Què està en joc al congrés d'ERC? Participació massiva per triar nova direcció

El 80% dels 8.030 militants ja han participat en la votació, que determinarà si Junqueras continua o no al capdavant del partit; existeix la incògnita de si es produeix una segona volta en cas que cap candidat superi el 50% dels vots

Oriol Junqueras, Xavier Godàs i Helena Solà, durant el debat entre els candidats a la presidència.
Oriol Junqueras, Xavier Godàs i Helena Solà, durant el debat entre els candidats a la presidència. | Marc Puig / ERC
30 de novembre de 2024, 19:40
Actualitzat: 19:43h

Després de mig any de pugna interna, la militància d'ERC vota per fi el futur del partit aquest dissabte. Tres llistes aspiren a dirigir-lo. La primera que parteix com a favorita liderant la recollida d'avals, és la de Militància Decidim, encapçalada per Oriol Junqueras, l'expresident del partit que després de 12 anys al capdavant de la formació -amb pas de la presó inclòs per l'1-O- vol tornar-ho a intentar. A l'altra banda, se situen com a "renovadores" Nova Esquerra Nacional, de Xavier Godàs, que compta amb el suport de bona part dels consellers del Govern de Pere Aragonès, també de l'expresident republicà de la Generalitat, i de la secretària general del partit, Marta Rovira. En últim lloc, se situa Foc Nou, una llista encapçalada per Helena Solà que es va forjar inicialment per representar la militància que va votar "no" a l'acord d'investidura de Salvador Illa, i que es reivindica com l'alternativa a les "oficialistes", ja que al contrari de les altres dues, no té cap membre de l'actual executiva a la candidatura. El 80% dels militants ja han participat.

En aquest congrés, que alguns han llegit com un plebiscit a Junqueras, hi ha efectivament en joc que l'expresident del partit i un dels líders més coneguts del moviment independentista continuï al capdavant d'ERC o no. Però també altres qüestions, com per exemple la manera de resoldre la investigació interna per l'estructura B, les relacions amb els governs socialistes, la separació entre el partit i la institució, o com augmentar la participació de la militància.

En qualsevol cas, a les 20:00 hores d'aquest dissabte es coneixeran els resultats de la votació dels 8.030 militants cridats a pronunciar-se. La incògnita és si cap dels candidats supera el llindar del 50% per tal de ser proclamat automàticament president. Altrament, es produiria una segona volta al cap de dues setmanes, el 14 de desembre, entre les dues llistes més votades, que en aquest cas podrien incorporar membres de la tercera que quedi descartada per atraure els seus votants. Què està en joc en aquest congrés? Quines són les diferències i semblances entre les candidatures?

Independència

Nova Esquerra Nacional obre el programa reivindicant que situarà la independència "com a objectiu irrenunciable" amb el capteniment de fer créixer el moviment, i proposa una estratègia nacional que permeti la celebració d'un referèndum. Com a mecanisme, posa l'accent en què ERC esdevingui l'eix vertebrador de l'esquerra nacional, i impulsi la celebració d'una conferència nacional de les esquerres sobiranistes el 2025. Militància Decidim aposta per treballar pel "referèndum inevitable" que porti a la proclamació de la república, i també assegura que treballarà per "reconstruir els ponts" amb les forces polítiques i entitats partidàries de la república.

Foc Nou vol que la independència torni a ser "l'eix distintiu d'ERC" i proposa la creació d'un "espai permanent transversal" de debat i diàleg amb el conjunt del món independentista per aconseguir consensos. I va més enllà, discrepant de les dues altres llistes i de l'actual direcció d'ERC, ja que estableix que la "renúncia apriorística de la via unilateral per assolir la independència ha estat, i segueix essent, un error estratègic que cal corregir". 

Relació amb el PSOE

La candidatura que més oposició fa als pactes amb els socialistes és Foc Nou, que s'autoproclama hereva del "no" al pacte d'investidura de Salvador Illa, i de fet proposa una nova consulta a la militància per revisar els pactes amb els socialistes, tot i que no ho recull en el seu programa. Pel que fa a Militància Decidim, que ha assegurat que si Junqueras és president ERC, no entrarà al Govern d'Illa, aposta per ser una "alternativa al govern socialista", però també reivindica que serà exigent i seriós amb el compliment dels acords i té com a número dos Elisenda Alamany, artífex del pacte per entrar al govern de Jaume Collboni.

