Aragonès pretén reactivar la taula de diàleg amb l'acord de claredat

El president aspira a obrir una nova etapa en la negociació amb el govern espanyol centrada en com exercir l'autodeterminació si finalment hi ha investidura de Sánchez i un cop s'aprovi l'amnistia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dilluns a Palau.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dilluns a Palau. | David Zorrakino / Europa Press
Bernat Surroca / Carme Rocamora / Joan Serra Carné
16 d'octubre de 2023, 19:22
Actualitzat: 17 d'octubre, 9:53h
L'aposta de Pere Aragonès per enfocar la resolució del conflicte polític amb l'Estat és l'acord de claredat. El president de la Generalitat, amb més entusiasme que la direcció d'ERC, ha fet passos en els darrers mesos per bastir una proposta i ara veu "transitable" un consens a Catalunya que permeti afrontar la negociació dels termes d'un referèndum amb el govern espanyol. Per això, aquest dilluns ha fet seva una de les cinc opcions avalades pel comitè d'experts de l'acord de claredat -la d'una votació dels catalans sobre la independència- i ha anunciat que convocarà una taula dels partits amb representació parlamentària per discutir-la, tot sabent que no compta amb l'aval de l'oposició.

Una convocatòria que no es durà a terme fins que s'hagin resolt les converses per a la investidura de Pedro Sánchez. Perquè Aragonès pretén que, un cop encetada de ple la legislatura espanyola, es reactivi la taula de diàleg amb l'acord de claredat com a proposta de la part catalana. Així ho han detallat a Nació diverses fonts governamentals i també d'ERC, que sempre ha defensat reactivar l'espai de diàleg entre governs.

El plantejament d'Aragonès per resoldre el conflicte passa per un referèndum sobre la independència a Catalunya. Aquesta via, avalada pel comitè d'experts juntament amb unes altres quatre opcions, seria transitable amb voluntat política i canvis en la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La línia del Govern preveu un referèndum "a l'escocesa", acordat amb l'Estat, amb una pregunta clara i una resposta binària. Sobre l'encaix jurídic d'aquesta via, un extrem que no han analitzat els acadèmics, Aragonès ha encarregat un informe a l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

En paral·lel, el president traslladarà el document dels experts i el posicionament del Govern a la taula de partits, on l'executiu està obert a escoltar plantejaments alternatius. L'acord de claredat està desvinculat de les negociacions amb el PSOE -"avui no s'afegeix cap nova condició"-, però, si finalment es desencalla la investidura de Sánchez, l'executiu veu que "hi haurà una oportunitat immediata d'aprofitar l'informe com a base per poder discutir". En altres paraules, es vol utilitzar per a la reactivació de la taula de diàleg.


El document dels experts és més acadèmic que polític, i fa equilibris per fer encaixar les sensibilitats dels membres del consell, alguns obertament contraris a la independència. Tant Aragonès com el professor i politòleg Marc Sanjaume, que ha coordinat el treball, n'han ressaltat el caràcter "inclusiu", perquè una de les característiques que ha de tenir el referèndum és que sigui reconegut per totes les parts i es comprometin a acceptar-ne el resultat. De l'informe, i de les paraules de Sanjaume, se'n desprèn que la millor opció per desencallar el conflicte és un referèndum pactat amb l'Estat en què es consulti la ciutadania de Catalunya. Dins del comitè es fa una anàlisi positiva del consens assolit entre posicionaments molt diferents, encara que això hagi implicat elaborar un informe que abraci moltes opcions i que s'obri a consultar a tota la ciutadania espanyola. En tot cas, la interpretació que se'n fa és que s'ha fet un pas més per situar el debat en una lògica de resolució de conflictes, que passa necessàriament per un pacte.

És a partir de l'informe dels experts que el Govern ha fet la seva proposta de referèndum d'independència acordat amb el govern espanyol, un plantejament que ha de servir, arribat el moment, per obrir una negociació sobre l'autodeterminació a la taula de diàleg. Tant Aragonès com ERC han defensat en les darreres setmanes que la legislatura que s'obri a l'Estat -si finalment Sánchez aconsegueix els suports suficients- ha de servir per enfocar com es resoldrà el conflicte polític, un cop superada la fase de desjudicialització.

