12
de maig
de
2022, 20:30
Actualitzat:
13
de maig,
13:07h
Dimarts, la fotografia del tàndem Laura Borràs-Jordi Turullper comandar Junts. Dimecres, el qüestionament de l'acord de Govern amb ERC. I dijous, la sortida de l'acord per modificar la llei de política lingüística al Parlament. En tres dies i sense que hagi arribat encara el congrés, Junts ha passat pàgina a l'era Jordi Sànchez. I ho fa evidenciant que la nova etapa tindrà conseqüències en forma de confrontació directa amb el partit de Pere Aragonès, amb qui cohabita a la Generalitat i, alhora, hi competeix. I d'aquesta batalla ja no en queden excloses, fins i tot, carpetes com la defensa del català a l'escola, on fins ara preservar el consens havia estat una prioritat. L'ultimàtum de 15 dies imposat pel TSJC per executar el 25% de castellà a les aules avança amb una nova crisi de Govern, sense resposta conjunta i robusta al Parlament per fer-hi front, i amb l'absència d'un paraigua legal que freni un canvi al model d'escola catalana.
Junts s'ha despenjat de l'acord que va signar el 24 de març amb ERC, el PSC i els comuns al Parlament per protegir la immersió en ple compte enrere del termini judicial i després d'haver demanat fins a tres vegades que fos ajornat. L'argument és que no garanteix el català com a llengua vehicular, que no compta amb "prou consens polític i del sector", i que no frena la ingerència dels tribunals. El portaveu del partit, Josep Rius, ha subratllat que el TSJC ja coneixia la proposta del Parlament abans d'emetre la interlocutòria, un fet que evidencia que no és una eina útil. A més, ha acusat de "deslleialtat" la resta de partits per acusar-los de desmarcar-se de l'entesa per discrepàncies internes quan, segons Rius, el que buscaven eren canvis per teixir un ampli consens que no han estat acceptats.
L'alternativa per a Junts, expliquen fonts coneixedores de les negociacions, és que sigui el Govern qui, via decret llei, protegeixi que només el català pot ser llengua vehicular a les escoles, una petició que s'alinea amb la que fa la CUP, que demana fer-ho amb una reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Per a la resta de signants de la proposta del Parlament això suposa, precisament, obrir de bat a bat les portes perquè els tribunals facin complir la sentència. Per ara, Junts no ha concretat com l'alternativa que faran arribar al Govern i que suposaria contravenir la sentència protegiria els docents, però assenyalen que ha de ser el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, qui s'encarregui de donar cobertura als centres. La pressió, doncs, la situen sobre el dirigent d'ERC, que acumula desgast pel conflicte obert i enquistat amb els sindicats educatius que va desencadenar l'avançament del curs escolar.
La decisió de Junts, que el partit sosté que s'ha pres per "unanimitat", fins i tot d'aquells dirigents que van participar de la negociació de l'acord parlamentari i van estampar-hi la seva firma, estalvia a la formació una fotografia amb el PSC a les portes del congrés del 4 de juny. La crítica d'ERC als seus socis ha estat agra. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, els ha acusat d'"irresponsables", d'anteposar "els interessos del partit per davant dels del país", a més de deixar el català "a mercè dels tribunals". La lectura que fan els republicans, com també el PSC i els comuns, és que són les divisions internes a Junts les que han provocat que es desmarquin d'un acord que es va estar treballant durant dos mesos i del qual n'estava informada, fins i tot, la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Tanmateix, Borràs va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic i va començar a acumular crítiques d'un sector de l'independentisme.
O el canvi legal amb ERC, PSC i comuns o la via del decret llei
Que Junts es despengi de l'acord a quatre aboca ERC a decidir si impulsa, de la mà del PSC i En Comú Podem, la reforma de la llei de política lingüística o bé explora la via d'un decret llei del Govern que pugui ser avalat pels tres actors de l'independentisme. Aquest decret, però, no podria contradir la interlocutòria del TSJC per superar els tràmits jurídics i hauria de ser revalidat després al Parlament, amb la incògnita del rol del PSC i dels comuns. Junts no ha parlat obertament de desobediència, però ha deixat caure que, en tot cas, ha d'haver-hi un acord per exercir-la. De nou, la pressió d'acatar o no la sentència la situen sobre ERC, amb l'agreujant que són els equips docents els que estan enmig del foc creuat i sobre els quals pot recaure l'acció dels tribunals.
