15
de juliol
de
2019, 19:25
Actualitzat:
19:30h
El PDECat és un dels actors principals en la refundació de Junts per Catalunya (JxCat) i està intentant organitzar-se per influir en un procés que s'ha de tancar a la tardor i que té com a objectiu reordenar totes les ànimes sorgides de l'antiga Convergència. El consell nacional que el partit presidit per David Bonvehí celebra aquest dissabte servirà com a primer pas dels moviments que el PDECat farà per marcar el pas de la refundació, tal com ha avançat l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Quina proposta concreta farà la direcció? Segons assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital, es tracta de fer un "debat territorial" -a nivell comarcal- en el qual els associats puguin llançar unes propostes que, després, seran analitzades per la direcció de la formació.
Aquest procés, segons les mateixes fonts, ja hauria d'haver començat a principis de juliol, però finalment el consell nacional va ser ajornat fins aquest dissabte, dia 20. La proximitat amb el mes d'agost i el context polític -marcat per la investidura de Pedro Sánchez, més incerta que mai degut a la manca d'acord amb Podem- faran que el buidatge de les propostes es faci al setembre. La idea de la cúpula és que aquests debats territorials siguin el més oberts possible, i que siguin membres de la direcció els qui els moderin. El que no hi haurà, segons alts dirigents consultats, és una proposta directa de reorganització de JxCat. Una competència directa de Carles Puigdemont.
L'expresident de la Generalitat és, en aquest sentit, un dels principals actors de la refundació. Una de les conclusions de la reunió que van mantenir Puigdemont i Artur Mas és que ha de ser el líder a l'exili qui traslladi al PDECat una proposta formal de reordenació de l'espai polític nacionalista. Bonvehí és partidari que el partit, hereu de l'antiga CDC, no desaparegui, i a banda hi ha qüestions tècniques rellevants: el nom de Junts per Catalunya és propietat del PDECat, que l'ha fet servir com a marca electoral al Parlament, al Congrés dels Diputats, als municipis i al Parlament Europeu.
Fa tot just un any, però, la idea era que el partit se subsumís dins d'un nou actor, la Crida Nacional per la República, que després de la fundació -el 27 de gener- ha estat hibernada. Segons alguns dels dirigents consultats, Puigdemont medita ara si activar-la davant l'últim episodi de tensió dins l'independentisme: el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, segellat el 5 de juliol i materialitzat dijous passat. Aquest pacte va estar a punt de no concretar-se quan quedaven tan sols uns minuts per la votació de Núria Marín com a presidenta de la institució, però Puigdemont el va acabar avalant.
La Crida va néixer com a paraigua de tot l'independentisme, però només s'hi va sumar el PDECat. El partit, segons va determinar l'assemblea de l'any passat, s'havia de diluir dins la nova associació del president a l'exili, però no s'ha acabat concretant. De fet, amb el pas dels mesos, la refundació s'ha anat dirigint cap a la marca de JxCat, que ha estat la marca electoral triada per a totes les conteses. L'entorn de Bonvehí insisteix que el partit és "necessari", i remarquen que no pot "desaparèixer". El afins a Puigdemont dins del PDECat no són suficients per forçar un congrés extraordnari.
Discrepància sobre lideratges
El consell nacional d'aquest dissabte viurà un debat intens sobre els pactes postelectorals, l'estratègia política i també sobre el futur de la formació. La hipotètica reactivació de la Crida és interpretada per membres de la direcció del PDECat com un moviment de "pressió" de cara a la reunió dels quadres de la formació. Uns quadres que, a banda, segueixen amb molt interès el debat obert sobre els lideratges que està condicionant bona part de la refundació. De moment, segons coneixedors de la negociació, no hi ha acord sobre qui s'ha de posar al capdavant de JxCat.
Puigdemont és partidari que Laura Borràs, cap de files a Madrid, i Elsa Artadi, màxima responsable del grup municipal a Barcelona, assumeixin les més altes responsabilitats. En el cas de Borràs, per exemple, el seu nom està associat a una hipotètica candidatura a la Generalitat. Artadi és un nom ben vist pel president a l'exili i també per Mas, que va pressionar per mantenir-la al Govern quan ell va deixar el càrrec. Al partit, en canvi, es pensa més en perfils com Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, sense descartar perfils com el de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa des del 2011 i diputat de JxCat al Parlament.
En tot cas, la qüestió ha de quedar resolta pels volts de la Mercè, és a dir, a mitjans de setembre. La idea és arribar a l'octubre amb la feina feta per tenir tot l'espai reordenat abans que arribi la sentència del Tribunal Suprem. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat la convocatòria d'eleccions com a resposta al veredicte, JxCat vol tenir la maquinària a punt per quan hi hagi nous comicis al Parlament. Les enquestes, de moment, no els acaben de ser favorables.
