, que la deixarà tot seguit a un acte amb militants joves del partit. La llista, que ha planificat 15 dies de campanya amb 100 referents fent trobades de petit format, ha preparat també una xarxa de conductors accidentals per tal que les primeres espases puguin arribar a l'hora i descansar entre trajecte i trajecte. Arriba amb els joves i li diuen: “Ho vas fer molt bé, al debat de diumenge”.
Hi ha una cosa que Camps no ha explicat en públic. Del debat entre els candidats a la secretaria general, va sortir convençuda que no ho havia fet prou bé i va demanar una abraçada als membres del seu equip presents a la sala per reconfortar-se. Li van assegurar que havia sigut la millor, però ella no es va adormir fins les dues de la matinada revisant-se de manera crítica. Hi coincideixen -en què va ser la millor- la vintena de persones amb qui es troba aquest dimecres, tal com ha pogut constatar Nació, acompanyant-la durant una tarda de campanya. És la síndrome de la impostora. “Estic tipa que les dones haguem de demostrar tres vegades més que som vàlides, quan els companys homes no han de demostrar res”, diu durant la reunió a Barberà.
Abans de la visita a Barberà i als joves del partit ha atès una entrevista al barri del Guinardó de Barcelona. L’ha acompanyat Jenn Díaz, escriptora i exdiputada d’ERC, que no és militant, però vol que Nova Esquerra Nacional lideri el partit. Són amigues. De fet, van viure juntes a Barcelona durant un temps que van ser diputades. “A l’Alba l’escoltava a les sis del matí practicant els discursos del faristol del Parlament per assegurar-se que duraven el temps requerit. I ara al·lucino quan la veig respondre tan segura”, explica Díaz, contenta de veure progressar la seva companya. S’acomiaden amb una abraçada i Camps, que reconeix que ha sigut una entrevista intensa, celebra que l'exdiputada, a qui admira com amiga i també per com escriu, estigui satisfeta del resultat. És un exemple de la importància de la validació entre les dones, que els homes sovint no necessiten.
Entra dins del cotxe de l'alcalde de Martorelles per anar a Barberà. Aprofita per trucar la cap de comunicació de la candidatura, que li pregunta com ha anat l'entrevista. “Pregunta a la Jenn i t’explicarà, crec que bé”, li diu. Projecte compartit. Un cop a Barberà l’esperen sis militants i una filla d’elles, l’Arlet, que la fan aixecar de la taula on es farà la reunió. El local té dues fotografies prominents de Gabriel Rufián i de Joan Tardà, dos dirigents que donen suport a la candidatura contrària, la d’Oriol Junqueras. Una de les primeres coses que fa Camps és parlar amb l'Arlet, i reivindica orgullosa que ella també té una filla. Després comença la trobada amb les indecises. Cinc dones i un home.
En un inici es mostren distants. Cap d’elles la coneixien abans. La candidata proposa que, lluny de fer un discurs exposant el seu projecte, siguin les assistents les que posin damunt la taula dubtes i inquietuds, aquelles coses que les preocupen. Els sembla bé. “Per què si us reivindiqueu feministes no vas ser tu la cap de llista?”. “Per què no es veu diversitat en la vostra candidatura?”. “Quina proposta teniu en l’àmbit de la salut?”. “Quina proposta teniu per les sectorials?”. “No pot ser que el consell nacional sigui un monòleg”. “Hi ha molt racisme dins l’organització”.
Les quotes de dones i persones racialitzades
Camps, sense cap paper al davant, respon una a una les preguntes. Reconeix que el fet que no sigui una dona la candidata i que no hi hagi persones racialitzades és una reflexió que s'han de fer com a candidatura, però també com a partit i societat. Ara bé, assegura que tot i que no hi hagi una dona a la presidència o persones racialitzades a la candidatura, les quotes no ho arreglen tot. És a dir, que no n'hi ha prou amb posar una persona racialitzada perquè la fotografia quedi diversa. El seu capteniment és que el partit trenqui la barrera d'accés a la participació de dones, de persones migrades i d’una classe socioeconòmica baixa. “Les quotes hi han de ser, però no només hem de voler llocs, sinó poder. El feminisme ha de ser transversal. No pot ser un apartat d’un programa. Ha de ser una manera de fer. Amb honestedat, assumint errors”.
