El Lehendakari, Imanol Pradales, ha expressat després d'una trobada amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que en pròxims mesos, "pot obrir-se un escenari" que Euskadi ha d'"aprofitar" per a demanar capacitats pròpies en matèria migratòria i en la gestió dels aeroports en la línia del que pretenen les forces sobiranistes catalanes. De fet, es preveu que en els pròxims dos mesos s'aborden aquests dos temes en l'agenda bilateral Euskadi-Estat i Pradales ha explicat que abans de Setmana Santa es preveu deixi enllestit un pacte que resolgui definitivament la gestió dels aeroports bascs.
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha garantit aquest dimarts que la transferència d'aeroports en la qual estan treballant el Govern central i el basc es farà "d'acord" a la Constitució i a l'Estatut de Guernica, avançant que aquest traspàs tindrà algunes "dificultats", encara que ha insistit que la intenció de tots dos Executius és materialitzar-lo abans de Setmana Santa. Segons ha assenyalat Torres, el Govern basc ja va plantejar la possibilitat de la cogestió dels aeroports fa bastants mesos, aconseguint un preacord per a avançar en aquesta matèria.
Sobre les queixes del Lehendakari de no complir amb alguns traspassos, Torres ha reconegut que hi ha algunes transferències que s'han de "polir fins a l'últim instant" per a aconseguir redactar un text entre els Ministeris i el Govern basc. No obstant això, el ministre Torres ha valorat la reunió mantinguda aquest dimarts entre Sánchez i Pradales, reivindicant els dotze traspassos al Govern basc.
Una situació semblant succeeix a Catalunya amb la gestió de l'aeroport del Prat, que el president d'Aena, Maurici Lucena, es nega a transferir malgrat la pressió d'ERC i l'acord amb el PSC que preveu avançar en la cogestió. En una entrevista a La Vanguardia, Lucena va recordar que la gestora aeroportuària és una empresa que cotitza a borsa, amb un 49% en mans dels accionistes privats i un 51% en mans de l'Estat. "Això protegeix l'actual model", va dir. En altres paraules, no és viable segregar els aeroports catalans perquè els gestioni la Generalitat, perquè això posaria en risc el valor d'Aena i els diners dels accionistes privats, que ja han alçat la veu per evitar qualsevol temptació de desprendre's d'un dels aeroports més importants, com és el del Prat.
El traspàs de competències en migració
Pradales també ha demanat a Sánchez que l'Ertzaintza pugui col·laborar amb la resta de Forces de Seguretat de l'Estat (FSE) per a "coparticipar en procediments d'expulsió" de migrants en la línia del que reclama Junts. A més, ha pronosticat que, en pròxims mesos, "pot obrir-se un escenari" que Euskadi ha d'"aprofitar" per a demanar capacitats pròpies en matèria migratòria. El lehendakari ha manifestat que ha traslladat al president del Govern que Euskadi ha de comptar "amb capacitats polítiques pròpies en matèria migratòria i, a curt termini, ha de ser declarada "frontera Nord".
Segons ha defensat, l'Ertzaintza és una policia integral, amb "moltíssima informació i capacitats tècniques suficients", per la qual cosa li agradaria poder gestionar "conjuntament" aquest tema, que és "rellevant" quan es parla de "multireincidència". Per això, ha apuntat que, en la Junta de Seguretat, l'Executiu basc plantejaran al Ministeri d'Interior una proposta en aquest sentit, que encara no ha volgut revelar.
Segons ha destacat Pradales, en els últims anys a Euskadi s'ha registrat un creixement d'un punt percentual anual, aproximadament, de la població migrant sobre la total. Això suposa, ha apuntat, que la comunitat autònoma "ha passat de tenir a penes un 9% de persones migrants en la població basca, a tenir més d'un 14% en cinc anys", per la qual cosa, de 2,3 milions d'habitants, 316.000 són "persones estrangeres ja residint i vivint" a Euskadi. A parer seu, el Govern basc està "de facto, actuant, donant una resposta" al que es troba "als carrers d'Euskadi", però "sense tenir les eines de gestió ni capacitats polítiques atribuïdes per part de l'Estat".