Aquest procés, segons les mateixes fonts, ja hauria d'haver començat a principis de juliol, però finalment el consell nacional va ser ajornat fins aquest dissabte, dia 20. La proximitat amb el mes d'agost i el context polític -marcat per la investidura de Pedro Sánchez, més incerta que mai degut a la manca d'acord amb Podem- faran que el buidatge de les propostes es faci al setembre. La idea de la cúpula és que aquests debats territorials siguin el més oberts possible, i que siguin membres de la direcció els qui els moderin. El que no hi haurà, segons alts dirigents consultats, és una proposta directa de reorganització de JxCat. Una competència directa de Carles Puigdemont.
L'expresident de la Generalitat és, en aquest sentit, un dels principals actors de la refundació. Una de les conclusions de la reunió que van mantenir Puigdemont i Artur Mas és que ha de ser el líder a l'exili qui traslladi al PDECat una proposta formal de reordenació de l'espai polític nacionalista. Bonvehí és partidari que el partit, hereu de l'antiga CDC, no desaparegui, i a banda hi ha qüestions tècniques rellevants: el nom de Junts per Catalunya és propietat del PDECat, que l'ha fet servir com a marca electoral al Parlament, al Congrés dels Diputats, als municipis i al Parlament Europeu.
El PDECat no preveu elaborar una proposta concreta per encaminar la refundació de JxCat; aquesta competència és de Puigdemont
Fa tot just un any, però, la idea era que el partit se subsumís dins d'un nou actor, la Crida Nacional per la República, que després de la fundació -el 27 de gener- ha estat hibernada. Segons alguns dels dirigents consultats, Puigdemont medita ara si activar-la davant l'últim episodi de tensió dins l'independentisme: el pacte entre JxCat i el PSC a la Diputació de Barcelona, segellat el 5 de juliol i materialitzat dijous passat. Aquest pacte va estar a punt de no concretar-se quan quedaven tan sols uns minuts per la votació de Núria Marín com a presidenta de la institució, però Puigdemont el va acabar avalant.
La Crida va néixer com a paraigua de tot l'independentisme, però només s'hi va sumar el PDECat. El partit, segons va determinar l'assemblea de l'any passat, s'havia de diluir dins la nova associació del president a l'exili, però no s'ha acabat concretant. De fet, amb el pas dels mesos, la refundació s'ha anat dirigint cap a la marca de JxCat, que ha estat la marca electoral triada per a totes les conteses. L'entorn de Bonvehí insisteix que el partit és "necessari", i remarquen que no pot "desaparèixer". El afins a Puigdemont dins del PDECat no són suficients per forçar un congrés extraordnari.
Discrepància sobre lideratges
El consell nacional d'aquest dissabte viurà un debat intens sobre els pactes postelectorals, l'estratègia política i també sobre el futur de la formació. La hipotètica reactivació de la Crida és interpretada per membres de la direcció del PDECat com un moviment de "pressió" de cara a la reunió dels quadres de la formació. Uns quadres que, a banda, segueixen amb molt interès el debat obert sobre els lideratges que està condicionant bona part de la refundació. De moment, segons coneixedors de la negociació, no hi ha acord sobre qui s'ha de posar al capdavant de JxCat.
JxCat aspira a tenir resolta la reordenació pels volts de la Mercè i disposar de cap de cartell a la Generalitat per després de la sentència
Puigdemont és partidari que Laura Borràs, cap de files a Madrid, i Elsa Artadi, màxima responsable del grup municipal a Barcelona, assumeixin les més altes responsabilitats. En el cas de Borràs, per exemple, el seu nom està associat a una hipotètica candidatura a la Generalitat. Artadi és un nom ben vist pel president a l'exili i també per Mas, que va pressionar per mantenir-la al Govern quan ell va deixar el càrrec. Al partit, en canvi, es pensa més en perfils com Marc Castells, alcalde d'Igualada, i Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement, sense descartar perfils com el de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa des del 2011 i diputat de JxCat al Parlament.
En tot cas, la qüestió ha de quedar resolta pels volts de la Mercè, és a dir, a mitjans de setembre. La idea és arribar a l'octubre amb la feina feta per tenir tot l'espai reordenat abans que arribi la sentència del Tribunal Suprem. Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha descartat la convocatòria d'eleccions com a resposta al veredicte, JxCat vol tenir la maquinària a punt per quan hi hagi nous comicis al Parlament. Les enquestes, de moment, no els acaben de ser favorables.