“Hi ha dos problemes de ser dona i entrar en política. Primer, que les responsabilitats de cures que assumim ens ho permetin perquè estan més repartides amb els homes. Després, que un cop entres, et mig escoltin. A mi encara em diuen ‘noia’ o ‘maca’”, explica. Les militants assenteixen amb atenció. “Però per què no et vas postular com a presidenta?”, insisteixen. Ella reconeix que no s’ho va ni plantejar. Que en el marc de la discussió de qui es posava al capdavant de Nova Esquerra Nacional, cap dona va proposar-se. En cap moment. I que no sap explicar el perquè. Que tot va ser una decisió col·lectiva. Recorda, això sí, el sentiment "d’impostora" que va tenir quan s’estava articulant Nova Esquerra Nacional. “Vaig dir que sí a la secretaria general amb una por terrible”, ressalta.
En les respostes, i contestant sobre la pregunta de l'àmbit de la salut, recorda que Nova Esquerra Nacional proposa elaborar la ponència política del partit -la segona fase del congrés- de la mà de la militància. La candidatura de Junqueras, en canvi, ja la té escrita, apunta. Ara bé, Camps no defuig i també contesta: posa damunt la taula que ella creu en la “justícia territorial”. És a dir, que visquis on visquis, tinguis les mateixes oportunitats per accedir als serveis públics.
Participació de la militància i traçabilitat de les decisions
Amb la qüestió de la participació s'hi estén. De fet, Camps treballa actualment -ara a mitja jornada, per poder dedicar-se a la campanya- en una cooperativa de Manresa que impulsa processos participatius. “Les sectorials han de tenir més capacitat d’incidència i han de treballar per projectes. Quan hi ha un projecte, han de poder dir la seva les diferents sectorials i així acumular el coneixement que es té i que no s’està aprofitant”. Una de les presents critica que en el debat, la candidata de Foc Nou, Helena Solà, digués que les sectorials "no funcionen". Camps reflexiona que possiblement es referia a que hi ha coses que s'han de canviar per millorar-les, no que no siguin útils. Ha defensat inconscientment la seva contrincant, que al cap i a la fi, és la seva companya de partit.
També assegura que existeixen els espais de participació necessaris en l’estructura actual del partit, però que no són efectius. La seva proposta és que es posi tot el que es pugui a debat entre la militància, però també que aquelles qüestions que no poden esperar i es decideixen de manera ràpida, es comuniqui a les bases qui les ha pres perquè aquestes ho puguin fiscalitzar. La "traçabilitat" de les decisions. “Has de saber on s’han pres per poder-te queixar”, afegeix.
“Torna aviat”. “Ens podem fer una fotografia?”. Camps surt feliç de la trobada. Li han agradat les preguntes, per concretes, per incisives. Havia arribat a un lloc on l’havien rebut amb escepticisme i d’on ha acabat marxant amb estima. De camí al cotxe truca a Godàs. “T’he vist avui a Els Matins, has estat molt fi”. No es coneixien abans d’iniciar la campanya i han aconseguit fer un tàndem sincronitzat. En l'entrevista a TV3, el candidat ha defensat que la militància demana un canvi "cohesionador".
Candela porta Camps de tornada a Barcelona. Comenten que la trobada ha anat més bé del que s'esperaven en un terreny on Junqueras té molta incidència. Però deixen la política i parlen dels fills. Dissabte, dia de la votació, Camps haurà de deixar la Naia amb una amiga, per no sobrecarregar l'àvia, que ja l'ha hagut de cuidar durant moltes jornades. Està separada i aquest cap de setmana li toca tenir-la. Ningú no li demana, però ella reflexiona sobre la sort de tenir una xarxa per poder participar activament en la política, un "privilegi" que moltes dones no tenen. “La veritat que amb la campanya ens hi estem deixant la vida i hem apartat la resta de coses, però Esquerra s’ho mereix. Jo estimo molt Esquerra i vull formar part de la seva història”, apunta.
