Per què Espanya reconeixerà l'estat de Palestina i, en canvi, es nega a acceptar la independència de Kosovo? El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres al Congrés que el reconeixement de l'estat palestí serà oficial el 28 de maig. En plena ofensiva d'Israel a Gaza, Sánchez marca perfil internacional amb aquesta qüestió, que busca avançar en "la solució dels dos estats" que fa anys que defensa l'ONU, i que hauria d'ajudar a resoldre un conflicte que fa dècades que s'arrossega a la regió. Israel ja ha advertit que hi haurà conseqüències.
L'anunci de Sánchez no es pot deslligar de la campanya de les eleccions europees. En uns comicis clau per Europa, en què l'extrema dreta pot obtenir bons resultats, Sánchez i el PSOE són una de les grans esperances de la socialdemocràcia europea. El moviment amb Palestina, cuinat des de fa mesos, permet a Espanya marcar perfil i situar-se en una posició central en política europea. A la Unió Europea, només Bulgària, Xipre, Eslovàquia, Hongria, Malta, Polònia, la República Txeca, Romania i Suècia reconeixen l'estat palestí. La maniobra espanyola es farà en paral·lel al reconeixement de Palestina per part de Noruega i Irlanda. Arreu del món, prop de 150 països reconeixen Palestina.
I què passa amb Kosovo? Els Estats Units, Japó i la immensa majoria dels estats de la UE consideren vàlida la independència kosovar, proclamada l'any 2008. En canvi, Espanya, Rússia i Sèrbia, entre d'altres, es neguen a fer-ho. Amb els anys, s'han fet alguns moviments, com ara reconèixer el passaport de Kosovo o la presència de Sánchez a la cimera UE-Balcans l'any 2021. El reconeixement oficial com a estat independent, però, es fa esperar. Al gener, el ministre José Manuel Albares va ser clar: "No reconeixem declaracions unilaterals d'independència".
Quins arguments ha utilitzat Sánchez per al cas palestí? Principalment, moure's en la direcció que indica Nacions Unides i el dret internacional. "Es tracta d'un acte de pau, justícia i coherència", ha defensat. El president espanyol ha remarcat que aquest reconeixement no va contra ningú -ni contra Israel ni contra el poble jueu- i tampoc és un aval a les accions de Hamàs. De fet, ha defensat que aquesta organització ha de "desaparèixer" per aconseguir que la pau a la regió sigui duradora. En aquest sentit, el govern espanyol defensa una política "pacifista" coherent, que rebutja la guerra a Ucraïna i la matança a Gaza.
Els arguments per no reconèixer Kosovo
El Parlament de Kosovo va declarar la independència del país, que se separava de Sèrbia. El 2010, la Cort Internacional de Justícia va dir que aquella declaració unilateral era compatible amb el dret internacional. Amb el pas del temps, els estats han anat reconeixent l'estatus independent de Kosovo, fins al punt que aquest mateix 2024 ha passat a formar part de l'espai Schengen, amb l'oposició d'Espanya primer, i una posició més matisada, després. L'estat espanyol és un dels pocs països que encara no reconeix la independència d'aquest territori.
Espanya no vol reconèixer la independència unilateral de Kosovo i, malgrat que no veta el diàleg entre el país i la Unió Europea, defensa que cal abans un acord entre els governs serbi i kosovar. Salvant les distàncies, l'estat espanyol té reticències a reconèixer l'estat kosovar també pels precedents que podria suposar en clau interna, per les aspiracions de Catalunya i el País Basc. El cas de Kosovo, però, és diferent del català, perquè hi va haver una guerra i el territori va acabar intervingut per la comunitat internacional davant els indicis de genocidi del govern serbi contra els independentistes.