Conscients de les implicacions que una o altra decisió suposa, els republicans subratllen que és cabdal preservar els consensos a l'entorn de la llengua i, tot i saber que serà improbable, mantenen la porta oberta perquè Junts es reincorpori a l'entesa. En tot cas, republicans, socialistes i comuns tenen prou majoria per tirar endavant un canvi legal que, sense fixar percentatges, reconeix el català com a "centre de gravetat" a l'escola i estableix que els centres els que defineixin l'ús que es fa del castellà per garantir el domini escrit i oral de les dues llengües al final de l'educació obligatòria. Segons els impulsors de la proposta, aquesta té vocació de driblar el 25% de castellà i exhibir un ampli suport al model d'escola vigent, però els detractors assenyalen que situa una pista d'aterratge per a una major presència del castellà.
Una de les arquitectes d'aquest acord, l'exconsellera Irene Rigau, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que aquest podia ser el darrer intent per preservar un model d'immersió que té en la seva base la cohesió social. Els comuns, que avalen aquesta tesi, han apostat per prémer l'accelerador i convocar la setmana que ve un ple extraordinari per materialitzar l'acord encara que sigui sense Junts. "Que Junts no tingui paraula esperem que no signifiqui que ERC no tingui paraula. Estem en una situació d'urgència", ha advertit la presidenta d'En Comú Podem a la cambra, Jéssica Albiach. També el PSC, per boca de la seva portaveu, Alícia Romero, ha defensat mantenir l'acord a tres i ja ha advertit que un decret del Govern "no pot regular drets".
ERC manté oberts, a hores d'ara, tots els escenaris. Cambray, en una entrevista a TV3 aquest dijous, ha assegurat que aquest la modificació de la llei de política lingüística que pot impulsar el Parlament és "molt rellevant" i que no preveu un escenari en el qual no hi sigui Junts. "Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", ha afirmat. El conseller s'ha compromès a fer "tot el que calgui" per protegir els centres educatius i, de fet, ha admès que és "molt probable" que enviïn una instrucció als centres -com demana la interlocutòria del TSJC- amb la "millor fórmula" per preservar els docents. La seva estratègia de defensa passa pel decret per potenciar el català a l'escola -que el Govern ha accelerat-, el pla d'impuls de l'ús social del català i la modificació legal per ara embarrancada al Parlament.
En cas que els republicans decidissin tirar endavant l'acord per modificar la llei de política lingüística amb els vots dels socialistes i dels comuns, Junts no s'estalviaria veure's abocat a una estampa insòlita: la de votar en contra d'un pacte registrat amb la seva firma, que va congelar vuit hores després de fotografiar-se amb els altres grups i del qual ara se'n despenja sense concretar, almenys de moment, una alternativa. En cas que s'obrís la via del decret llei, el nus gordià se situaria en el redactat, en l'acatament o el desacatament de la sentència, i en quin suport tindria al Parlament. Queden deu dies.
Junts s'ha despenjat de l'acord que va signar el 24 de març amb ERC, el PSC i els comuns al Parlament per protegir la immersió en ple compte enrere del termini judicial i després d'haver demanat fins a tres vegades que fos ajornat. L'argument és que no garanteix el català com a llengua vehicular, que no compta amb "prou consens polític i del sector", i que no frena la ingerència dels tribunals. El portaveu del partit, Josep Rius, ha subratllat que el TSJC ja coneixia la proposta del Parlament abans d'emetre la interlocutòria, un fet que evidencia que no és una eina útil. A més, ha acusat de "deslleialtat" la resta de partits per acusar-los de desmarcar-se de l'entesa per discrepàncies internes quan, segons Rius, el que buscaven eren canvis per teixir un ampli consens que no han estat acceptats.
L'alternativa per a Junts, expliquen fonts coneixedores de les negociacions, és que sigui el Govern qui, via decret llei, protegeixi que només el català pot ser llengua vehicular a les escoles, una petició que s'alinea amb la que fa la CUP, que demana fer-ho amb una reforma de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Per a la resta de signants de la proposta del Parlament això suposa, precisament, obrir de bat a bat les portes perquè els tribunals facin complir la sentència. Per ara, Junts no ha concretat com l'alternativa que faran arribar al Govern i que suposaria contravenir la sentència protegiria els docents, però assenyalen que ha de ser el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, qui s'encarregui de donar cobertura als centres. La pressió, doncs, la situen sobre el dirigent d'ERC, que acumula desgast pel conflicte obert i enquistat amb els sindicats educatius que va desencadenar l'avançament del curs escolar.
