L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, té pressa amb l'habitatge. Això és el que ha volgut transmetre en la seva visita al Parlament Europeu, i amb les peticions a la Unió Europea. Després d'unificar prioritats amb els màxims representants d'altres 11 ciutats, entre les quals Amsterdam, Roma o París, Collboni ha insistit en la urgència de moure fitxes des de la institució comunitària per abordar la crisi d'accés a una llar digna. El mateix dia que el govern espanyol apuntava que a l'Estat ja hi ha un 3,4% del total d'habitatge que es pot considerar social, quan cinc anys enrere era únicament del 2,5%, l'alcalde barceloní ha posat el focus en la necessitat d'augmentar els recursos econòmics que es destinen a les polítiques residencials i de donar més capacitats als ajuntaments perquè regulin el mercat immobiliari.
"No vol esperar al pla oficial que vol llançar la Comissió Europea", ha recalcat Collboni als mitjans de comunicació, després d'intervenir al parlament comunitari. "Estava previst que el pla s'anunciés aquest 2025, i el que s'ha dit és que es posposava a 2026", ha insistit. "Nosaltres defensem que no es pot posposar i que, si cal, nosaltres mateixos com a alcaldes i alcaldesses europeus presenarem un pla d'emergència amb dotació econònomica", ha afegit, sense especificar xifres, segons informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
De fet, la pressió de l'alcalde socialista a Europa -si bé a Barcelona encara ha d'aclarir quina postura municipal hi haurà amb la reserva del 30% d'habitatge protegit o quina limitació vol aplicar als lloguers de temporada- ha tocat diversos fronts. Per fer notar la urgència de la crisi de l'habitatge, el batlle socialista ha arribat a equiparar aquesta carpeta amb la de les complexitats en seguretat internacional. "Patim amenaces externes", ha apuntat, en relació a Rússia, "però també amenaces internes". "I els temps excepcionals requereixen mesures excepcionals", ha rematat.
Tot plegat, aquests dies la missió de Collboni a la UE s'ha concretat amb reclamacions com la de d'aconseguir que la Comissió Europea exclogui les inversions en habitatge dels càlculs que avaluen el compliment de les regles fiscals. També ha demanat que la nova assignació dels fons de cohesió la canalitzin directament les admnistracions locals. Això rebla la petició que ja va fer el representant local del PSC el dimarts passat, a l'inici del seu viatge, que insistia en la necessitat que les ciutats tinguin "accés directe" als fons europeus per poder-los gestionar amb més agilitat.