Trobada amb joves
Ja a Barcelona, a Can Rito de Sant Antoni, l’esperen una quinzena de joves. “Ho vas fer molt bé al debat”, li asseguren. Somriu i recorda aquella Alba que es pensava que no havia estat a l’altura. Poc després arriba Godàs, provinent d’una jornada intensa per Lleida, també fent trobades de petit format amb indecisos.
Comencen les preguntes de la secció jove del partit, entre els quals hi ha qui fins aquest cap de setmana passat n’era el portaveu, Pol Baldomà, que reflexiona que ERC ha de ser més valenta a l’hora d’assumir responsabilitats i ser més transparent en la presa de decisions. Altres joves plantegen la necessitat que sigui més fàcil fer intervencions crítiques en els espais de debat del partit. I treballar la coherència política, socialitzant l’estratègia. “Si no pensem el mateix no passa res. Però hem de poder discutir, gestionar les contradiccions i acatar les decisions”, reflexiona Baldomà.
Godàs i Camps es complementen en les respostes i defensen que cal replantejar la relació amb el Jovent Republicà perquè sigui orgànica i no només de sumar militants. El candidat també exposa l’aposta de créixer en l’àmbit del marc de l’esquerra nacional, recuperar l’espai perdut en les eleccions municipals del 2027, i situar el dret d’autodeterminació com a primordial. Camps insisteix en el vessant assembleari, fer que la militància no sigui un “subjecte passiu” i garantir la “llibertat d’opinió”. Els joves insisteixen que volen que l’espai no es vegi de cara enfora com una “secta”.
Godàs també explica les complicacions en la campanya, apuntant als adversaris. “No he vist per part de Militància Decidim una lectura política del moment, ni un plantejament de per què Junqueras ha de ser candidat. El programa que tenen és sobre com ha de ser el país. I està bé. No puc estar en desacord en prioritzar l’accés a l’habitatge. Però no hi ha una lectura política. Tot el que diuen és que no es pot qüestionar el lideratge de Junqueras perquè és el polític més condemnat per l’1-O”, exposa. Així ho va dir Rufián en un acte de campanya de Militància Decidim. “Com no obrim els ulls, el partit se’ns desfà”, afegeix Godàs.
Defensa també que la discrepància és una “oportunitat per millorar la posició, i no un problema”. De fet, assegura que una organització que diu “si a tot” és una “parròquia”, i que calen més espais de mirades oposades. Camps reflexiona sobre la necessitat de no arribar a quotes de poder a tota costa. “ERC no és una empresa, i de vegades sembla que els seus posicionaments cotitzen a borsa, i això no pot ser. El projecte es difumina tant que els militants no ens sentim reconeguts amb el rumb del partit”. Continuen parlant durant llarga estona. El jovent reivindica que hi hagi més “esperit crític” i “ADN jerqui” en les decisions.
Acaba el vespre i Godàs torna a casa, a Vilassar de Dalt, amb Candela. A Camps la porta Pol Altayó fins a Puig-Reig, candidat també a l'executiva, que al matí s’ha encarregat de portar Godàs a TV3 i a Lleida. Xarxa i suport. Durant aquesta jornada s'ha parlat molt poc de Junqueras. Gens sobre l'estructura paral·lela, tot i que al principi de les trobades durant setembre i octubre, des de Nova Esquerra Nacional, reconeixen que era el tema principal. Els pactes amb el PSC tampoc han tingut protagonisme aquest dimecres. S'ha destinat el temps a abordar com enfortir l'organització, democratitzar-la, i fer que el paper de la militància sigui més efectiu.
Dijous serà un nou dia. Des de Nova Esquerra Nacional tenen coll avall que potser guanyen, que potser no, que potser hi ha una segona volta. Però sobretot, que sigui quin sigui el resultat, l’esforç ha valgut la pena i que continuaran batallant al partit per representar tota aquella gent que els ha fet confiança. I quan acabi tot això, i sobretot d'aquí a uns anys, l’Alba li podrà explicar a la Naia que si durant un temps arribava tan tard a casa, era perquè volia que ella, en un futur, mai se sentís impostora.