La decisió de Junts, que el partit sosté que s'ha pres per "unanimitat", fins i tot d'aquells dirigents que van participar de la negociació de l'acord parlamentari i van estampar-hi la seva firma, estalvia a la formació una fotografia amb el PSC a les portes del congrés del 4 de juny. La crítica d'ERC als seus socis ha estat agra. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, els ha acusat d'"irresponsables", d'anteposar "els interessos del partit per davant dels del país", a més de deixar el català "a mercè dels tribunals". La lectura que fan els republicans, com també el PSC i els comuns, és que són les divisions internes a Junts les que han provocat que es desmarquin d'un acord que es va estar treballant durant dos mesos i del qual n'estava informada, fins i tot, la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Tanmateix, Borràs va posicionar-se en contra del contingut de l'acord un cop es va fer públic i va començar a acumular crítiques d'un sector de l'independentisme.
O el canvi legal amb ERC, PSC i comuns o la via del decret llei
Que Junts es despengi de l'acord a quatre aboca ERC a decidir si impulsa, de la mà del PSC i En Comú Podem, la reforma de la llei de política lingüística o bé explora la via d'un decret llei del Govern que pugui ser avalat pels tres actors de l'independentisme. Aquest decret, però, no podria contradir la interlocutòria del TSJC per superar els tràmits jurídics i hauria de ser revalidat després al Parlament, amb la incògnita del rol del PSC i dels comuns. Junts no ha parlat obertament de desobediència, però ha deixat caure que, en tot cas, ha d'haver-hi un acord per exercir-la. De nou, la pressió d'acatar o no la sentència la situen sobre ERC, amb l'agreujant que són els equips docents els que estan enmig del foc creuat i sobre els quals pot recaure l'acció dels tribunals.
Conscients de les implicacions que una o altra decisió suposa, els republicans subratllen que és cabdal preservar els consensos a l'entorn de la llengua i, tot i saber que serà improbable, mantenen la porta oberta perquè Junts es reincorpori a l'entesa. En tot cas, republicans, socialistes i comuns tenen prou majoria per tirar endavant un canvi legal que, sense fixar percentatges, reconeix el català com a "centre de gravetat" a l'escola i estableix que els centres els que defineixin l'ús que es fa del castellà per garantir el domini escrit i oral de les dues llengües al final de l'educació obligatòria. Segons els impulsors de la proposta, aquesta té vocació de driblar el 25% de castellà i exhibir un ampli suport al model d'escola vigent, però els detractors assenyalen que situa una pista d'aterratge per a una major presència del castellà.
Una de les arquitectes d'aquest acord, l'exconsellera Irene Rigau, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que aquest podia ser el darrer intent per preservar un model d'immersió que té en la seva base la cohesió social. Els comuns, que avalen aquesta tesi, han apostat per prémer l'accelerador i convocar la setmana que ve un ple extraordinari per materialitzar l'acord encara que sigui sense Junts. "Que Junts no tingui paraula esperem que no signifiqui que ERC no tingui paraula. Estem en una situació d'urgència", ha advertit la presidenta d'En Comú Podem a la cambra, Jéssica Albiach. També el PSC, per boca de la seva portaveu, Alícia Romero, ha defensat mantenir l'acord a tres i ja ha advertit que un decret del Govern "no pot regular drets".
ERC manté oberts, a hores d'ara, tots els escenaris. Cambray, en una entrevista a TV3 aquest dijous, ha assegurat que aquest la modificació de la llei de política lingüística que pot impulsar el Parlament és "molt rellevant" i que no preveu un escenari en el qual no hi sigui Junts. "Si tenim una eina que fa una modificació legislativa que ens referma el model d'escola catalana no podria entendre que no es tirés endavant", ha afirmat. El conseller s'ha compromès a fer "tot el que calgui" per protegir els centres educatius i, de fet, ha admès que és "molt probable" que enviïn una instrucció als centres -com demana la interlocutòria del TSJC- amb la "millor fórmula" per preservar els docents. La seva estratègia de defensa passa pel decret per potenciar el català a l'escola -que el Govern ha accelerat-, el pla d'impuls de l'ús social del català i la modificació legal per ara embarrancada al Parlament.
En cas que els republicans decidissin tirar endavant l'acord per modificar la llei de política lingüística amb els vots dels socialistes i dels comuns, Junts no s'estalviaria veure's abocat a una estampa insòlita: la de votar en contra d'un pacte registrat amb la seva firma, que va congelar vuit hores després de fotografiar-se amb els altres grups i del qual ara se'n despenja sense concretar, almenys de moment, una alternativa. En cas que s'obrís la via del decret llei, el nus gordià se situaria en el redactat, en l'acatament o el desacatament de la sentència, i en quin suport tindria al Parlament. Queden deu dies.