Una de les amenaces de les eleccions europees és el previsible creixement de l'extrema dreta. A Itàlia, França, Suècia o els Països Baixos, els partits xenòfobs i populistes tenen bones perspectives i poden fer uns bons resultats, fins al punt de fer trontollar les aliances tradicionals a Brussel·les, entre conservadors, socialdemòcrates i liberals, i guanyar pes espais de presa de decisions com la Comissió Europea. I això tindrà conseqüències. El mapa del continent ja dibuixa dues Europes, amb països capdavanters en la defensa de drets LGTBI o l'agenda feminista, i d'altres més estancats o directament restrictius en aquest àmbit. El 9-J amenaça de cronificar aquestes diferències.
ILGA Europa, referent en la defensa dels drets LGTBI, ha publicat el Rainbow Map, un mapa d'Europa que indica quin grau de compromís amb els drets del col·lectiu té cada país. Elaborat d'acord amb les lleis i polítiques que tenen impacte directe en els drets de les persones LGTBI, el 0% indica greus violacions de drets humans i discriminació i 100% respecte dels drets humans i igualtat plena. Les dades mostren com els països del centre i est d'Europa es troben encara lluny de protegir el col·lectiu LGTBI, mentre que els països a l'oest i nord del continent presenten més bones dades. Malta, Bèlgica i Espanya són els tres països amb més bona puntuació. A la cua hi ha Polònia, Romania i Bulgària.
Noms com el de Giorgia Meloni, primera ministra d'Itàlia amb Germans d'Itàlia, poden ser protagonistes de la nit electoral, si els seus partits a Europa fan bons resultats. En aquests anys al govern, Meloni ha dut a terme una ofensiva contra les famílies LGTBI i l'any passat va vetar la inscripció dels fills de parelles homosexuals al registre civil. Una mesura que va ser rebutjada -sense efecte vinculant- pel Parlament Europeu. L'executiu italià també ha permès que activistes antiavortistes entrin a les clíniques on s'interromp l'embaràs, i que les dones que volen abordar escoltin el batec del cor del fetus.
Meloni ha intentat, des que està al govern, allunyar-se de l'etiqueta de postfeixista. Ella mateixa es reconeixia admiradora de Mussolini, i fa uns anys denunciava el "lobby LGTBI" i la "ideologia de gènere", reivindicava la "universalitat de la creu" i la "civilització" occidental. Ara, però, intenta edulcorar les seves posicions amb la vista posada a les futures aliances a Europa amb la dreta tradicional. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, del PPE, ja no descarta pactar-hi, cosa que inquieta els socialdemòcrates. Meloni guanyarà pes a Brussel·les després del 9-J.
Polònia i Hongria, de nou al punt de mira
Com en altres àmbits, Polònia i Hongria, governats els darrers anys per formacions ultraconservadores i euroescèptiques, han estat els països de la UE a la cua pel que fa a la defensa del col·lectiu LGTBI o l'agenda feminista. Polònia ha tirat endavant lleis que limiten els drets del col·lectiu LGTBI, acompanyades de retòrica "hostil i estigmatitzadora", com denunciava Amnistia Internacional, que es tradueix en resolucions homòfobes de governs locals. De fet, Polònia se situa com el país amb menys puntuació pel que fa al respecte als drets del col·lectiu LGTBI, amb un 17,5%, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (50,6%). El canvi de govern, amb Donald Tusk al capdavant, pot ser un punt d'inflexió en aquest àmbit.
Hongria, governada per l'ultraconservador Viktor Orbán, no es queda enrere i va aprovar el 2021 una llei anti LGTBI, que prohibia parlar d'homosexualitat a les escoles i mitjans. La Comissió Europea va portar aquesta llei al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'any passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar aquest país per violar drets de les persones trans, per no proporcionar un procediment adequat per al reconeixement legal de gènere. El retrocés d'aquest país en matèria de drets del col·lectiu és significatiu: ILGA el situava en el novè lloc el 2012 i ara ocupa el lloc 29 del rànquing.
Els drets LGTBI, en risc
L'extrema dreta mundial va triar Madrid per fer una exhibició de força el 19 de maig. Al voltant del líder de Vox, Santiago Abascal, que té pràcticament assegurada la tercera posició el 9-J després de PP i PSOE, els principals líders de la ultradreta van posar rumb a les europees amb l'esperança de fer uns bons resultats. Hi eren Meloni, Orbán, la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, i el president de l'Argentina, Javier Milei. Aquest darrer, més enllà de retallar el sector públic, també ha posat l'agenda feminista al punt de mira i ha prohibit el llenguatge inclusiu i tot allò relacionat amb la perspectiva de gènere.
La força de Madrid es pot traduir diumenge en més poder al Parlament Europeu i en més incidència als llocs de presa de decisions. En un mapa europeu dividit perquè fa a la protecció dels drets LGTBI, un creixement de l'extrema dreta contribuirà a la cronificació d'aquestes dues Europes. Amb més formacions ultres, la força d'Europa per tibar aquests estats més restrictius en la defensa dels drets humans es reduirà. Mentre països com Espanya avancen en aquest camp -amb la llei del "només sí és sí" o la llei trans-, l'altra Europa corre el risc de quedar encallada o continuar laminant drets.
