El Parlament examina aquest dimarts els discursos d'odi de Sílvia Orriols i dos diputats de Vox. La comissió de l'Estatut del Diputat es reuneix per determinar si sanciona tant la líder d'Aliança Catalana com dos representants de l'extrema dreta espanyola -Joan Garriga i Júlia Calvet- per incompliments del codi de conducta de la cambra. La resolució dels expedients sancionadors estava oberta des de fa mesos, però la comissió que els havia de tractar ha funcionat amb terminis especialment lents. En tot cas, un cop les grans carpetes del curs polític han quedat resoltes, les propostes definitives de sanció es podran activar abans de l'estiu i amb la previsió també de presentar una reforma del reglament que serveixi per endurir el càstig als discursos d'odi.
Els dictàmens ja estan elaborats i hi han participat tant el president de la comissió, Antoni Castellà (Junts) com el secretari, Jordi Albert (ERC), a més dels serveis jurídics de la cambra. La comissió, on hi ha un diputat de cada partit, votarà els dictàmens que seran traslladats a la mesa del Parlament, qui ha de ratificar-los. Les sancions estan marcades al mateix codi de conducta: van d'un nivell més lleuger, amb una simple amonestació pública, fins a la suspensió temporal de la condició de diputat en els casos més greus. El terme mitjà és una multa que va dels 600 als 12.000 euros, que sembla un dels escenaris més plausibles ja que, a més, els diputats probablement no hauran ni de pagar-la.
Els quatre expedients d'Orriols i dos diputats de Vox
Ara mateix hi ha quatre expedients encallats i dos més pendents d'avaluació, tots contra diputats de Vox amb l'excepció d'un que investiga a Orriols. Dos expedients són contra el portaveu de Vox, Joan Garriga. El primer és per penjar cartells amb la inscripció "Companys assassí" a les finestres dels despatxos de la formació ultra, i l'altre per vincular els socialistes amb les drogues i la prostitució. Hi ha obert un altre expedient a la també diputada de Vox Júlia Calvet, que a la comissió de polítiques de joventut va acusar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, de "liderar un dels casos de corrupció més grans de la història" en referència a la DGAIA.
El quart cas té a veure amb Aliança Catalana. La comissió va obrir un procediment a Orriols per acusar en diverses intervencions la diputada dels republicans Najat Driouech de "normalitzar la misogínia i el fonamentalisme islàmic" per portar vel. Són aquests quatre casos mencionats sobre els quals el Parlament decidirà. Ara bé, precisament l'últim cas que ha portat el discurs d'odi al límit ha estat contra la mateixa diputada republicana, sobre qui Tarradas va insinuar que deportarien. El diputat de Vox es va disculpar, però la mesa va decidir, per primer cop sense que cap grup ho demanés, portar-lo a la comissió de l'Estatut del Diputat. Aquest cas encara està en avaluació per decidir si s'obre el tràmit cap a la sanció.
És el mateix estat en què es troben altres casos, també amb Vox com a protagonista. Aquest mes de març, la mesa va traslladar a la comissió les declaracions del diputat de Vox Rafael Villalonga per referir-se a la CUP com a "delinqüents". I al maig hi ha hagut un nou cas protagonitzat altre cop per Calvet, que va qüestionar la compareixença d'una representació de Joventut Àfrica Negra a la comissió de polítiques de joventut. Calvet va dir que "no es pot ser solidari amb els de fora mentre s'ha abandonat els de casa" i va assenyalar que "per parlar dels reptes de la joventut africana el lloc ideal per fer-ho és Àfrica".
La reforma del reglament, clau per blindar les multes
La via de la comissió i les possibles multes és la via que s'ha imposat per mirar de castigar els discursos d'odi, però té mancances evidents que s'estan intentant revertir. El codi de conducta es troba fora del reglament i, per tant, les multes no queden blindades legalment. Això suposa que si es recorren davant els tribunals, probablement acabin quedant en res. Una solució per evitar que els diputats ultres esquivin les sancions econòmiques és introduir el codi de conducta dins el reglament i això és en el que treballen el PSC, Junts i ERC, segons va avançar El Periódico i ha pogut confirmar Nació. La reforma, que també ha d'incloure més precisió en les sancions, s'hauria de portar a tràmit abans que acabi el curs polític, també per evitar la coincidència amb el nou cicle electoral.
Aquests moviments formen part de la difícil convivència del Parlament amb els 13 diputats que sumen Vox i Aliança. El context favorable que els marquen les enquestes fa que s'hagin envalentit encara més per expandir els seus discursos d'odi. S'ha anat convertint en un fet habitual que la mesa del Parlament hagin de recordar el codi de conducta als diputats d'extrema dreta per intervencions passades de fre. Però més enllà de les advertències, que Aliança i Vox rendibilitzen per victimitzar-se a les xarxes, el Parlament no acaba de trobar la formula per frenar els discursos d'odi. La via legal té poc recorregut perquè la llibertat d'expressió és especialment àmplia en seu parlamentària i els diputats tenen reconeguda la inviolabilitat. L'única via que es dibuixa per intentar frenar aquests discursos, doncs, és aprofundir en el reglament i les multes.
