Segons apunta l'informe, avançat dilluns per El Mundo abans que les defenses hi tinguessin accés, això va provocar que s'haguessin de fer "dues regulacions de trànsit aeri", de tal manera que va disminuir temporalment la capacitat de vols que es podien gestionar a l'espai aeri d'aproximació a Barcelona. Això va ser, precisament, perquè hi havia menys treballadors aeris disponibles, perquè van arribar tard al seu torn arran de les protestes de Tsunami. La primera regulació va durar 18 minuts i la segona, 65 minuts. Els treballadors van poder accedir al lloc de treball gràcies a l'actuació de les forces de seguretat. El resultat va ser 11 retards (d'entre 16 i 54 minuts) i 115 cancel·lacions de vols (58 sortides i 57 arribades). Enaire desconeix quin impacte va tenir això sobre els passatgers dels vols afectats.
Els efectes sobre el trànsit aeri són un dels elements que utilitza el jutge per mirar de fonamentar l'acusació de terrorisme, un delicte que no veuen ni les defenses ni tampoc la Fiscalia. L'informe diu que en dues ocasions es va haver de regular el nombre d'avions. La primera va durant un quart d'hora i la segona, una hora, el temps que van trigar les forces de seguretat a permetre l'accés dels controladors aeris del centre control. García Castellón sosté que l'acció de Tsunami podria haver afectat la seguretat del trànsit aeri perquè, si els controladors no haguessin pogut fer la seva feina, això hauria pogut tenir un "resultat catastròfic" per les persones que es trobaven sobrevolant la zona.
[noticia]266934[/noticia]
Entre les novetats de la causa també hi ha escrits de l'Advocacia de l'Estat, que compareix en nom del Consorci de Compensació d'Assegurances per reclamar dues partides de 50.000 euros i 312.000 pels fets del 14 d'octubre de 2019. La mateixa Advocacia també compareix en nom d'Aena (empresa pública que gestiona els aeroports de l'Estat) per reclamar els diners que no van ser assumits pel Consorci de Compensació d'Assegurances.
Pendents del Suprem
La causa de Tsunami es troba pendent de dues decisions importants, que en marcaran el futur. D'una banda, l'Audiència Nacional ha de resoldre els recursos que els implicats han posat contra la investigació del jutge García Castellón pel delicte de terrorisme. De l'altra, el Tribunal Suprem ha de decidir si assumeix la causa, tal com li va demanar l'instructor un cop constatat que hi ha persones aforades entre els investigats -com ara el mateix Puigdemont, que és eurodiputat. Totes dues decisions permetran veure quin rumb pot agafar la causa, que fa quatre anys que s'està investigant, amb diverses pròrrogues -la darrera acaba aquest gener-, però que no ha agafat velocitat fins que ha començat a negociar-se l'amnistia.Del relat dels fets que fa García Castellón se'n desprèn la voluntat de deixar força de la llei aquesta causa, que més enllà de Puigdemont i Rovira afecta els independentistes com l'exconseller Xavier Vendrell, el cap de l'oficina de Puigdemont, Josep Alay, o l'editor Oriol Soler. El jutge intenta justificar que les protestes van provocar un mort o ferits greus, per mirar d'incloure el procediment en les excepcions que preveu la llei d'amnistia. Alhora, també mira de vincular el delicte de terrorisme amb el dret europeu, de cara a justificar una futura qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Euopea (TJUE) que deixaria en suspens el procediment i, també, l'aplicació de la llei.
