Sílvia Orriols afronta el risc de perdre la subvenció més gran mai concedida a la història de Ripoll. Com va explicar fa uns dies Nació, són 2,7 milions d'euros dels fons Next Generation ja cobrats, quantitat que se li sumaria uns 400.000 euros en interessos. Més enllà que els terminis per no haver de retornar aquesta gran quantitat s'esgoten, el govern de la líder d'Aliança Catalana continua el procés per adjudicar el trasllat i gestió de la residència de gent gran de la capital del Ripollès. Al tràmit només s'hi ha presentat una oferta: una unió temporal d'empreses (UTE) formada per dues firmes petites i que fa anys que no presenten els comptes. A inicis de la setmana vinent s'acabat el termini per tal que acreditin la solvència tècnica i econòmica per afrontar aquest polèmic projecte.
Qui forma la unió temporal d'empreses?
Després de decantar-se per traslladar la residència d'avis de l'actual emplaçament -un gran edifici dels anys 80- a l'antiga fàbrica de la Devesa del Pla, l'estudi de viabilitat de l'Ajuntament de Ripoll redactat el novembre de 2025 aposta per passar d'un model de gestió pública, a través de la Fundació Guifré, a una concessió privada durant 40 anys.
La licitació del contracte -que inclou les obres d'adequació de l'espai- només compta amb una oferta. Es tracta de la UTE Residencial el Pla, formada per dues empreses relativament petites: Residencial Palamós SL -que gestiona un equipament d'aquestes característiques al Baix Empordà- i GOR Arquitectes SL, amb seu en un despatx compartit amb dues firmes més a la Rambla Catalunya de Barcelona.
Aquesta UTE té solvència tècnica i econòmica per afrontar un projecte complex com el de Ripoll? És una pregunta difícil de respondre. En el cas de Residencial Palamós SL ha estat impossible contactar-hi malgrat els múltiples intents de Nació mentre que el responsable de GOR, l'arquitecte Guillermo Luís Oliver Rossell, ha declinat explícitament respondre les preguntes formulades per aquest mitjà.
Sense comptes al Registre Mercantil
Tampoc consten dades actualitzades sobre l'activitat de les dues societats. En aquest sentit, Residencial Palamós SL no presenta els seus comptes al Registre Mercantil des del 2021, any en què va posar en funcionament el centre on ofereix 44 places en aquesta localitat costanera. Constituïda l'octubre de 2019, l'última referència oficial és de sis treballadors, una facturació de 245.389 euros i un deute de 458.292, segons les dades a les quals ha tingut accés Nació. Ara bé, una estimació realista de la seva activitat la situa en un rang entre 1 i 1,3 milions d'euros anuals. El fet que l'any passat rebés una subvenció de 10.500 euros pel kit digital, indica que està al corrent de les obligacions tributàries i de Seguretat Social.
Des de la seva creació, Josep Maria Vasquez Masgrau i David Ribas Rovira en són els responsables, primer com a administradors mancomunats i recentment com a apoderats solidaris. En el cas de Vasques Masgrau, a més, és administrador i director general de Can Regas SA, una empresa que té una residència i centre de dia al centre de Girona- i que presenta amb regularitat els comptes.
La situació de GOR Arquitectes SL, per la seva banda, és encara menys clara. L'últim informe de resultats és del 2014 on només va facturar 13.125 euros. Fundada fa quasi 20 anys per Guillermo Oliver Rossell és, segons les dades, el soci i administrador únic -al seu web hi consta un segon treballador com a responsable de disseny-. A banda de negar-se a respondre aquest mitjà, l'arquitecte aprofita el seu compte d'X professional (públic en el moment d'escriure aquesta informació) per difondre continguts de líders ultraconservadors com Giorgia Meloni, missatges transfòbics, negacionistes del canvi climàtic o espanyolistes com Tabàrnia.
- Captura del Twitter de l'arquitecte Guillermo Oliver Rossell
- @gorossell
L'obligació d'acreditar la solvència econòmica i tècnica
La llei de societats de capital obliga a presentar els comptes anuals al Registre Mercantil. Malgrat que no és excepcional que hi hagi retards, sí que és un element crític en una licitació pública. En aquest sentit, experts jurídics en processos urbanístics i administratius consultats per Nació adverteixen que pot ser un condicionant per tal que un ajuntament descarti l'adjudicació del projecte. Una via alternativa, apunten les mateixes fonts, seria fer una declaració responsable per evitar aturar el procediment, però si més endavant no es pogués acreditar, les empreses podrien patir conseqüències econòmiques, administratives i, en un cas extrem, penals.
Respecte a la solvència econòmica, l'Ajuntament de Ripoll obliga l'UTE a demostrar un volum de negocis anual de 3 milions d'euros, un fet que aparentment les dues empreses no assoleixen, però caldria veure si justifiquen que formen un “grup empresarial” amb Can Regàs SA per esquivar aquest llindar. L'altra opció, incloure la facturació d'una constructora que actuï com a empresa subcontractada -un fet habitual en aquest tipus de contractes mixtos-, difícilment seria acceptable. De fet, Nació tampoc ha obtingut respostes per part d'una empresa del Baix Llobregat que, segons diverses fonts, participaria en el projecte.
La solvència tècnica, per la seva banda, exigeix la construcció d'almenys dues residències de persones gran. A banda de la de Palamós, el despatx d'arquitectes -segons consta al seu web- ha realitzat diversos encàrrecs en aquest àmbit. Això sí, un dels més grans -projectat a Miralcamp (Pla d'Urgell), va quedar a mig construir després que la promotora l'abandonés.
Tot plegat s'ha d'acreditar, a tot estirar, a inicis de la setmana vinent, per tal de continuar endavant o no amb l'adjudicació. La UTE també ha de presentar les denominades garanties definitives, un aval que cobreixi el 5% del pressupost que actua com a fiança així com la documentació que confirmi estar al corrent de les obligacions tributàries i de Seguretat Social, entre altres qüestions habituals en qualsevol licitació. La resolució del consistori ripollès indica que "si no s'aporta dins el termini, es considerarà l'oferta com a retirada".
- La residència de Miralcamp, dissenyada per GOR Arquitectes, ha quedat a mig fer
- Territoris
Cinc mesos per fer l'obra
Si les dues empreses superen tots els interrogants que hi ha sobre la taula, l'Ajuntament de Ripoll adjudicaria ben aviat l'obra. En aquest supòsit, hi ha possibilitats reals d'acabar-la abans del 30 de juny per no perdre la subvenció europea?
De fet, l'oposició exigeix un calendari clar, però si ens fixem en la licitació del consistori ja és tècnicament impossible. S'apunta a cinc mesos a comptar des de l'adjudicació -un termini que moltes fonts consultades el veuen temerari-, però que si es complís ja situaria el final de la primera fase entrat el juliol.
A partir d'aquí, el següent pas seria la redacció del projecte de residència i centre de dia -l'avantprojecte ha estat puntuat amb un 8 sobre 20 per part dels arquitectes municipals-, mentre que els treballs tindrien un termini de 15 mesos. Unes previsions que quedaran en res, si entre dilluns o dimarts les empreses no acreditessin la solvència per assumir-ho.
