Alejandro Fernández és d'aquells dirigents que, tot i que el seu discurs aixeca polseguera, se l'acostuma a considerar simpàtic. Bon orador, dotat pel combat ideològic, fa un any va aconseguir que el PP obtingués 15 escons al Parlament, una xifra que, en els moments àlgids del procés -sota l'ombra de Ciutadans-, ni tan sols podia somiar. Fernández, àcid, ironitzava sovint amb el fet que tots els diputats del seu partit cabien en un taxi. Els resultats del 12-M li van permetre treure el cap no només a la cambra catalana, sinó també a les files del seu partit, tenint en compte que Alberto Núñez Feijóo mai l'ha considerat un dels seus i ha pensat en més d'una ocasió rellevar-lo del lideratge a Catalunya.

Un lideratge combatiu

En les últimes setmanes, Fernández ha aixecat polseguera a les files populars per la publicació d'un llibre -A calzón quitao (La Esfera de los Libros)- en el qual no precinta cap material sensible. La celebració del congrés del PP a Catalunya continua aturada, i els resultats impedeixen que Feijóo pugui forçar un cop de timó immediat. El 2023, quan es van convocar eleccions espanyoles, se li va oferir la possibilitat a Fernández de ser candidat per Barcelona, però ho va rebutjar. "Ja no faré més girs", va indicar el cap de files del PP al Parlament en la presentació del llibre. De moment, les enquestes detecten que podria, fins i tot, créixer fins als 16 escons. El rècord és del 2010, amb 19 representants.

Ganes de tornar a la Moncloa

Si el PP no va ser capaç de governar el 2023, en bona mesura, va tenir a veure amb la distància que hi ha amb els socialistes a Catalunya, un feu per al PSC que li és especialment útil a Pedro Sánchez. Fernández és especialment crític amb els acords que té el PSOE a la Moncloa, i es pot convertir en una peça útil per a Feijóo en l'assalt a la Moncloa. Continua condicionat per Vox, això sí, que està estabilitzada al voltant dels 11-12 escons a les enquestes, i per tant li limita el camp per córrer. El cap de files del PP, això sí, és dels menys desacomplexats a l'hora de poder-se entendre amb l'extrema dreta espanyolista, única via que té per ara Feijóo per aterrar al govern espanyol.

Línia dura amb Junts

Abans que Sánchez tornés a la Moncloa, el PP va intentar teixir ponts amb Junts. Una maniobra que va desagradar Fernández, que considera pràcticament un pecat qualsevol acostament a Carles Puigdemont. De fet, en el llibre publicat fa unes setmanes, insistia que els populars s'han de distanciar al màxim del nacionalisme i abandonar el discurs més moderats dels qui voldrien imitar les formes de l'antiga CiU. La fórmula de Fernández, de moment, funciona, tot i que al Parlament la incidència legislativa sigui més aviat escassa en la mesura que només es pot dedicar a fer oposició a Salvador Illa i, de retruc, a Sánchez. De moment, això sí, ha sabut salvar els mobles i sobreviure.