El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dilluns que el Govern mobilitzarà d'entrada fins a 400 milions d'euros per fer front a les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. El pla, que s'aprovarà en el consell executiu de demà, inclou 40 mesures que van des de les ajudes directes fins a les exempcions fiscals, passant per les línies de finançament. Illa, en un fòrum organitzat pel diari Expansión, ha indicat que el paquet podrà ser "ampliat" en funció de les necessitats. L'anunci arriba després que Pedro Sánchez anunciés des de la Moncloa la posada en marxa d'ajudes immediates per valor de 5.000 milions d'euros que ara han de ser validades al Congrés dels Diputats.
"Cal protegir el poder adquisitiu de les famílies i treballadors", ha remarcat el líder del PSC, que ha demanat a tots els partits que no intentin treure rèdit de la crisi que es viu a l'Iran, que amenaça de trastocar l'economia mundial per la influència que té en el mercat energètic. Sánchez, de fet, ha demanat reobrir l'estret d'Ormuz mentre Donald Trump, president dels Estats Units, ha ampliat a cinc dies el termini que havia donat al règim persa per no bombardejar centrals elèctriques. La guerra ja ha fet apujar el preu dels carburants, en tot cas, i hi ha països europeus com Eslovènia que han limitat la compra de combustible. La rebaixa en l'IVA a l'Estat hauria de servir per mitigar-ne el preu.
Illa ha insistit en la idea que cal actuar per tal que les famílies vulnerables no notin el sotrac en alimentació i energia. "La millor manera de protegir-nos és actuar amb la màxima unitat i coordinació", ha remarcat el president de la Generalitat. El Govern s'ha reunit dues vegades amb els grups parlamentaris a Palau -l'última cimera va ser divendres de la setmana passada-, i ha esperat a la publicació de les 80 mesures de la Moncloa al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per concretar el pla català. El conflicte a l'Orient Mitjà ha agafat l'executiu en plena renegociació dels pressupostos: dimecres passat va decidir ajornar-los per tal d'arribar a un acord amb ERC abans que acabi el mes de juliol.
Amb l'entrada en vigor de les mesures vinculades al combustible, es preveu que els preus continuïn en evolució descendent. De fet, Albert Campabadal, de l'Agrupació Catalana d'Associacions d'Estacions de Servei, ha apuntat a l’ACN que els consumidors notaran més la baixada de preus a mitjan setmana, quan les gasolineres començaran a rebre combustible amb l’impost especial d’hidrocarburs rebaixat. Així i tot, es protegeixen explicant que el preu del barril de Brent és molt volàtil, segons diuen, a causa de l'actual context internacional, fet que dificulta fer una previsió ajustada de l'evolució dels preus. Hi ha analistes que especulen que el barril arribarà als 200 dòlars per unitat.
Les dades mostren un fort augment del preu dels combustibles des de l'esclat del conflicte entre els Estats Units i Israel amb l'Iran, que suposa un augment del 22% del preu del litre de gasolina, un 36% del dièsel i fins a un 41% del gasoil agrícola. Aquest increment es tradueix en el fet que el 28 de febrer omplir el dipòsit de gasolina 95 costava 1,48 euros el litre, i aquest 21 de març el cost era d'1,8 euros per litre. Aquest diumenge, per primera vegada des de l’inici dels atacs dels EUA i Israel a l’Iran, tant la gasolina com el dièsel van baixar de preu, entre un 10% i un 6% en funció del tipus de carburant. Tant la Moncloa com la Generalitat estan obertes a més mesures per mitigar les causes del conflicte.
