Aznar: “Sánchez es un peligro para España y hay que actuar” pic.twitter.com/f6DmP7fG6m
— Jesús Cintora (@JesusCintora) November 2, 2023
La gota que ha fet vessar el got ha estat el manifest de militars retirats que han instigat els seus companys en actiu a l'exèrcit a impulsar un cop d'estat que provoqui la destitució de Pedro Sánchez i la convocatòria d'eleccions. El manifest carrega contundentment contra les mesures de desjudicialització impulsades en els últims anys per l'executiu progressista de coalició -amnistia, indults i reforma del codi penal- i considera que les forces armades han de fer el cop per defensar l'ordenament jurídic.
També va ser notori el comunicat d'un col·lectiu dit Associació Pro-Guàrdia Civil, aquesta de militars en actiu, que van mostrar-se disposats a "vessar sang" per defensar Espanya i la Constitució. La direcció del cos armat va demanar identificar els autors de l'escrit i uns dies després es va suspendre de sou i feina tres agents, dos d'ells d'aquesta associació minoritària i un altre de la Jucil, majoritària a les forces armades. Els sindicats de policies de l'Estat també s'han manifestat a Barcelona contra la mesura.
Ara bé, si des del segle XIX i fins al mateix 23-F era la Guàrdia Civil qui tenia el protagonisme dels cops d'estat, ara el tricorni ja no té tanta força, i són jutges i les seves togues les que lideren la rebel·lió quan la política no fa allò que agrada al deep state. Mentrestant, un Felip VI qüestionat fins i tot per l'extrema dreta ha de veure amb un to seriós la promesa del càrrec de Sánchez. Uns ultres que, per altra banda, han acabat protagonitzat unes protestes contra l'amnistia que es presentaven com a pacífiques en un inici.
La dreta judicial s'activa i abandona la neutralitat
L'oposició des de l'exèrcit a l'amnistia anava enfocada a mantenir la independència judicial. No és casual, perquè els principals opositors a la desjudicialització han estat, com no podia ser d'altra manera, els mateixos jutges. El PP -amb el vistiplau o el silenci del PSOE- va obrir la via judicial per castigar les intencions independentistes, i el retorn als camins de la política ha alterat la judicatura, perquè implica esborrar delictes. La dreta judicial, molt majoritària, s'ha activat i ha abandonat la neutralitat.Obria la veda a Catalunya el president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús Maria Barrientos, que a principis d'octubre, en l'obertura de l'any judicial, ja deia que la llei s'ha d'aplicar "sense impunitat". El mateix camí que seguia el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que abans de l'acord per a la norma ja va aprovar una declaració institucional advertint d'una suposada "abolició" de l'estat de dret. Vicente Guilarte, el seu president en funcions -fa cinc anys que el PP es nega a renovar el CGPJ-, va desmarcar-se d'aquesta declaració en considerar-la "prematura", però ell mateix ja havia posat en dubte abans si una amnistia era "d'interès general". El Tribunal Suprem també es va apuntar a criticar la "fiscalització" i va apuntar contra la teoria del lawfare contra l'independentisme.
Per descomptat, cal sumar-hi associacions de jutges de tots colors i una imatge inèdita: jutges manifestant-se contra l'aprovació de lleis. A Sevilla, Còrdova, Jaén i Almeria diferents magistrats s'han arribat a agrupar a les portes dels tribunals per mostrar el seu desacord amb l'amnistia. En la mateixa línia, era un bon símptoma del moment política una portada del diari ABC on una seixantena d'entitats amb un vincle qüestionable amb Catalunya demanaven independència judicial.
