Fets encadenats. L'entorn d'Oriol Junqueras va difondre dimecres de la setmana passada -a les 10 del matí- la trucada entre el líder d'ERC i el president espanyol en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en el marc de la negociació de la investidura. Vuit dies i una hora després, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, compareixia al Senat en una sessió monogràfica promoguda pel PP per defensar l'amnistia com a "punt de partida" per resoldre el conflicte polític amb l'Estat amb un referèndum acordat com a eina de culminació. Dos moviments en una setmana de recorregut que mostren la bicefàlia que projecten els republicans per transmetre influència en la configuració de la legislatura espanyola. 

La conversa de Junqueras amb Sánchez va contribuir a projectar el rol del president d'ERC en el tauler de la investidura, encara que de retruc diluís el paper -ara amb menys protagonisme públic- que juga Gabriel Rufián en la relació amb el socialisme espanyol. Tot plegat, mentre Josep Maria Jové i Félix Bolaños greixen la relació. Alhora, la iniciativa desplegada per Aragonès al Senat i la literalitat del missatge verbalitzat davant dels barons autonòmics del PP -concís i contundent- va servir per atorgar notorietat al president de la Generalitat, que ha tret el cap en el relat de les exigències independentistes a la Moncloa. Ho va fer en el debat de política general al Parlament i ha intensificat els enunciats en els darrers dies, ara també en l'esfera pública espanyola.

[noticiadiari]2/264150[/noticiadiari]
Perquè Aragonès ha activat el Govern per convertir-lo en agent actiu de la negociació, de forma complementària als passos del partit. Dilluns va escenificar la recepció de l'informe del consell acadèmic de l'acord de claredat -una aposta capitanejada des de Sant Jaume- i ha ratificat l'aposta per un referèndum d'autodeterminació votat pels catalans com a desenllaç del conflicte polític. A Palau pensen que l'eina de l'acord de claredat hauria d'omplir de contingut una segona fase de la taula de diàleg. El procés amb els experts s'ha defensat amb més entusiasme al Govern que no pas a la cúpula del partit, que en el seu moment ja havia brandat el camí de la via montenegrina, liderada per Junqueras i Marta Rovira, amb uns mínims de participació i suport en el referèndum que l'informe dels acadèmics de l'acord de claredat no veuen del tot clar.

En els darrers cinc dies s'han completat tres gestos més amb iniciativa del Govern que tenen un lligam estret amb la negociació de la investidura. L'executiu va voler difondre els contactes de la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, amb ambaixadors per influir en l'oficialitat del català a Europa, en paral·lel a una campanya institucional a tots els estats de la UE, que ha començat amb anuncis al metro de Brussel·les. I la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i la d'Economia, Natàlia Mas, van convocar els sindicats i patronal per posar el focus en la demanda del dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies. Gesticulació pública per falcar les prioritats negociadores dels republicans. El que no es respon a Palau és si Aragonès ha mantingut alguna conversa amb Sánchez per parlar estrictament de la negociació, com sí que ha detallat l'entorn de Junqueras.

[noticiadiari]2/264200[/noticiadiari]
Partit i Govern sí que han mostrat plena sincronia en donar per feta l'amnistia. Una mesura de gràcia que, si arriba de pressa, podria ser una solució i un problema per a ERC, perquè obriria el debat successori als comicis catalans, just quan comencen a supurar veus crítiques amb la direcció de la formació, visibles en el resultat de les primàries de la federació de Barcelona. El soroll sobre el lideratge a les pròximes catalanes, que ara és un xiuxiueig repetit a les files republicanes, té accents en funció dels interlocutors. Perquè no pensen el mateix els qui mostren preocupació per la dificultat que té la presidència d'Aragonès per agafar volada i els qui recorden que el calendari de l'amnistia no facilita tan clarament un relleu de candidat, evidents com són els obstacles judicials en els tempos d'aplicació de la mesura. 

Quan encara queden cinc setmanes per a la data límit que provocaria una repetició electoral a Espanya -el 27 de novembre-, a ERC es mesclen la voluntat de manifestar influència negociadora amb els debats domèstics. Mentrestant, la negociació del PSOE amb Junts transmet encallament, accentuat pels silencis imposats. Els gestos explícits de Sánchez amb l'amnistia ja s'han produït i els socialistes esperen respostes per falcar la decisió de Carles Puigdemont, tot i que no han transcendit avenços sobre l'oficialitat del català a les institucions europees ni tampoc sobre el mecanisme de mediació i verificació dels acords, un dels grans obstacles. Puigdemont va informar el partit de l'estat de les converses en una reunió amb la permanent de Junts a la Catalunya Nord -de format reduït-, que va transcendir divendres. Mentrestant, en els fòrums independentistes ja no es repeteix la màxima de "cobrar per avançat". I hi ha cua per influir en la investidura de Sánchez.