Nova execució de l'amnistia per part del Tribunal Suprem. L'alt tribunal ha anunciat aquest dimarts que aplica la norma a la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O conformada per Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Tots quatre van ser condemnats el 2023 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a 1.200 euros de multa i quatre mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència per permetre les votacions sobre l'1-O. La sentència va ser recorreguda al Suprem, que en va suspendre la tramitació a l'espera de si la llei d'amnistia era declarada constitucional.
L'octubre passat, el Constitucional ja va determinar l'aval de l'amnistia, però el Suprem no s'ha mogut fins ara. Malgrat que la decisió no té a veure amb l'aval europeu de la norma, és el tercer pronunciament que fa el Suprem des de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Fa tot just uns dies ja havia anunciat per primer cop l'aplicació de la norma a la mesa del Parlament que liderava Roger Torrent vinculada a les resolucions sobre l'autodeterminació i la monarquia de la legislatura i aquest mateix dilluns a la primera consellera del Govern amnistiada, Meritxell Serret, per l'organització del referèndum.
Fins ara, el Suprem s'havia mostrat reticent i ara s'intueix un cert canvi de rumb. Hi ha causes, això sí, en les quals no s'esperen novetats en el curt termini. Quan es va conèixer l'aval del TJUE, el Suprem ja va deixar clar que no aixecaria l'ordre de detenció que encara pesa sobre Carles Puigdemont. I no serà fins que el Constitucional, a partir del 22 de setembre, comenci a resoldre els recursos d'empara, quan es començarà a veure un impacte real de la sentència del TJUE sobre l'amnistia entre els membres del Govern de l'1-O. Per ara, això sí, l'amnistia comença a aplicar-se en comptagotes.
En els últims dies s'han anat encadenant decisions que, fins ara, no anaven en la línia d'amnistiar els encausats. El Tribunal de Comptes va donar un termini de deu dies a les parts per tal que presentessin al·legacions, però el Govern ja ha enviat un recurs per tal que els dirigents que encara n'estan pendents puguin ser alliberats de qualsevol responsabilitat penal. El cert és que, a banda de Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, encara hi ha altres dirigents d'anteriors etapes que viuen pendents d'organismes com el Tribunal de Comptes, que ha imposat fiances milionàries al llarg dels últims anys com a última via per castigar els líders del procés.