Nova Esquerra Nacional, que compta amb el vistiplau de Marta Rovira, màxima responsable de l'acord d'investidura d'Illa, assegura que no avalarà "cap acord" amb altres formacions polítiques "que no es pugui explicar en termes d'avançar en sobirania nacional i social". El finançament singular que es va aconseguir en l'entesa amb els socialistes, és un exemple del que consideren avançar en aquest sentit.

Partit i govern

Una de les principals semblances entre Nova Esquerra Nacional i Foc Nou és que coincideixen que cal separar el partit del Govern, i que el president d'ERC no pot ser el candidat a la Generalitat. Literalment, la candidatura de Godàs proposa que la "presidència del partit no concorrerà al procés per ser cap de cartell al Parlament", i estableix que la candidatura s'haurà d'escollir en primàries. La llista de Solà, va més enllà i estableix que no pugui optar ni la presidència ni la secretaria general, i que els càrrecs institucionals polítics i tècnics no predominin en la composició de l'executiva.

En la candidatura de Junqueras no es recull cap proposta en aquesta direcció. De fet, una de les principals crítiques de les altres dues llistes contra l'expresident del partit és que vulgui liderar-lo i també concórrer a les eleccions com a cap de cartell. De moment el seu entorn recorda que està inhabilitat. Tot el que menciona Militància Decidim en aquesta carpeta és la necessitat de "racionalitzar l'acumulació de càrrecs", distribuint l'assumpció de responsabilitats orgàniques i institucionals "atenent a la diversitat de perfils i territoris del partit". Ara bé, aquest divendres en una entrevista a Els Matins de TV3, Junqueras ha admès que voldria ser candidat.

Participació i augment de la militància

Totes tres candidatures coincideixen que s'ha d'incrementar i millorar qualitativament la participació de la militància, que, al cap i a la fi, és a qui va dirigida aquesta campanya. En aquest sentit, totes tres coincideixen a posar el focus en el consell nacional, per tal de fer-lo més decisiu i que els seus membres puguin participar amb més eficàcia i sigui un actor actiu en els debats. 

Més enllà d'això, tenint en compte que ERC ha perdut 1.700 militants des del 2019, més de 200 en els últims quatre mesos, Militància Decidim proposa crear una campanya de captació de nova militància, especialment entre les dones. Nova Esquerra Nacional fixa com a repte tornar a ser 10.000 militants -actualment són uns 8.030- abans d'acabar el mandat, a partir d'un pla d'afiliació. Foc Nou no recull cap pla per augmentar la militància, però sí que proposa "fomentar i augmentar" la formació d'aquesta. Pel que fa a recosir ERC després del congrés, només la candidatura de Godàs proposa, si guanya, que l'estratègia política -la segona part del congrés- sigui elaborada amb representants de totes les candidatures.

Estructura B

La polèmica per l'estructura B del partit i el polèmic episodi dels cartells contra l'Alzheimer va copsar l'inici del procés congressual d'ERC. Va servir de munició a l'hora de repartir responsabilitats entre Junqueras i Marta Rovira -que dona suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional- i amb el temps ha anat perdent protagonisme. Tot i això, les candidatures porten als programes mecanismes per evitar que uns fets d'aquestes característiques tornin a passar, amb més i menys contundència.

Militància Decidim és qui fa l'aposta més meridiana, proposant crear una "comissió de la veritat" sobre les estructures paral·leles, i també fer una modificació estatutària perquè la comissió de garanties torni a tenir capacitat d'incidència i sigui independent. Junqueras en tot moment ha assegurat no tenir coneixement d'aquestes campanyes de falsa bandera i n'ha responsabilitzat Rovira. Nova Esquerra Nacional no posa l'accent en les estructures B, però si planteja la creació d'un codi ètic perquè les campanyes de comunicació i activisme "no atemptin" contra els valors ètics de l'organització. Foc Nou planteja desvincular les comissions de garanties i la d'ètica de la direcció del partit, per tal de promoure la seva absoluta independència funcional i orgànica, integrant-hi militants de base.