Les fonts governamentals consultades per aquest diari -i també les veus d'ERC coneixedores dels passos programats- admeten que l'acord de claredat ha de servir per omplir de "contingut" una segona fase de la taula de diàleg. "Ara el Govern pren el relleu del que havia fet el partit", afegeixen a la sala de màquines de la formació per il·lustrar que la mesa de negociació va néixer d'un pacte entre ERC i el PSOE. El diàleg entre governs, entenen a Palau, ara pot comptar amb una proposta diàfana de la part catalana sobre el fons del conflicte.
 

Una estratègia vinculada a la pugna amb Junts

L'estratègia republicana no s'ha de deslligar de la pugna amb Junts per fer valer els vots de cada formació al Congrés. Fins ara, el partit de Carles Puigdemont no havia considerat útil la taula de diàleg entre governs i se n'ha desmarcat sempre que ha pogut. A ERC entenen que, amb l'acord de claredat al centre d'una segona fase de la taula de diàleg, la mesa de negociació interpel·larà directament Junts, en la mesura que s'hi podrà discutir sobre el nucli del conflicte. Aquest és l'escenari en el qual treballen els republicans per fer avançar la carpeta de l'autodeterminació si Sánchez compta amb un nou mandat a la Moncloa.

Políticament, però, ni Junts ni tampoc el PSC tenen incentius a curt termini per donar aire a Aragonès -dèbil al Parlament amb només 33 diputats- en el tram final de la legislatura. El president situa l'acord de claredat com una eina a mitjà i llarg termini. A finals de l'any passat, ERC plantejava fixar en el 55% el suport necessariper a la victòria del "sí" en un referèndum, una proposta que ha quedat actualitzada després que els experts de l'acord de claredat l'hagin considerat problemàtica. 


Sigui com sigui, en aquesta nova fase de la taula de diàleg, si s'obre finalment la legislatura espanyola, no hi hauria vetos a Junts, a diferència de finals del 2021, quan Aragonès es va oposar als noms proposats pels juntaires per a la taula de diàleg, ja que no formaven part de l'executiu, com havien pactat els republicans amb Sánchez. Ara, en un context de Govern monocolor i amb una força igual entre les dues formacions a Madrid, amb 7 diputats per cada partit, els republicans s'obririen a la seva incorporació sense condicions sobre els noms. 

Ara bé, si Junts s'acaba incorporant a la taula, ERC reivindicarà que és un espai batallat pels republicans, que es continuen erigint en l'única força que ha proposat mesures per a la resolució del conflicte polític. Marta Vilalta, portaveu dels republicans, que ha comparegut també aquest dilluns per valorar l'informe, ha reivindicat directament l'"acció política" de la seva formació amb Aragonès al capdavant de la proposta. "Celebrem les propostes per resoldre el conflicte a través de les urnes i continuem esperant les propostes d'aquelles formacions polítiques que fins ara no n'han fet cap, sigui perquè no n'han posat cap sobre la taula o perquè simplement neguen que puguem resoldre el conflicte polític". La portaveu dels republicans també ha coincidit, com destaquen a Palau, que l'informe ha de poder "acompanyar" i "ajudar" en la taula de diàleg. 

Mentrestant, a Junts continuen en el silenci dictat des de la cúpula. El partit ha celebrat com és habitual la seva executiva, però una vegada més no ha convocat roda de premsa per explicar les carpetes que s'han abordat. Ni Laura Borràs ni Jordi Turull s'han posicionat sobre l'acord de claredat durant la jornada. Sí que ho ha fet el diputatFrancesc de Dalmases, persona de màxima confiança de la presidenta del partit, que a X -abans conegut com a Twitter- ha recordat que en el debat de política general de l'any passat el Parlament va tombar la proposta d'Aragonès. "Aquesta setmana, el govern minoritari d'ERC ignorarà el Parlament i farà servir tots els mitjans, tots, per vendre aquesta proposta que enterra l'1 d'octubre", ha valorat. De moment,ERC no preveu portar al Parlament una validació de l'acord.
Arxivat a