La segona fase del congrés d'ERC un cop elegida la nova direcció d'Oriol Junqueras servirà per actualitzar l'estratègia política del partit. De moment la direcció ja ha activat les comissions redactores de les ponències, que es preveu que també incorporin membres de les candidatures que no van guanyar la votació, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. Però també s'està articulant un nou col·lectiu, segons ha pogut saber Nació, que d'entrada compta amb un centenar de militants entre les quals l'excap de files dels republicans a Madrid Joan Tardà. L'objectiu que tenen a curt termini és reforçar el republicanisme d'esquerres en la fase final congressual, fent aportacions a les ponències. De cara al futur, però, busquen convertir-se en un corrent intern. Aquesta última qüestió requeriria una reforma estatutària, ja que ara el partit no els contempla.
Les persones que formen part d'aquest corrent -la majoria provinents del món sindical o dels moviments socials- van votar Junqueras en el congrés i la seva gestació no té res a veure amb el debat entre candidatures dels darrers mesos. En cap cas volen convertir-se en una eina de desgast a la direcció, sinó que volen posar el seu pensament al servei d'aquesta, i forçar perquè la nova estratègia política sigui nítidament d'esquerres en un moment de crisi social cruenta. "Ja existeix un partit independentista de centredreta , així que és el moment que nosaltres ens especialitzem", expliquen fonts de la iniciativa. Creuen que el partit, si vol ser decisiu de cara al futur, ha de representar el "precariat". I que ERC ha de ser també "el partit dels migrants", que són el 17% de la població.
Crear corrents d'opinió
La primera de les propostes que plantegen és la creació de corrents interns. Actualment, el partit preveu la creació de col·lectius, però no de sectors ideològics com a tal. La proposta, que plantejaran a través d'esmenes a la reforma estatutària -si les comissions redactores no ho plantegen d'inici en els textos- encara s'ha d'acabar de definir. Una idea inicial és que es doni paraigües perquè aquests corrents puguin existir. Caldrà fixar un mínim de militants per poder-les conformar, i establir alguna mena de representació al consell nacional. La qüestió dels sectors és un element que existeix en altres formacions, com per exemple al PSOE, on hi ha corrents d'opinió interna com ara Esquerra Socialista.
A parer del col·lectiu, crear sectors ideològics ha de servir perquè hi hagi més pluralitat al partit i perquè la militància se senti més "còmoda, acollida i protagonista". Es vol evitar que corrents d'opinió actuïn al marge de la direcció. Estar reconeguts els hauria de permetre tenir un espai propi per explicar la seva doctrina. És una iniciativa que veuen necessària més encara després d'un procés congressual on s'han viscut discrepàncies que requeriran recosir.
Actualment, al partit ja existeixen sectorials, però en aquest cas no són ideològiques, sinó que tenen un caràcter més tècnic i per generar el discurs del partit en àmbits concrets. Per exemple, hi ha la de justícia, la de medi ambient i energia o la de ciutadania i migracions. Emeten acadèmia, i serveixen en part per nodrir els argumentaris del partit, tan interns com per als càrrecs institucionals. En el cas de la proposta del col·lectiu d'esquerres, no es tracta d'això, sinó de forjar espais amb militants que comparteixin criteris i opinions per tal que els puguin expressar en els diversos àmbits de l'organització.
De la independència a la república
Més enllà de la creació dels sectors, quines propostes concretes defensa aquest col·lectiu i intentarà que es reflecteixin en els documents estratègics que s'aprovaran a mitjan de març? Un dels canvis més rellevants el lidera Tardà, que es fixa en l'article número dos dels estatuts. Diu així: "Esquerra Republicana té com a objectiu la independència dels Països Catalans". Tardà proposa substituir l'objectiu final de la independència, fixat per les bases a finals del segle XX, per l'objectiu de la "proclamació de la república catalana", tal com va explicar fa mesos en una entrevista a Nació.
El seu parer és que la independència no és l'objectiu, sinó l'eina per arribar a la república. I que el canvi, ha de servir perquè ERC sigui el "gran contenidor" del sobiranisme. És a dir, avançar cap a una mena de Bildu català. I que dins d'aquest contenidor, hi hagi tant gent que defensa una república catalana independent, com qui defensa una república catalana articulada amb l'estat espanyol. Fa poc, es van fer unes jornades a Girona per posar en comú i debatre sobre el sobiranisme d'esquerres amb representants d'ERC, la CUP i els comuns. Tardà vol que s'avanci en aquesta via.
Llistes amb migrants en lloc de sortida
Altres qüestions que plantegen tenen a veure amb els canvis demogràfics a Catalunya. "Si ERC no es converteix en els partits dels migrants estem perduts", expressen des del col·lectiu. Calculen que d'aquí a una dècada el 30% de la població serà d'origen migrant, i que cal incorporar-la al partit i a les institucions. Així ho defensen, seguint la màxima junquerista que ERC s'ha de semblar tant com sigui possible a la societat.
Una proposta del corrent, també liderada per Tardà, és reglamentar que sigui obligatori en totes les eleccions que les llistes d'ERC incorporin migrants en llocs de sortida. Així ho plantegen com quan ja es va presentar les llistes cremallera per garantir la representativitat de les dones. "Forçar" les quotes perquè després esdevingui "normal", expliquen. A parer del col·lectiu, ERC ha fet passes enrere en els últims anys. Un lloc per exemplificar-ho és a les Corts espanyoles, on en la passada legislatura hi havia dues representants d'ERC d'origen migrant, Maria Dantas i Ana Surra. En l'actual legislatura, cap.
Per últim, aquest corrent també aposta per l'eliminació de l'escola concertada. El col·lectiu té altres propostes, les està treballant, i en les següents setmanes aniran prenent forma.