Aquest 12 d'Octubre serà el setè amb Pedro Sánchez a la Moncloa. I el primer després de catorze anys en què hi assistirà el president de la Generalitat, Salvador Illa. L'últim president català a participar-hi va ser José Montilla. Illa es retrobarà de nou amb Felip VI, que presidirà la tradicional desfilada militar, i refermarà aquesta represa de relacions amb la Casa Reial.
Termòmetre d'una Espanya que sembla en estat de crispació permanent, la festa de la Hispanitat sol ser dia de gresca pels grups més radicalitzats del nacionalisme espanyol. Però curiosament, el 12 d'Octubre continua delatant les nafres d'un projecte nacional espanyol poc bastit. Potser la millor mostra d'això és que sigui en format de dia de la Hispanitat, Festa de la Raça o Festa Nacional d'Espanya, la diada només té cent anys i ha costat erigir un consens entorn quina havia de ser la festa pàtria.
Els liberals, pel Dos de Maig
Ha existit una enorme dificultat per institucionalitzar una gran diada que gaudís d'una acceptació general de conservadors i progressistes, unitaristes i descentralizadors. Els liberals que van promulgar a Cadis la primera Constitució d'una "nació espanyola", el 1812, ho van tenir clar: seria el Dos de Maig. El dia que el poble madrileny es va rebel·lar contra els francesos. Que part de l'aixecament popular tingués una base ultrareaccionària contra un Napoleó vist com l'emblema de la Revolució ja era una altra història. Els absolutistes, però, van suprimir la festivitat.
Una festa de matriu conservadora
El 12 d'octubre reuneix el mite del "Descobriment", l'imperialisme espanyol i la pàtria filla de l'Església i amb voluntat inquisitorial i missionera alhora. Tots els mites en un. Però no va ser fins al 1918 que el 12 d'octubre fou proclamat diada "nacional". I tenia aires de nostàlgia, just vint anys després de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines. El nacionalisme espanyol intentava refer-se de la trompada històrica.
Va ser un govern conservador el que va institucionalitzar la Festa de la Raça era presidit per Antonio Maura (1853-1925), líder conservador. Regnava Alfons XIII. Poc després, Maura va convèncer el monarca perquè consagrés Espanya al Sagrat Cor. Al rei se li va anar la mà i va arribar a posar a disposició del Papa l'Espanya catòlica per si calia recuperar un dia Terra Santa.
Unamuno, contra la "Raça"
Va esclatar un debat sobre el mateix nom de la festa. El filòsof Miguel de Unamuno, que no desaprofitava mai cap contesa dialèctica, va ridiculitzar el terme "raça" i va apostar pel d'Hispanitat. Ramiro de Maeztu, intel·lectual del catolicisme més tradicionalista, va pugnar en favor de la "raça. No va estar sol. El bisbe català Isidre Gomà es va convertir en un dels propagadors del mite, una manera que va veure útil per unir nacionalisme imperial i fe catòlica. Encara avui, la seva Apologia de la Hispanitat és considerada una peça en la bibliografia bàsica del nacionalisme espanyol.
Amb la República, el 14 d'abril
L'arribada de la Segona República va implicar fer del dia de la seva proclamació, el 14 d'abril del 1931, festa nacional. El 12 d'Octubre va continuar sent celebrat, però. Quan les dretes van recuperar el govern, dins del règim republicà, va tornar la Festa de la Raça. I a Catalunya, el 1934, es va celebrar amb una recepció al Palau de la Generalitat. L'autonomia estava suspesa i el Govern, pres. Feia només nou dies del Sis d'Octubre.
Va esclatar la Guerra Civil. Va ser durant la celebració del 12 d'Octubre del 1936 a Salamanca quan va tenir lloc el famós incident entre Unamuno i el general Millán Astray, quan el militar legionari va escometre contra catalans i bascos anomenant-los "l'anti-Espanya". Unamuno li va dir allò de "vencereu però no convencereu" i, de passada, va recordar que Millán Astray era un invàlid de guerra, com Cervantes, però afegint que les comparacions són odioses. L'intel·lectual va haver de ser conduït a la sortida entre crits de falangistes i pistoles desenfundades. Sembla que la dona de Franco, Carmen Polo, es va interposar entre el filòsof i el legionari.
Canvis sota la dictadura
La Festa de la Raça va lluir orgullosa durant bona part de la dictadura. La primera celebració es fa a Saragossa, per afermar el relat del Descubrimiento i la festivitat de la Verge del Pilar. Amb els anys, però, a mesura que els falangistes han d'anar cedint terreny als tecnòcrates de l'Opus, el règim comença a amagar els vestigis més feixistes. Així, es decreta que el 12-O es dirà Festa de la Hispanitat. La desnazificació a l'Espanya oficial arribava amb vint anys de retard.
Transició i etapa socialista: sostre baix
Els governs de la Transició van mantenir la festa, però amb un sostre baix. Amb el PSOE al govern, el 12-O esdevé "Festa Nacional d'Espanya". El text justificador parla per ell mateix: "Simbolitza l'efemèride històrica en la qual Espanya, a punt de concloure un procés de construcció de l'Estat a partir de la nostra pluralitat cultural i política, i la integració dels regnes d'Espanya en una mateixa monarquia, inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus". Van ser derrotades altres opcions, com la dels que defensaven convertir el 6 de desembre, aniversari de la Constitució, en el veritable dia "nacional".