- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
La CUP té un tràngol doble a sobre. A banda dels resultats a les eleccions catalanes, l'espai anticapitalista també ha d'assumir que les normes del Parlament els porten directes al grup mixt, fet que suposaria compartir espai amb la força d'extrema dreta Aliança Catalana. El reglament marca que es té dret a tenir grup propi a partir dels cinc diputats, mentre que els comicis catalans han deixat quatre escons cupaires i dos del partit de Sílvia Orriols. Una de les possibilitats que s'obre a partir d'ara és que la CUP busqui una fórmula alternativa per separar-se formalment del partit que barreja discurs independentista i postulats racistes. Això, però, els porta a dependre d'algun altre partit. Si es busca aquesta via, el més fàcil és que una de les formacions més pròximes als anticapitalistes -ERC, comuns o Junts- s'avingui a prestar-los un diputat perquè arribin al mínim de cinc representants al grup parlamentari.
Tenir un grup propi permet tenir autonomia plena en el temps d'intervenció en els plens, en el vot a les comissions o en les preguntes que es poden fer. Si no, aquestes opcions queden escapçades. També es rep més suport econòmic. A més, compartir grup requereix coordinació logística entre les dues forces que integren l'espai mixt per a algunes decisions. Això, en algunes ocasions ha generat xocs evidents. Va passar amb la mateixa CUP i el PP la legislatura iniciada el 2017, però també entre Solidaritat Catalana i Ciutadans, l'any 2010. Si les formacions no es posen d'acord per la part executiva, es genera un bloqueig que requereix d'intervenció institucional.
Si bé hi ha veus a l'interior de la formació anticapitalista que consideren que aquesta situació és diferent de l'època en què es va coincidir amb els populars, per la reivindicació explícita de les propostes d'extrema dreta d'Orriols, encara no s'ha abordat aquesta carpeta en els espais de decisió del moviment assembleari. Veus de la formació reconeixen que és un dels temes a resoldre pròximament, i s'hi estan preparant. Ara bé, consultades per aquest diari, fonts oficials de la CUP asseguren que no tenen cap previsió concreta al calendari sobre com s'entomarà o quin posicionament tenen a hores d'ara. En qualsevol cas, el cronòmetre és a sobre. L'ideal seria resoldre-ho abans de la constitució del Parlament, que serà com a molt tard el 10 de juny.
L'assumpte és delicat, de portes endins. El 2017 es va haver de passar per una decisió similar. En aquell moment, però, es va considerar que les ofertes de Junts per Catalunya o ERC llavors per cedir-los un diputat portaven unes contrapartides pantanoses. Com a exemple, el cap de files cupaire d'aquell mandat, Carles Riera, va denunciar que els republicans condicionaven la cessió del diputat al grup parlamentari a què els anticapitalistes fessin suport a la governabilitat "sense conèixer les condicions" del rumb polític. Davant aquest panorama, la CUP va concloure que no era "prioritari" obtenir grup propi al Parlament. Una via que també es va imposar en la legislatura en què van irrompre al Congrés dels Diputats.
A l'altra banda del tauler de les possibilitats que s'obren hi ha les formacions que els podrien prestar un escó. Contactats per Nació, els comuns expressen que de moment no han rebut cap petició per part dels cupaires, però obren la porta a col·laborar-hi, ja que tenen un escó més -sis- dels necessaris per mantenir el grup propi. "Si ens ho demanen, ho valoraríem", resolen des de la formació liderada per Jéssica Albiach. Al sector republicà, que compta amb vint representants, de moment opten per no entrar a fer valoracions de les derivades polítiques del Parlament que aniran desplegant-se les pròximes setmanes, sobretot en un moment de ple enrenou intern arran de l'anunci de retirada de la primera línia política de l'encara president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès. Al seu torn, Junts -que inicialment va descartar buscar a la CUP per formar govern- també prefereix esperar per dir la seva. La formació liderada per Carles Puigdemont arriba als 35 diputats.
Si alguna formació els cedís un representant, aquest diputat s'integraria formalment en l'espai del grup mixt, però tindria llibertat per desmarcar-se de la CUP en les votacions parlamentàries, seguint la via de la seva candidatura o el vot que ell consideri. La fórmula no intervé en l'activitat política del propietari de l'escó, però sí que pot tenir conseqüències formals en el futur. Si en algun moment decideix marxar del grup propi que pugués fer emergir la CUP, el titular de l'escó ja no podria tornar a la seva llista original sinó que hauria de ser diputat no adscrit.
També existeix una via del mig: crear un subgrup parlamentari només integrat pels anticapitalistes. Tot i que a la pràctica aquesta opció mantindria els cupaires al grup mixt amb Aliança Catalana i seguirien havent-se de coordinar en algunes activitats parlamentàries, també aconseguirien més drets i autonomia. Per exemple, passarien a tenir veu i vot a les reunions de la Junta de Portaveus. Aquesta via, per contra, no estaria disponible per a la formació d’ultradreta, ja que no arriba al mínim de tres diputats.