La diferència entre el clima polític i social que es viu a Catalunya i Espanya s'ha fet evident aquest dimarts al Palau de Justícia. Si l'obertura de l'any judicial a l'Estat, ara fa unes setmanes, va estar marcada per la tensió i l'oposició del Poder Judicial al govern de Pedro Sánchez, la inauguració del curs a Catalunya ha estat ben diferent. El discurs de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, i el del fiscal superior, Francisco Bañeres, han evitat cap mena de polèmica i retret polític, allunyant-se del context de conflicte institucional entre l'alta judicatura i el govern espanyol per l'amnistia i les crítiques de Sánchez contra determinats jutges per les causes que afecten la seva família.
La relació entre el TSJC i el Govern s'han enfortit, des de l'arribada de Salvador Illa a la Generalitat. En l'acte d'aquest divendres, el president no hi ha estat present, perquè continua de viatge a Roma, però el seu lloc com a màxim representant de la Generalitat l'ha assumit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Ni rastre, en cap dels discursos, de les crítiques a Sánchez o de les acusacions d'ingerències polítiques, així com tampoc cap reivindicació expressa de la independència judicial, sovint al·ludida com a retret a determinades decisions polítiques. Més aviat al contrari, Mercè Caso ha entonat un discurs conciliador, amb les habituals demandes de més recursos personals i econòmics per al sistema de justícia.
De fet, aquesta ha estat l'única exigència que ha fet la magistrada. "Hem demanat 187 noves places judicials i n'hem prioritzat 35 que caldria crear ara, no el desembre de 2026", ha dit, i ha advertit que això no pot dependre de "circumstàncies polítiques alienes" als jutges, perquè es tracta d'un servei públic per a la ciutadania. "No hi ha excuses", ha reblat. El Govern ha accelerat l'enfortiment de la plantilla judicial a Catalunya i s'ha compromès a tenir 34 nous jutjats l'any 2026 per "millorar l'eficiència i oferir un tracte més proper". La nova fornada de jutjats se suma als cinc que es van anunciar per fer front als judicis ràpids, una de les prioritats de l'executiu per combatre la percepció d'inseguretat que provoca la multireincidència.
Més enllà de demandes, Caso ha situat com a gran repte de l'any la implementació dels tribunals d'instància, en el marc de la reforma del sistema judicial que impulsa el govern espanyol i que la Generalitat s'ha compromès a desplegar. La magistrada ha agraït l'esforç de totes les parts, també del Govern, i ha demanat "superar les resistències al canvi" i "adaptar els sistemes informàtics". "Les persones necessiten més que mai que la tècnica funcioni", ha dit, i ha defensat el compromís de la judicatura de Catalunya amb els principis de la llei d'eficiència judicial, basats en la flexibilitat, l'especialització i la creació de noves places judicials.
Per acabar, Caso ha destacat la feina dels jutges, feta "amb discreció", i ha fet una defensa de la transparència i la claredat de les resolucions judicials, perquè els ciutadans puguin entendre-les. I també ha fet una defensa del paper de la judicatura en la "pau social", en un moment de clima tens arreu del món però també a l'Estat. "Cada gest, cada resolució, contribueix a la pau social", ha indicat la magistrada.
Creixen els delictes sexuals, drogues i estafes
El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha detallat la memòria de la Fiscalia de l'any 2024, evitant qualsevol referència a la imputació del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, protagonista de l'obertura de l'any judicial a l'Estat. Bañeres ha traslladat les dades de delictes, que presenten un panorama desigual. D'una banda, en general, es constata un “estancament o reducció en l'evolució de la criminalitat en aquells que generen més inquietud”, com ara homicidis o robatoris amb violència. Ara bé, creixen els delictes sexuals, el tràfic de drogues o les estafes a través de les xarxes. Des de la Fiscalia, com és habitual cada any, també han reclamat ampliar la planta judicial i de fiscals per evitar el col·lapse del sistema judicial i poder jutjar amb certa agilitat.
